Potser arriba tard, però la convocatòria està feta: els sindicats han convocat vaga general per al proper mes de setembre. La crisi (ho ha estat des dels inicis) ha estat la gran excusa per atacar l'Estat del benestar, un dels pilars i dels elements de referència d'Europa respecte a la resta del món: desmantetllament de serveis públics, desregulació laboral, supressió de drets socials.
Allò que no es va poder imposar amb el projecte de Constitució europea i que més tard el tractat de Lisboa va intentar rescatar, la idea d'un Europa més mercantil que no pas social i política, ara s'ha aplicat per la via de l'emergència. Primer les persones immigrades i després els treballadors i treballadores públiques, han estat els caps de turc (mai més ben dit) per aplicar mesures econòmiques (i per tant, polítiques) neoliberals a instàncies dels organismes financers que han emparat el comportament especulatiu que ha generat aquesta crisi. Grècia, l'exemple que ha permès gestionar en qüestió de setmanes, la por que ara fa que tothom hagi assumit que efectivament, “s'ha de retallar l'Estat”.
Respondre a aquesta agressió és més que necessari, i fer-ho a escala europea, també: si no globalitzam les lluites, el capitalisme ens deixarà, com deia aquell article de fa uns dies de Boaventura de Sousa, perplexos i paralitzats. Si no anem a la vaga, la retallada als funcionaris s'estendrà a l'empresa privada amb total impunitat i... qui ho impedirà si el Mundial de futbol s'imposa al poema de Brecht, a la lliçó de què “i quan finalment varen venir a per mi, ja no hi havia ningú per protestar”?
És l'hora d'aturar Europa per salvar-la, per salvar allò que la fa diferent i que pot unir i cohesionar, ara sí, des de la resistència i la dignitat, els seus pobles i els ciutadans i ciutadanes del vell continent: l'Estat del benestar, les conquestes socials dels nostres majors.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Si la Constitució Europea s'hagués aprovat els drets socials estarien molt més protegits arreu d'Europa que no pas ara i les institucions europees representatives (el Parlament) tindrien major poder pera controlar els tecnòcrates de Brusel·les.
Malhauradament no es va aprovar, es va perdre impuls en la construcció europea, els euroesceptics van guanyar posicions i tothom es va tornar a mirar l'ombligo, deixant una unió europea incapaç de jugar cap paper a escala global.
Estic contra l'europa del capital però també estic profundament a favor de l'europa política. Els maximalismes no condueixen a res. I es tarda molt en construïr alguna cosa que valgui la pena (basta mirar els partits polítics de l'esquerra espanyola i eruopea, que hem conseguit?).
L'Esquerra no e spot limitar a ser negativa, a criticar, a mantenir actituds merament defensives.
Cal ser audaços, força de proposició i d'esperança i tenir una visió global a mig i llarg termini que en spermeti entendre allò que està en joc més enllà de posicions maximalistes.
A seguir fent feina!
Publica un comentari a l'entrada