FUSIÓ "FREDA"

Com que aquests dies ja s'ha parlat molt d'escissions, parlem ara de fusions. Concretament, de la de la Caixa de Balears, “Sa Nostra”, amb CajaMurcia, CajaGranada i CaixaPenedès, que s'oficialitzarà avui. Intentaré expressar el que està passant amb preguntes senzilles, com als vells “catecismes”...

En què es diferencia una Caixa d'estalvis d'un Banc?

Bàsicament, en què les Caixes estan obligades per Llei a invertir una part dels seus beneficis en el que es denomina “obra social”, és a dir, que han de retornar a la societat, al seu àmbit territorial, part dels seus guanys en forma de projectes socials. L'altra, que els òrgans de govern tenen participació pública, de les administracions sobretot locals i autonòmiques.

Quin és el problema?

Doncs que les Caixes, en aquests anys de voràgine especulativa, han volgut fer de bancs. De fet, se n'han diferenciat ben poc, de la gran banca: han jugat a la borsa, han jugat al joc de l'especulació immobiliària (fins i tot han creat immobiliàries), s'han convertit en entitats venedores de productes financers més que no pas entitats de crèdit, etc., etc.

I què els aporta fusionar-se amb altres?

Com els bancs, tenen problemes de liquidesa, per haver jugat al “casino” financer. La fusió és una operació de concentració de capitals, la qual els permet, a més de reduir costos (a curt termini, tancament d'oficines i acomiadaments de personal), accedir al FROB (fons de reestructuració ordenada bancària), un fons que com el seu indica, és per als bancs. Les caixes hi podran accedir en tant que renunciïn, amb aquesta operació de concentració, a ser menys caixes i més bancs.

Perquè “fusió freda”?

Perquè suposadament, cada entitat conserva una mica la seva “marca” i la seva idiosincràsia, però ara el control el tindrà un òrgan de govern creat a imatge i versemblança del dels bancs, of course sense participació social, que serà el que decidirà el futur de totes les entitats integrants de la fusió, independentment del seu grau de participació (la participació de “Sa Nostra”, per exemple, és de només un 19,5% en el nou grup).

Quin és el resultat?

Idò està clar: menys control públic, més concentració de capital, centenars de treballadors i treballadores de banca que aniran al carrer els propers mesos, més indefensió per als clients, i veurem què passa amb l'obra social.

I això sí: molt, molt d'eufemisme.

I què s'hauria d'haver fet?

Doncs allò que clama al cel: fer servir per qualque cosa la intervenció pública que ja existia, procurar unes caixes d'estalvi al servei de la ciutadania i de les Comunitats autònomes, que facin servir el crèdit com una eina per al desenvolupament, i tot això que tant sona a “sentit comú”. Que els diners públics, de totes i tots, que se'ls han injectat a bancs i caixes, servissin si més no per a tot això i més.