PANEM ET CIRCENSES

A aquestes hores, milers ploren. Però no ho fan perquè hagin perdut els drets socials que els nostrse majors aconseguiren amb generacions de reivindicacions en demanda de justícia, sinó perquè la “Roja” ha perdut davant Suïssa 0 a 1, gràcies al gol d’un afrosuís. Avui, el decret de reforma laboral aprovat pel govern socialista ha quedat en un segon pla, a favor del Mundial.

No record en anys un desplegament com aquest, on avui horabaixa era gairebé impossible trobar, ni a la ràdio ni la televisió, un refugi per preservar-se de la voràgine futbolístico-patriòtica, un racó de silenci alliberador. Serà casualitat o no, però si més no el Mundial és (i a l’Estat espanyol no en tenim l’exclussiva) un més d’aquests elements que serveixen per distreure el personal mentre a Europa ens desmantetllen l’Estat del benestar i ens el substitueixen per una tele de plasma la qual o no tindrem temps de mirar perquè ens augmenta la jornada laboral, o en tindrem massa, perquè no tenim feina.

El panem et circenses, el pa i circ, és una vella estratègia del poder. Ja l’inventaren els romans, per allà el segle primer, i els va servir així mateix durant dos segles per mantenir un Imperi en decadència. Fins i tot deixaven entrar el poble “gratis” al Coliseu, mentre que nosaltres estam disposats a pagar per anar a enriquir les butxaques de magnats pocavergonyes com en Florentino Pérez o en Grande, sigui a l’estadi o mitjançant l’opció de pay-per-view.

Quan el pa i circ ja no els va servir, els romans varen fer oficialitzar la religió, però en l’època de la globalització ja tenim prou fe en el totpoderós “mercat” que segons diuen, evoluciona, reacciona i fins i tot té sentiments… Per cert, com més ens putegen, diuen que els mercats millor es senten, perquè deu ser?

Reaccionaran “bé” els mercats demà a la decisió antisocial del govern socialista? Jo dic que sí, i tu, què dius…? Qui juga demà?