PACTES

En els darrers dies s’ha parlat, per ventura massa, de l’eventual recerca del suport puntual del PP per governar, per part del PSIB. Tot ha vengut després de l’oferiment de José Ramon Bauçà (PP) d’una mena de “pacte d’Estat” per sortir de la crisi. Entra dins la més estricta normalitat democràtica que Antich, tant com a president com com a líder del PSIB, es reuneixi amb qui vulgui, només faltaria que nosaltres també haguéssim de demanar permís.

El que molesta és aquest discurs de laboratori que comença dient que el que ens ha de preocupar a tots (com si a EU o al Bloc no ens preocupàs) és sortir de la crisi i les 100.000 persones que hi ha sense feina, per llavors insinuar que per governar amb aquests “folloneros” (suposadament, nosaltres), potser seria millor cercar aqueix suport “puntual” del PP.
Es tracta, al meu parer, d’una estratègia ben erràtica, perquè primer, li dóna oxígen a un PP que té molt poca credibilitat i que està entestat en defensar la innocència de Jaume Matas a pesar de les evidències que hi ha sobre la taula. I també, perquè amb quin discurs es presentaria l’esquerra a les eleccions el 2011? I quan dic l’esquerra, m’estic referint també al PSIB… Enlloc de parlar de pactes “d’Estat” el que hauríem de fer tots, cadascú al seu nivell, és veure com feïm perquè aquest Pacte se’n surti, i que pugui continuar el 2011 per sentar unes mínimes bases de canvi.

A més a més, allò que cau pel seu propi pes és que ni davant la crisi ni davant la corrupció es pot sortir de la maneta de qui l’ha provocada. Si algú té pensat pactar pactar amb el diable, hi ha prou pel•lícules per sebre com solen acabar.