Màquina traductora

dimarts, 25 maig de 2010

TRANSICIONS

Ahir vaig tenir la sort de participar a una trobada sobre economia i ecologia organitzada per la gent de Poc a Poc, amb en Guillem Ferrer al capdavant, i amb el suport de la Fundació Camper. Els ponents, tres “popes” de la sostenibilitat: el revolucionari Jerry Mander, el polèmic filàntrop Douglas Tompkins i l'enamorat Gordon Roddick, cofundador amb la seva vídua, Anita Roddick, de The Body Shop.

Davant el dilema entre preservar el planeta o preservar el sistema (capitalista), hi va haver un debat ben interessant sobre el creixement econòmic i els seus límits, i sobre com gairebé sempre la recerca d'aquest creixement acaba hipotecant la possibilitat d'assolir compromisos per preservar el planeta (això és, per exemple, el que va passar a la cimera de Copenhague), perquè sense creixement, el benestar és possible, però el capitalisme no.

Em varen sorprendre gratament les referències de Mander a Evo Morales i a la cimera de Cochabamba, que vaig citar a un anterior post, i a les propostes dels països del Sud per afrontar el repte global de la lluita contra el canvi climàtic: una legislació que protegeixi els drets de la naturalesa; el deute climàtic que tenen els països rics amb els empobrits, perquè aquests darrers n'han de patir les conseqüències de segles d'explotació dels seus recursos i d'uns efectes sobre el clima que han de patir sense ser-ne els responsables; i la introducció de paràmetres de justícia i democràcia a nivell global, amb la creació d'un tribunal de justícia climàtica que sancioni els països que no compleixin amb els necessaris compromisos de reducció d'emissions.

I és que el canvi climàtic (que ja ningú no nega) i la crisi d'extinció (amb la irreversible destrucció de tres espècies de flora i fauna cada hora), com va assenyalar Tompkins, són dos indicadors evidents del col·lapse ecosocial que ens ha tocat viure, i que ens obliguen a pensar ja en solucions. Unes solucions que alguns com Roddick fa anys que han intentat posar en pràctica des d'un projecte empresarial amb una mirada social i ambiental, amb un component ètic necessari avui en dia a totes les esferes, i molt especialment a la política i l'econòmica.

Les solucions estan per venir, i han de ser pensades en termes de transicions cap a un model alternatiu. Les transition towns (pobles en transició) són una referència clau de com repensar els ecosistemes que són els pobles i ciutats, per fer-los mediambientalment sostenibles i socialment justos. També fa falta, no obstant, una transició global, amb democràcia i propostes a nivell global, com proposa Evo, per donar sentit a les lluites locals.

I aquí, a Mallorca, per iniciar aquesta transició necessària, la pregunta clau a fer-nos és com reconvertir una potent indústria hotelera i turística mal planificada fa dècades però que dóna feina a milers de famílies, en una aposta menys depenent (en tots els sentits), que revaloritzi la terra, la cultura i el coneixement de la gent que hi fa feina. Una pregunta imprescindible per començar a caminar el llarg camí de la transició.

Això, és clar, si volem preservar el planeta i amb ell, a nosaltres, i als que estan per venir.


dijous, 20 maig de 2010

FEIM ESQUERRA


Les persones sotasignants, defensam:

* la necessitat, més que mai, d'una esquerra alternativa i ecologista, que sigui un instrument útil contra les polítiques de dreta que fan que la crisi la paguin les persones més desafavorides, augmentin les desigualtats socials, desmantetllen l'Estat i els serveis públics i afebleixen la democràcia;

* la construcció del socialisme del segle XXI, que ha de ser radicalment democràtic i necessàriament ecològic, per fer front a la magnitud de la crisi capitalista i plantejar alternatives com el decreixement al model de desenvolupament salvatge imposat històricament a les nostres Illes;

* una esquerra que no es pot conformar amb discursos, sinó que ha d'anar acompanyada de pràctiques polítiques diferenciades, que retornin la credibilitat a la política com una eina pública al servei de la ciutadania i amb un fort component ètic; un nou model de partit que allunyat d'estructures burocràtiques, sigui prou àgil i participatiu com per respondre als grans reptes que tenim per endavant;

* una esquerra amb capacitat de suma, complementària d'altres esquerres i capaç de treballar des de la coincidència en projectes compartits de canvi, amb altres partits i moviments socials; que aspira a la consolidació d’un espai polític autònom i d’esquerres a l’esquerra del PSOE, que permeti articular alternatives electorals que aturin les polítiques de la dreta.

* una esquerra amb un peu al carrer, amb els moviments socials i la ciutadania, i un altre a les institucions, per demostrar que el canvi amb coherència és possible, i que el missatge pessimista que no hi ha res a fer és una arma de la dreta; una esquerra ancorada a la ciutadana que combati des de la coherència allò de què “tots els polítics són iguals”.

* una esquerra que treballi a fons per una cultura d'esquerres, una cultura alternativa solidària i ecològica front a la cultura de l'individualisme i el consum que impregna les nostres vides i també la vida social i política.

* Una esquerra nova que neix a les Illes, que aposta per una República federal i amb una gran vocació d'agermanar-se amb altres forces de l'esquerra alternativa i moviments socials d'arreu dela Països Catalans, de l'Estat, d'Europa i del planeta, amb les quals compartim la utopia que un altre món és possible i necessari, i que ja treballa per aconseguir-ho.

Una esquerra que no és d’adaptació, sino de transformació; una esquerra que està per fer, amb la qual comptam amb tu i amb més gent per fer-ho possiblet: FEIM ESQUERRA.

dimarts, 18 maig de 2010

SÍ I NO

Després de la “CARTA”, tot ha anat molt ràpid. Altres grups es sumaren a la no-participació a l'Assemblea de dissabte, per motius que férem públic el divendres, entre altres de “xoc” de concepcions entre la reforma d'un partit que ja existia, i la construcció d'una altra força política, nova, creïble i efectiva. Ahir, els “escindits” i “escindides” posàrem les bases perquè això darrer es fes efectiu. Ha costat pair tot el que ha passat, a molts, i a mi també.

Arribats a aquest punt, i com que hi ha coses que són males d'entendre, us diré que SÍ i que NO.

SÍ...

Ens estristeix que les coses hagin arribat a aquest punt i d'aquesta manera.

Ens crèiem i ens creiem un procés participatiu i obert que permetés renovació en els discursos, les persones, i les pràctiques polítiques.

Vàrem tenir molta paciència amb determinades formes de funcionar, que no contribueixen ni als objectius de l'esquerra ni a la seva credibilitat.

Volem fer un nou partit (o el que sigui) d'esquerres, que lluiti en el terreny local i en el global, a les institucions i al carrer, a l'esfera pública i a la privada, per canviar les coses i construir, dia a dia, de mica en mica, això que fa tanta por als poders establerts i que es diu socialisme.

Aixecarem ponts i aliances amb tots els partits que vulguin apostar per un canvi real, també amb els que fins fa un parell de dies eren els nostres companys i companyes.


NO...

No partim al PSM, ni som uns “venuts”.

Ni teníem res pactat abans amb ells.

Ni som uns irresponsables, però hem aplicat el carpe diem.

Ni contribuïm a fragmentar l'esquerra, perquè el que feïm demostrarà en poc temps capacitat de suma i d'incidència, necessàries com mai.

Ni facilitam l'accés de la dreta al poder, perquè qui ho facilita és aquell que es reclama socialista i amb les seves mesures “d'ajustament” imposades pels bancs ataca els sectors més desafavorits de la societat.

Ni pensam que la burocràcia s'hagi de menjar la política.

No creiem que facin falta mil reunions per decidir que estam contra el capitalisme.


dijous, 13 maig de 2010

CARTA

Amigues, amics, avui he estat notícia sense voler ser-ho. No era la meva intenció que es fes pública la carta que ben prest, i fruït de la situació política (interna) dels darrers temps, he fet arribar a la Presidència de Mallorca i a la Interinsular.

Perquè la tengueu de primera mà, sense interpretacions mediatitzades.
Salut!


--
Als membres de la Presidència d'Illes i la Presidència d'EU-Mallorca

Amigues, amics,

sabeu que no és la primera vegada que us planteig la meva dimissió com a coordinador d'EUIB i d'EU-Mallorca, i tots i totes sabeu també que aquesta vegada, és irreversible. Una de les raons per les quals vaig acceptar el repte va ser, tant a l'Assemblea de Mallorca, com la d'Illes, encetar el procés constituent de l'esquerra alternativa i verda per construir una esquerra més forta i més útil, a l'altura dels temps que corren.

Sabeu que no som defensor ni de sigles ni d'organitzacions, i potser per això em vaig equivocar en acceptar la vostra confiança. He estat molt poc “patriota” de partit, però crec que és la defensa de les idees d'esquerres i transformadores la que ens dóna força, també com a organització. En qualsevol cas, que us quedi clar que ho he donat tot personalment, fins al darrer dia que he estat coordinador, i que em dòl que haguem arribat a aquest punt i d'aquesta manera.

D'ençà que fa unes setmanes constituís amb altra gent, sobretot independents adherits al procés, un altre grup, us puc assegurar que va ser amb la idea de tendir ponts davant una polarització objectiva, però l'evolució dels esdeveniments i sobretot unes pràctiques polítiques que no compartesc han fet que l'acord polític sigui inviable. I és obvi que no puc ser a la vegada, coordinador i part en un procés assembleari que ha tret moltes, per ventura massa contradiccions entre nosaltres, allò que defensam però sobretot, com aconseguir-ho.

A tots/es aquells i aquelles a qui hagi ofès i per a qui no hagi coincidit amb les seves expectatives, mil disculpes. Poso el meu càrrec institucional a disposició de l'organització, per deixar-lo tan aviat com em digueu.

Esper que amb tot, ens seguim trobant en el camí de la lluita contra l'enemic, que malhauradament no és entre nosaltres, sinó en les “mesures estructurals” que volen aplicar a les treballadores i treballadors d'arreu d'Europa i del planeta.

Salut i socialisme,

David Abril

dijous, 6 maig de 2010

A LES BARRICADES

Si fos grec, aquests dies seria al carrer. No ho som, però com a europeu em solidaritzo amb un poble al que intenten imposar les mateixes polítiques neoliberals que han provocat aquesta crisi.

Volen que el poble pagui les pèrdues del capital especulador, i ho impulsa un govern dit socialista que presideix la UE, ho aplica un altre govern dit socialista que presideix Grècia.
Però el poble ha dit que no vol que li prenguin més el pèl, i que les "mesures estructurals", que se les apliquin als bancs i als que han especulat.

Ja hi van tres morts, tres persones treballadores obligades a no moure's d'un banc en flames (i sense llicència) si no volien ser acomiadades. D'això no en parlen, els mitjans, només dels caos i els "violents" que no estimen Grècia i no entenen que els retalls en els drets socials, el desmantetllament dels serveis públics, el retard en l'edat de jubilació i la puja d'imposts a les capes populars és "pel bé del poble". Ja està bé!

La meva solidaritat amb les víctimes, i amb els milions de grecs i gregues que ens recorden que més neoliberalisme és impossible.

dilluns, 3 maig de 2010

SOLIDARITAT AMB EN MANOLO, EN CAYO I EN MANUEL

El Batle de Seseña Manuel Fuentes (qui va ser a Palma fa unes setmanes per parlar sobre la transparència en la gestió pública), el coordinador federal d'IU Cayo Lara i el company d'EUIB Manolo Càmara compareixen avui com a imputats davant el jutjat nº 43 de Madrid per respondre davant una de les querrelles presentades pel polèmic constructor Francisco Hernando “El Pocero” per pressumpta denúncia falsa contra el mateix.
El 2006, els dirigents d'IU (llavors Cayo Lara era coordinador de Castella-La Manxa i Manuel Càmara secretari d'organització federal) presentaren davant la Fiscalia Anticorrupció una denúncia perquè s'investigassin les irregularitats entorn a la tramitació del Pla d'ordenació d'El Quiñón de Seseña, on El pocero planejava construir més de 13.000 habitatges. La denúncia, a pesar de les evidències, no va ser acceptada, no obstant sí que ho va ser, per part de l'Audiència provincial de Madrid, la querella presentada per l'especulador, per denúncia falsa.
Amb la seva compareixença avui als tribunals, els companys d'Esquerra Unida demostren que des de la coalició s'ha defensat sempre la màxima transparència en la gestió pública, i que aquesta querella d'”El Pocero”, com totes les anteriors (que sumen 13), són contra tota l'organització.
Des d'aquestes línies, el meu suport total a uns companys afectats per la reapertura d'aquest cas, que en el seu intent de denunciar l'especulació i la corrupció ara són víctimes d'una greu injustícia, ja que aquesta denúncia ja fou arxivada en el seu dia perquè l'Audiència va considerar que Fuentes, Lara i Càmara simplement s'havien limitat a posar en coneixement de la Fiscalia una determinada informació. Ara, el poder d'”El Pocero” i els seus advocats d'honoraris milionaris han fet que els companys es tornin a seure davant el jutge.

GRÈCIA: FLEXIBILITAT AMB ELS BANCS, DURESA AMB LA GENT TREBALLADORA

La duresa dels plans d'ajustament econòmic per a Grècia propugnada pel FMI de cara a la gent treballadora és inversament proporcional a la flexibilitat atorgada als bancs.

De fet, el resultat de la reunió extraordinària i d'emergència d'ahir dels Ministres de finances de la UE és que es donaran diners a Grècia (110.000 milions en tres anys), però sobretot per donar liquidesa al seu sistema financer i els seus bancs, que tindran “flexibilitat” per a la seva administració, segons indica el document aprovat, que condiciona a més a més els prèstecs multilaterals als plans de retall que el Parlament grec aprovarà d'aquí a pocs dies, i que a més de contenció salarial, desmantetllament del sector públic amb l'acomiadament del 30% dels treballadors públics, retalls educatius i sanitaris, i pujada de l'IVA, entre d'altres, inclou també el retard en l'edat de jubilació.

Una mostra més de la deriva neoliberal de la UE, que és per altra banda una de les causes que ens han duït a l'actual crisi, i que ara es vol tornar a imposar per la via de l'”emergència”.