FEMS I BRUTÍCIES

Si la setmana passada se’ns recordava que les Illes Balears sram i de molt la mitjana de cotxes per habitant a l’Estat Espanyol, ahir l’INE ens informava sobre un nou “rècord” d’insostenibilitat, en aquest cas el rècord de residus per habitant. Concretament, els habitants de les Illes Balears generam 625 quilograms de fems persona i any, mentre que la mitjana espanyola es situa en 493.
La diferència s’explica en bona mesura per l’elevat nombre de turistes que ens visita i que també generen FEMS, com tots nosaltres. Però això no ens hauria de fer menys responsables, i deixar d’actuar.
I actuar vol dir revisar el model de gestió de residus que tenim, no sols pel que fa al seu tractament, ja que la incineració sembla una mena de condemna a cadena perpètua a Mallorca, sinó també en la reducció, en la prevenció. Per això, tot i que valoram molt positivament la iniciativa institucional per eliminar progressivament les borses de plàstic als supermercats, volem recordar que si no es combat també l’omnipresència d’envasos de plàstic per a la immensa majoria de productes alimentaris, els avenços seran relatius. Ara que tant es parla de canviar “el nostre model de desenvolupament” és l’hora també de qüestionar el model de gestió de residus, que no és ni més ni menys que la conseqüència de l’altre.

I dels fems a les brutícies. Avui El Ejido, deu anys després, torna a ser notícia, perquè hi ha detingut el batle, Juan Enciso, del PAL (Partido de Almería), per pressumpta corrupció, després d’una investigació de la fiscalia anticorrupció arran d’una denúncia interposada per Izquierda Unida. Sembla que darrera la detenció d’Enciso hi ha tota una trama empresarial que inclou delictes com blanqueig de capitals, suborn, tràfic d’influències, falsedat en documentació púlbica i malversació, per valor de més de 150 milions d’euros que mans privades s’haurien embutxacat en els darrers anys. Cal recordar que El Ejido va ser protagonista dels mitjans de comunicació estatal fa just 10 anys, per la persecució orquestrada i salvatge de molts immigrants extracomunitaris que treballaven als hivernacles del desert almerienc, uns aldarulls que varen comptar amb la connivència de l’Ajuntament. I no sols els immigrants varen sortir mal parats, sinó que diferents organitzacions socials, com Càritas, i les seus de partits polítics, com EU, foren cremades. Ningú no ha estat jutjat pel que va passar, a pesar que existeixen diversos informes internacionals de denúncies dels fets, entre ells el llibre del Comitè Europeu de Defensa dels Refugiats i els Immigrants, baix el títol “El Ejido, tierra sin ley”.