Mentre moltes famílies sense feina perden les seves cases perquè els bancs executen embargaments, o les caixes neguen prèstecs per a les petites empreses, o per a qualsevol cosa, Vicente Grande, protagonista entre altres coses de la fallida més gran de la història de Balears, podrà saldar el seu deute a acreedors gràcies a un gran pacte amb els bancs.
110 milions amb “Sa Nostra”, 90 amb Bancaja, 60 amb la CAM i 17 amb la Banca March, “ahí es ná”, que diria la meva padrina, incapaç d'imaginar en pessetes tremenda bacanal de doblers, són les quantitats saldades per Grande (suposadament) amb les entitats financeres... Però no hi havia crisi? Com ho ha fet? Quin ha estat, l'"arreglo"? Que és David Copperfield, en Grande? Que potser l'hem de proposar com a Conseller d'Economia, a veure si ens treu del solc?
Mentre Grande i els banquers tanquen pactes i condomnacions multimilionàries mantells i coberts de plata, els partits del Pacte ens rompem la cara per negociar uns pressuposts de crisi, en uns moments en què els habitants d'aquesta Comunitat no troben més que incerteses cap al futur. Un autèntic escàndol, que em referma en les meves conviccions d'esquerres, i m'indigna profundament. És per denunciar aquestes coses, que també està la política.
Podríem parlar també de com “Sa Nostra”, que va fer de comparsa de les operacions especulatives de Grande, ara cerca concentrar capitals amb altres caixes, per minimitzar riscos, davant la passivitat del poder polític. Però això ja serà un altre capítol.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada