(Article publicat a IBdigital)
La corrupció política a Balears ha donat molt que parlar, i ho seguirà fent, sobretot després que les darreres detencions de més ex-alts càrrecs de l'anterior pacte PP-UM deixen entreveure encara més ramificacions del que s'ha demostrat una política que va confondre clarament l'interès general amb els interessos privats.
L'aprovació al Parlament de la consideració d'interès comunitari del projecte de camp de Golf de Son Bosc per part de la mateixa majoria que aquests dies circula pels jutjats per donar comptes de pressumptes "pelotazos" urbanístics durant l'anterior legislatura és una gran demostracio de pocavergonyeria, però sobretot una gran lliçó de pedagogia política per conèixer els interessos que defensa la dreta política, que es mantén ben fidel als seus "principis".
Han fallat els mecanismes de control de la cosa pública, massa polítics amb càrrec (electe o de gestió) que mantenien alhora activitats privades amb ànim de guany, despatxos d'advocats, assessories, etc., incorrent en una incompatibilitat manifesta. Calen ara, més que mai, però sobretot per recuperar la necessària confiança en allò públic (que és allò ens ha de garantir a tots i totes uns mínims serveis de qualitat), més participació ciutadana i més control social, tal i com reclama la Plataforma contra la corrupció i per la dignificació de la democràcia.
Regenerar i dignificar la democràcia és essencial, sí. Controlar els polítics (sobretot vists els antecedents), una condició necessària. Apartar de la vida pública i de les institucions aquells i aquelles que han participat de la bacanal de la corrupció, també... I sobretot al PP, li queda molt camí a recórrer, en aquest sentit. No basta amb posar cara de cussó abandonat i demanar perdó amb la boca petita mentre detenen el teu adjunt a la presidència.
Però també fa falta, si volem una democràcia de qualitat, democratitzar l'economia. Si el PP i UM han pogut defensar en base a algun argument polític el projecte de camp de golf de Son Bosc ha estat pels interessos manifestats per una part dels hotelers. I està bé, escoltar una part del sector empresarial, però hi ha més veus, i fins ara, aquesta ha estat la veu que més s'ha fet sentir o, si més no, aquella que més s'ha escoltat per part dels qui han governat les institucions d'aquesta terra abans i després de la democràcia.
Son Bosc és un petit exemple de com es pot servir, des de la política, els interessos d'uns pocs, o els interessos generals, de la majoria social. El model econòmic, i més encara en uns moments en què ens hi jugam, amb més de 100.000 persones sense feina, un futur que serà una societat cohesionada o, per contra, una societat amb una irreparable fractura social, no pot ser marcat només per part d'uns pocs, en detriment de la majoria. Tots els habitants d'aquesta terra, independentment del nostre origen i la nostra condició social, tenim el dret a viure dignament aquí, i a què les futures generacions, si més no, disfrutin de les mateixes condicions de què hem gaudit nosaltres.
Decidir sobre el model turístic que volem, sobre el pes que ha de tenir aquest en l'economia, sobre com s'han d'aprofitar altres sectors de la riquesa generada, sobre com s'ha de repartir aquesta riquesa, etc., no poden ser decisions que, de bell nou, prenguin uns pocs, i els polítics siguin mers gestors d'aquests interessos. Amb això vull dir que benvingut sigui tot el diàleg social de tothom i amb tothom, en la perspectiva de fer de les nostres Illes una societat més justa i igualitària.
Però només avançarem cap a una societat així, feta a mida de les persones, si es fan sentir totes les veus, i no només les dels poderosos. Per controlar socialment la cosa publica, sí, i evitar desmans com els que hem viscut. Però també per decidir cap a on anam totes i tots, i no només per contemplar cap a on ens duu aquesta mar d'incerteses de la nostra història recent.
dimecres, 14 d’abril del 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
David,
Enhorabona per la teva reflexió. Coincidesc plenament amb la idea de que el capital imposa el seu interès a les institucions públiques democràtiques.
Les corporacions turístiques transnacionals balears (Barceló, Sol-Melià, Riu, Iberostar, Globalia, Piñero, etc.) han estat molt ben estudiades per Joan Buades. Vos recoman l'entrevista que li fan a ràdio lliure (Tas tas) de Bilbao Aquí teniu l'audio (en línia):
http://tas-tas.org/castellano/content/view/1810/38/
Aquesta campanya del GOB lliga el projecte de Son Bosc amb els seus promotors, hotelers mallorquins: Grupotel S.A. (43%, de Miquel Ramis), Cesgarden S.L. (29.5%) i Compañía Agropecuaria de Calviá S.L. (27.5%, darrera de la qual hi ha Iberostar de Miquel Fluxà)
http://www.gobmallorca.com/sonbosc/
Salut,
Macià Blàzquez
Hola Macià!
Us duc al pensament (no puc dir a les oracions) quan parlo d'aquests temes.
Una aferrada!
david
Publica un comentari a l'entrada