Ahir morí na Rosa Bueno, una lluitadora, una companya. Morí acompanyada dels seus, després d'una llarga malaltia contra la qual va lluitar amb coratge, com havia fet tota la vida per canviar la ciutat de Palma i fer-la justa i participativa.
Han estat molts anys de militància i compromís, que va començar a la Joventut Obrera Cristina (JOC), i més tard, a la transició política, liderant el moviment veïnal a Palma, treballant per cohesionar els barris i la seva gent, construint democràcia i participació des d'abaix.
Els seus amics i amigues d'EU la recordarem sempre, i el seu exemple de compromís ha de ser un referent davant l'avanç imparable de l'individualisme i la manca de participació que na Rosa sempre va combatre.
A ella, que era poble i tot ho va donar pels pobles que són els barris, els versos de Martí i Pol (El Poble, 1956):
El poble és un vell tossut,
és una noia que no té promès,
és un petit comerciant en descrèdit,
és un parent amb qui vam renyir fa molt de temps.
El poble és una xafogosa tarda d’estiu,
és un paperet damunt la sorra,
és la pluja fina de novembre.
El poble és quaranta anys d’enfilar-se per les bastides,
és el petit desfici del diumenge a la tarda,
és la família com a base de la societat futura,
és el conjunt d’habitants, etc., etc.
El poble és el meu esforç i el vostre esforç,
és la meva veu i la vostra veu,
és la meva petita mort i la vostra petita mort.
El poble és el conjunt del nostre esforç
i de la nostra veu
i de la nostra petita mort.
El poble és tu i tu i tu
i tot d’altra gent que no coneixes,
i els teus secrets i els secrets dels altres.
El poble és tothom,
el poble és ningú.
El poble és tot:
el principi i la fi,
l’amor i l’odi,
la veu i el silenci,
la vida i la mort.
1 comentari:
Llàstima que Armengol, Calvo i Antich apareguéssin al comiat de Rosa per fer-se notar i absorbir dignitat de la difunta.
Estic convençuda que Rosa no els hagués volgut a l'acte del seu comiat
Publica un comentari a l'entrada