Ni és “normal” que la presidenta del Parlament vagi a declarar (o a donar la seva opinió, segons les seves paraules) en qualitat d’imputada per Can Domenge, ni ho és el fet que surti dels jutjats amb el manteniment de la seva condició d’imputada, i afirmi que “quan un pren decisions en política, corre el risc d’equivocar-se”.
No es pot compartir aquest argument tan simple, ja que quan hi ha “errors” d’aquesta magnitud, també hi ha justament responsabilitats polítiques que assumir, i 30 milions de diferència amb una adjudicació, més enllà de l’evolució del procés judicial, és un error prou greu, més enllà de si la responsabilitat és de Munar, de Nadal, de Flaquer o de Vicens.
Ah, i tampoc no és normal utilitzar el Parlament de les Illes Balears perquè Munar fes declaracions a la premsa sobre la seva compareixença davant el jutge. La màxima institució democràtica d’aquesta terra s’hauria de preservar de l’allau de casos de corrupció que afectaren a l’anterior legislatura.
Ahir es varen complir 20 anys de l’assassinat d’Ignacio Ellacuría, teòleg de l’alliberament, qui va defensar des de la lluita quotidiana i des de la Universitat Centre-Americana d’El Salvador els pobres, la justícia social i la llibertat. Exemple de compromís que contrasta amb el “plantón” que els països rics varen fer ahir a la FAO, en el seu afany de lluitar contra la pobresa. Ni cap compromís amb la reducció de les emissions de CO2, l’altre dia, ni cap compromís ara per acabar amb la fam al món. ...Equivocació o irresponsabilitat?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada