Màquina traductora

divendres, 17 de juliol del 2009

NO HI HA RELIGIONS QUE VAGIN CONTRA ELS DRETS HUMANS, PERÒ SÍ INDIVIDUS I COL·LECTIUS QUE ELS VULNEREN EN NOM DE LA RELIGIÓ

Probablement, si anàssim al bessó de les grans religions monoteïstes, però també de les animistes (aquestes, molt més integrades amb el medi i els altres éssers vius), comprovaríem que un dels trets comuns és la recerca de la pau (espiritual, però també material). Aquesta és la lliçó d’avui: no hi ha cap religió que justifiqui la violència i la vulneració dels drets humans, però sí molts individus i grups que en nom de la religió, justifiquen la seva vulneració, la guerra i l’ocupació. Ho dic des de la meva condició d'agnòstic (potser tenc massa fe en les persones), i convençut que una altra cosa seria si parlàssim de les sectes, o de la sectarització de determinades religions, inclosa la catòlica.

Avui hem estat amb un israelià compromès per la pau, un paper difícil després de tot el que hem vist aquesta setmana: en Meir Margalit. El Meir é
s de l’ICAHD, el comitè contra la demolició de cases (palestines, of course) queordena la municipalitat de Jerusale, de la qual ell també és regidor del grup d’esquerres Meretz. Hem estat amb ell visitant la feina de protecció jurídica que ofereixen a les famílies, i a una reunió amb diferents col·lectius, entre ells (flipa!) l’Associació de Rabins per a la defensa dels Drets Humans, que miraven de com evitar un nou desallotjament de cases habitades per palestins, per ser ocupades per colons, a llocs de Jerusalem considerats emblemàtics pels jueus. Sembla que tant palestins com israelians (almenys aquells que volen pau amb justícia) tenen les seves esperances dipositades en la “pressió”que pugui fer Obama, ja que de la UE es pot esperar poc.

Camí de l’Ajuntament ens hem topat amb els disturbis que des de fa dies, es perllonguen al barri ultraordotox: homes, dones i nins
fent una autèntica kale-borroca (veure foto de la crònica de dilluns), tot perquè s’havia detingut una dona que negava el menjar al seu fill, pressumptament per un problema mental. Tot l’ambient plegat era una mica surrealista…

I demà, cap a Jordània… Esperam que al pas de la frontera d’Allemby no ens posin pegues, per haver estat a Gaza… El perfil dels polis de frontera solen ser: joves que fan el servei militar, sobretot dones, i amb molta mala llet. Amb la mirada ja mosseguen, demà ja veurem…


1. Cases palestines tomades, a Jerusalem.- Al fons, assentament “model” per a una ciutat "neta"







2. L’esperança, posada en Obama.- Palestins i israelians que desitgen la pau tenen la seva esperança dipositada en Obama… Hi haurà canvis, més enllà dels EUA?










3. Disturbis al barri ultraortodox.- Aquests dies s’han perllongat les protestes violentes als barris ultraortodoxos… Sembla que aquesta gent no va “vestida” per fer la kale-borroka, però ja veieu que sí, fins i tot els nins fan la seva contribució perquè una part de Jerusalem estigui en flames des de fa dies.