Màquina traductora

dijous, 16 de juliol de 2009

EN EL PORTAL DE BELÉN...

A les 5 de la matinada érem al pas de Gilo, la principal entrada del mur a Betlem. Ja era ple de gent intentant passar a l’altre costat, no he gosat fer més fotos perquè encara que sigui per denunciar la situació, era desagradable. Amb els operadors de Nacions Unides hem pogut demanar directament a la gent que feia coa, com han empitjorat les seves condicions socials i laborals, als que intentaven passar pel corredor humanitari i són retornats… Tots ens han confirmat l’arbitrarietat de l’exèrcit i la policia, que segurament tenen l’ordre de ser arbitraris. Qualsevol mur entre persones és un exercici d’animalitat, i aquest ben especialment…. Això sí, deixen passar els turistes en bus de Jerusalem a Betlem, però el “gasto” el fan a Jerusalem, i molts negocis han tancat pel mur.

A Al Wallaja, un exemple e
vident de l’impacte dels assentaments en la vida dels palestins: primer es declaren zona militar, llavors el govern els tanca, hi posa casetes prefabricades, i acaben aixecant xalets gratuïts on a més a més es subvenciona els jueus del món que hi vulguin anar a viure, sobretot nord-americans. Vull creure que no els expliquen que tot això ho poden fer gràcies a què s’està sometent i humiliant tot un poble desde fa 60 anys. Les carreteres que abans arribaven als pobles palestins es desvien ara cap als assentaments colons i es milloren, mentre es deixen camins secundaris, quan es deixen, als primers. Tota la geografia de Cisjordània és repleta d’exemples com aquest…Perquè, si es suposa que no hi ha ocupació?

Passat Beit Awwa, una petita aldea on la UNRWA presta assistència mèdica mòbil, ens hem endinsat una mica al desert, gairebé fins a la frontera amb Jordània, i hem pogut comprovar una d’aquelles lliçons de manual del que no s’ha de fer en cooperació: determinar nosaltres quines són les necessitats de la gent. El resultat: desenes de casetes enmig del desert, a estrenar, que no volen ni les cabres…

L’horabaixa hem estat a Hebron, una altra excentricitat… O com s’explica que a una ciutat del costat palestí hi hagi un assentament colon de 400 persones que ocupa una porció del centre històric de la ciutat, i 2.000 soldats per “protegir-los”. També hi ha resultats: matar la vida al centre d’una de les principals ciutats i sembrar una mica més d’odi, si és que cal.

1. Al pas de Gilo (Bet-Lehem)











2. Assentame
nts colons








3. Sostres sense gent


Cap comentari: