Màquina traductora

dimarts, 3 de novembre de 2009

800 IMPUTATS, CORRUPCIÓ, CORRUPTORS

Amb la imputació de Cañellas són ja devers 800 els polítics imputats en diversos casos de corrupció arreu de l’Estat, majoritàriament del PP, i seguits pel PSOE. En el nostre cas, UM és el segon de la llista. Arribats a aquest punt, no ens queda més remei que ser implacables amb els corruptes, però també amb els grans oblidats de la corrupció, que són els corruptors, habitualment lligats al poder econòmic, part activa del mateix. Què hi ha dels constructors i promotors que han pagat comissions, han comprat voluntats, i a més a més, segueixen acomiadant cada dia a més i més gent, sense cap mena d’escrúpol? Perquè ells no surten a la llista de l'enquesta del CIS, quan són els responsables de la bimbolla immobiliària, la crisi i l’atur, que són els problemes més sentits per la ciutadania?

No no està malamnet recordar que Cañellas va dimitir el 1995 arran de la denúncia del cas “Túnel de Sóller” interposada per EU. En aquell cas, la sentència va reconèixer el delicte de prevaricació, però es va considerar que havia prescrit. El que sembla que no ha prescrit són els rèdits econòmics que, encara ara, alguns polítics de la dreta encara obtenen... Esperem que l’excusa de l’expresident sigui un poc més consistent que la del “pony” d’Hidalgo, l’exbatle d’Andratx.

I amb Rodrigo Rato, s’ha acabat la brega de poder a Caja Madrid? Demà ho veurem... Ara el PSOE critica el paper de Rato al front del FMI, obviant que Pedro Solbes també havia desitjat el càrrec, un càrrec que amb un o altre, sempre hauria estat al servei de les polítiques neoliberals... Sabeu què és el Club de Bilderberg? Idò investigau... No té pèrdua... Mentre, sembla que Esperanza Aguirre ha "claudicat" davant l'"autoritat" de Rajoy... Demà veurem.

I aquesta setmana comencen també a Barcelona les reunions prèvies a la Cimera de Copenhague sobre canvi climàtic. Baix el lema “el clima no està en venda”, diverses organitzacions socials i polítiques s’han manifestat pels carrers de la capital catalana per denunciar “les falses solucions al canvi climàtic” que es intenten vendre en aquestes trobades. Cal recordar que l’Estat espanyol, tot i que es compromet més que altres països en la reducció de les emissions, és un dels països europeus que més en provoca, i a més a més un dels que més recorre a la compra de “drets d’emissió”, és a dir, que pagam a països pobres pel seu dret a contaminar, una pràctica que permeten, entre altres, els acords als quals s’arriba amb aquestes cimeres internacionals on mandataris d’Estats i de multinacionals mengen canapès ecològics a tutiplén.

Cap comentari: