Màquina traductora

divendres, 20 de novembre de 2009

20-N i NEOFEIXISME(s)

Avui es compleixen tants anys com tenc de la mort del dictador, per tant, hi ha molt a celebrar. La pena és que després de tants anys de lluita anti-franquista, el tio s’hagués de morir al llit, com molt bé retrata de manera irònica Albert Boadella a la pel·lícula “¡Buen Viaje, Excelencia!” (2003).

Més de tres dècades més tard, ara que sembla que les “idees” de Franco haurien d’estar enterrades i en descomposició, són molts, massa, els grups (i les idees) neofeixistes que amenacen la convivència en aquest canvi d’etapa històrica. Això pot tenir bastant a veure amb una “transició” mitificada i que no va permetre passar pàgina del tot, però també té a veure i molt amb el moment històric actual.

L’instrument polític per “sortir” de la crisi del 29 sense passar per una revolució fou el feixisme. El feixisme fou, doncs, un gran favor al capitalisme. D’aquesta crisi d'ara, molt més profunda, només se’n pot sortir de dues maneres: amb solidaritat, i amb un capitalisme més “humà” (proposta incompatible amb el concepte mateix de capitalisme); o amb menys democràcia i menys drets socials. La berlusconització de la política, la corrupció i el sorgiment de grups feixistes i racistes arreu d’Europa, fins i tot de cossos paramilitars, evidencien que si més no, hi ha gent que aposta per aquesta darrera “sortida”. A aquests els hem de dir clar i llampant que “No passaran”. Que els responsables de la crisi són els bancs i les grans empreses, i no els immigrants que es juguen la vida travessant l’estret amb pastera. Que volem una Europa cohesionada i intercultural, i no una Europa segregada i inequitativa.

L’altra manera de “sortir” d’aquesta crisi, conscients que la crisi és el capitalisme, és el socialisme. Construir junts una societat a mida de les persones, i no del mercat, que és la llei del més fort aplicada a l’espècie humana.

Cap comentari: