La justícia està de moda, a pesar de la corrupció. A Balears, s'ha començat a fer justícia, i els jutges (sense menysprear la insistència i les denúncies d'algunes forces polítiques) s'han atrevit a qüestionar l'status-quo establert a la nostra terra des de fa dècades. Jutges que seuen al banquet a polítics corruptes, i que fins i tot s'hi han atrevit amb empresaris corruptors. I això a pesar dels intents de les màximes instàncies judicials a impedir, per exemple, que Matas abandonàs el seu exili als Estats Units, com ho va intentar el Fiscal General de l'Estat fa poc mes d'un any, que no veia indicis d'un delicte que el propi Matas ara reconeix de manera sobrada, el de delicte fiscal, encara que fos per evitar les conseqüències de les altres vuit causes que pesen sobre les seves esquenes.
A altres indrets de l'Estat no tenen tanta sort de tenir fiscals anticorrupció competents i jutges valents, i qui paga les conseqüències d'això són gent com el batle de Seseña (Toledo), d'IU, que va intentar frenar l'especulació i la compra de voluntats polítiques per part d'El Pocero, i ha sortit ferit amb catorze querelles milionaries interposades pel polèmic constructor, admeses a tràmit per uns jutges que administren les lleis en detriment de la justícia.
I a Madrid o a València, més enllà de jutges i fiscals, els ciutadans i ciutadanes d'aquelles terres no han tingut l'oportunitat de gaudir de l'alternança política de l'esquerra, amb la qual cosa es molt difícil que arribin a mans dels administradors de les lleis la informació necessària per fer justícia davant una ó s'ha produit, amb tanta intensitat com la que s'hagi pogut produir a Balears, en uns governs en mans de la dreta política i en bona mesura, econòmica.
Les associacions de Memòria històrica demanen també justícia, justícia amb les víctimes, reconeixent i reparació, justícia per poder passar pagina de la història, tant que alguns volen passar pàgina. Un jutge, fal·lible com tots els altres, va mirar de recolzar-los en el seu afany de fer justícia. Es va aval·lar en protocols i dictàmens internacionals sobre drets humans, però no obstant, altres jutges, aquells qui ostenten el poder suprem, li varen aturar els peus, a demanda dels hereus i defensors dels colpistes i assessins de juliol del 36. Per aquest camí, ni es passarà pàgina, ni es farà justícia, en tot cas es posaran en evidència les terribles contradiccions d'una transició política incompleta, que no ha arribat a tots els poders que haurien de sustentar l'Estat de dret.
1 comentari:
bones david!
res a dir a que s'intenti fer alguna cosa al respecte de les víctimes del franquisme i del règim, soc republicà i hi estic totalment d'acord. Ara bé, cal recordar a la gent que garzon no és cap heroi ni molt manco jutge al qual se'l pugui atribuir un mínim de justícia, sent redundant, sense anomenar les atrocitats comeses com la garsonada anterior als jocs olímpics del 92, on prop d'una vintena de joves foren brutalment torturats (fet corroborat pel Tribunal Europeu dels drets humans)arran de les investigacions d'aquest jutge, fet que després ell mateix s'encarregà d'ocultar. També és sabut el seu afany de protagonisme i les seves aventures pel pais basc amb el supersumari que engegà, o l'afer Egunkaria. D'una persona com tú i del corrent que lideres esper cordura envers el tema i no mesclem la iniciativa amb el personatge. Garzon és qui és, un subjecte gris i lluny de ser digne del seu càrrec. Fa por com la progressia últimament l'està convertint en una espècie de màrtir, per un fet que de forma aïllada l'honraria sino fos perquè, esborrats tots els noms i les etiquetes, si parlessim en abstracte dels qualificatius d'un i l'altre, del règim i de garzón, trobariem molts punts en comú. Massa. Parlant en abstracte i salvant les distàncies, clar.
Molt bé tot intent de recuperar la dignitat i fer justícia, per aquest mateix motiu no podem oblidar que ha fet aquest jutge.
salut!
Publica un comentari a l'entrada