PACTES

En els darrers dies s’ha parlat, per ventura massa, de l’eventual recerca del suport puntual del PP per governar, per part del PSIB. Tot ha vengut després de l’oferiment de José Ramon Bauçà (PP) d’una mena de “pacte d’Estat” per sortir de la crisi. Entra dins la més estricta normalitat democràtica que Antich, tant com a president com com a líder del PSIB, es reuneixi amb qui vulgui, només faltaria que nosaltres també haguéssim de demanar permís.

El que molesta és aquest discurs de laboratori que comença dient que el que ens ha de preocupar a tots (com si a EU o al Bloc no ens preocupàs) és sortir de la crisi i les 100.000 persones que hi ha sense feina, per llavors insinuar que per governar amb aquests “folloneros” (suposadament, nosaltres), potser seria millor cercar aqueix suport “puntual” del PP.
Es tracta, al meu parer, d’una estratègia ben erràtica, perquè primer, li dóna oxígen a un PP que té molt poca credibilitat i que està entestat en defensar la innocència de Jaume Matas a pesar de les evidències que hi ha sobre la taula. I també, perquè amb quin discurs es presentaria l’esquerra a les eleccions el 2011? I quan dic l’esquerra, m’estic referint també al PSIB… Enlloc de parlar de pactes “d’Estat” el que hauríem de fer tots, cadascú al seu nivell, és veure com feïm perquè aquest Pacte se’n surti, i que pugui continuar el 2011 per sentar unes mínimes bases de canvi.

A més a més, allò que cau pel seu propi pes és que ni davant la crisi ni davant la corrupció es pot sortir de la maneta de qui l’ha provocada. Si algú té pensat pactar pactar amb el diable, hi ha prou pel•lícules per sebre com solen acabar.

25-N, NO A LA VIOLÈNCIA CONTRA LES DONES

Avui és el dia internacional contra la violència envers les dones, i el manifest que han fet les dones d’EU ho diu clar i llampant: “La violència masclista és una greu vulneració dels drets humans -tal i com ho va proclamar La Conferència de Drets Humans de Viena el 1993-, que té les seves arrels en una estructuració
social desigual en les relacions entre home i dona. La violència contra les dones pot prendre moltes formes més enllà de la física. Pot ser també psicològica, sexual, econòmica, i es produeix en molts àmbits i espais, més enllà del de la parella,com en els àmbits laboral, social, cultural i comunitari...”.

Però no és només avui, que hem de pensar amb això, ni tampoc el dia en què es fa públic un assassinat d’un altra dona a mans d’un home. És cada dia que hem de reflexionar sobre la violència cap a les dones, i no només la violència física, sinó la violència cultural. Aquella que de manera silenciosa fa possible que a pesar que les dones han escalat en els darrers anys posicions socials en el terreny d’allò públic, en l’esfera d’allò privat segueixen essent no sols menystengudes, sinó a més, maltractades.

Avui, tothom a la concentració convocada per la Plataforma per la igualtat, a les 20 h., al Passeig des Born, de Palma.

TREBALLADORES I TREBALLADORS FIXOS DISCONTINUS

L’altre dia ens vàrem reunir amb CCOO, per atendre una petició seva (i nostra) de mirar per les treballadores i treballadors fixos discontinus (uns 60.000 a Balears), que enguany amb l’acurçament de la temporada turística, ho estan patint: molts no tenen ni tan sols dret a prestació d’atur. I a més, moltes empreses han “reconvertit” plantilla, passant molta gent de contractes fixos, a fixos discontinus.

El que hem fet és proposar al Congrés que aquesta figura contractual, tan estesa a la nostra Comunitat Autònoma (de fet està lligada a les activitats econòmico/laborals de temporada, com el turisme), permeti que a la cotització d’aquests treballadors i treballadores se li apliqui un coeficient d’1,5, és a dir, que cotitzin un dia i mig per cada dia treballat, per així facilitar l’accés a la prestació d’atur. I a més, que això es pugui aplicar a efectes retroactius a partir del març d’enguany, atenent al fet que la temporada ha acabat abans d’hora per a molta gent, i l’hivern, a més de fred, pot ser molt dur per a moltes famílies.

20-N i NEOFEIXISME(s)

Avui es compleixen tants anys com tenc de la mort del dictador, per tant, hi ha molt a celebrar. La pena és que després de tants anys de lluita anti-franquista, el tio s’hagués de morir al llit, com molt bé retrata de manera irònica Albert Boadella a la pel·lícula “¡Buen Viaje, Excelencia!” (2003).

Més de tres dècades més tard, ara que sembla que les “idees” de Franco haurien d’estar enterrades i en descomposició, són molts, massa, els grups (i les idees) neofeixistes que amenacen la convivència en aquest canvi d’etapa històrica. Això pot tenir bastant a veure amb una “transició” mitificada i que no va permetre passar pàgina del tot, però també té a veure i molt amb el moment històric actual.

L’instrument polític per “sortir” de la crisi del 29 sense passar per una revolució fou el feixisme. El feixisme fou, doncs, un gran favor al capitalisme. D’aquesta crisi d'ara, molt més profunda, només se’n pot sortir de dues maneres: amb solidaritat, i amb un capitalisme més “humà” (proposta incompatible amb el concepte mateix de capitalisme); o amb menys democràcia i menys drets socials. La berlusconització de la política, la corrupció i el sorgiment de grups feixistes i racistes arreu d’Europa, fins i tot de cossos paramilitars, evidencien que si més no, hi ha gent que aposta per aquesta darrera “sortida”. A aquests els hem de dir clar i llampant que “No passaran”. Que els responsables de la crisi són els bancs i les grans empreses, i no els immigrants que es juguen la vida travessant l’estret amb pastera. Que volem una Europa cohesionada i intercultural, i no una Europa segregada i inequitativa.

L’altra manera de “sortir” d’aquesta crisi, conscients que la crisi és el capitalisme, és el socialisme. Construir junts una societat a mida de les persones, i no del mercat, que és la llei del més fort aplicada a l’espècie humana.

CARRETERES I MODEL DE DESENVOLUPAMENT

Ahir es va presentar el pre-acord sobre el Pla Director Sectorial de Carreteres, que compta amb el suport del Bloc. S’hi ha eliminat tots els projectes d’autovies i autopistes, i el projecte de “segon cinturó” del PP ha quedat limitat als accessos a l’hospital de Son Espases. També s’hi ha eliminat els projectes més agressius de variants als pobles. Pens que ha estat una bona negociació per al pes que té el Bloc en el conjunt del Consell de Mallorca, i els projectes pels quals no hi ha hagut acord s’han deixat per a la segona fase del PDSC, que seria a partir del 2017, i condicionat a una nova revisió.

No obstant, des d’algunes instàncies se’ns acusa de “continuïsme” en el model de carreteres del PP-UM del passat. L’única manera de trencar amb aquest “continuïsme” seria agafar de bell nou les excavadores per acabar amb les autopistes existents, i de moment no he sentit ningú que ho proposi, seria una proposta ben legítima, però no sé si seria viable. El que sí s’ha fet amb aquest pre-acord és frenar en sec la tendència desenvolupista dels darrers vint anys.
També s’ha dit que el Pla de Carreteres condiciona “totalment” el model de desenvolupament de Mallorca. Puc estar d’acord en què el condiciona en part, o en tot cas que és un instrument més del model de desenvolupament econòmic existent, del nostre particular model de “capitalisme desenvolupista turístic” (per anomenar-lo d’alguna manera). Un instrument, en aquest cas, per facilitar el transport en massa de turistes arreu de Mallorca, i de treballadors/res i mercaderies en una illa cada vegada més metropolitana i depenent de Palma. També seria fàcil dir que el frustrat projecte de tren fins a Alcúdia que hem defensat des del Bloc, marcava totalment el model de mobilitat de l’illa. I com diria Bertold Brecht, se l’han duït i ningú no ha dit res.

Però el model de desenvolupament és també el model turístic i l’aposta encoberta (o explícita) pel “tot inclòs” i per un turisme sense sinèrgies amb altres sectors, sense especialització i amb mà d’obra barata. I un model de residus hiperdepenent de la incineració. I un model energètic que ens fa cada vegada més depenents de l’exterior, ara per doble via: gasoducte i cable elèctric. Model de desenvolupament és tot això, i més, i fruit d’aquest model, la fragmentació social i la pèrdua de referències, que dificulten l’articulació d’una alternativa sociopolítica i cultural més que necessària en aquests temps d’incertesa.

EQUIVOCAR-SE EN POLÍTICA

Ni és “normal” que la presidenta del Parlament vagi a declarar (o a donar la seva opinió, segons les seves paraules) en qualitat d’imputada per Can Domenge, ni ho és el fet que surti dels jutjats amb el manteniment de la seva condició d’imputada, i afirmi que “quan un pren decisions en política, corre el risc d’equivocar-se”.

No es pot compartir aquest argument tan simple, ja que quan hi ha “errors” d’aquesta magnitud, també hi ha justament responsabilitats polítiques que assumir, i 30 milions de diferència amb una adjudicació, més enllà de l’evolució del procés judicial, és un error prou greu, més enllà de si la responsabilitat és de Munar, de Nadal, de Flaquer o de Vicens.

Ah, i tampoc no és normal utilitzar el Parlament de les Illes Balears perquè Munar fes declaracions a la premsa sobre la seva compareixença davant el jutge. La màxima institució democràtica d’aquesta terra s’hauria de preservar de l’allau de casos de corrupció que afectaren a l’anterior legislatura.

Ahir es varen complir 20 anys de l’assassinat d’Ignacio Ellacuría, teòleg de l’alliberament, qui va defensar des de la lluita quotidiana i des de la Universitat Centre-Americana d’El Salvador els pobres, la justícia social i la llibertat. Exemple de compromís que contrasta amb el “plantón” que els països rics varen fer ahir a la FAO, en el seu afany de lluitar contra la pobresa. Ni cap compromís amb la reducció de les emissions de CO2, l’altre dia, ni cap compromís ara per acabar amb la fam al món. ...Equivocació o irresponsabilitat?

“TOT INCLÒS”... MENYS LA DIGNITAT

Coincidint amb la compareixença de MAM al TSJB (això sí, per donar la seva “opinió” sobre el que va passar amb Can Domenge), Rajoy anuncia un decàleg de mesures per regenerar el país, sense regenerar el PP. Perquè per lluitar contra la corrupció, el primer que s’ha de fer segons el líder del PP és denunciar les mentides (sobre corrupció) que pesen sobre aquest partit, que és l’únic “projecte de canvi” a Espanya... Campi-qui-pugui!

Em preocupen també les previsions que fa la UIB sobre l’augment del “tot inclòs” per a 2010 a Balears, de fins al 25% del total de les places hoteleres és. Un avenç tan significatiu del “tot inclòs” predetermina i configura el model turístic i de desenvolupament, que es reestructura de bell nou per la voluntat dels grans hotelers i dels touroperadors, al marge del diàleg social i del que és més important: dels milers de treballadors i treballadores afectats per una crisi econòmica que s’ha saldat amb el tancament anticipat de molts hotels amb l’excusa de la crisi.

Per això, és més urgent que mai la necessària intervenció pública en la gestió de la promoció turística i la creació d’un touroperador propi que vetlli pels interessos generals, i no només pels interessos del sector, un sector que és molt més que els grans hotelers: hi ha petits hotelers, treballadors i treballadores de l’hoteleria i dels serveis i negocis que envolten l’activitat turística... Un augment del “tot inclòs” pot tenir uns efectes perniciosos sobre els interessos i les perspectives de tots aquests col·lectius.

No vull acabar avui sense expressar la solidaritat més fraterna amb Pedro Barbadillo, a qui la policia marroquí va retenir el divendres, juntament amb el reporter Pedro Guillén i l’activista saharahuí Aminatou Haidar, a la seva arribada a l’aeroport d’El Aaiun. Anaven a fer un reportatge sobre el Sàhara, i de bell nou l’excusa de la seguretat ha servit per carregar-se la llibertat d’expressió i el clam del poble saharauí. Aminatou, des de Lanzarote, ha començat avui una vaga de fam, ja que no la deixen tornar al seu país.

CONDCONSELLER

Nadal segueix fent de les seves. Si fa un parell de setmanes defensava els camps de golf, ahir a Londres va anunciar canvis en la Llei general turística per permetre els "condhotels", que venen a ser una cosa així com “condomnar” places hoteleres obsoletes, que passarien a ser places residencials... Més del mateix, i sempre pensant en els mateixos, en els poderosos. Encara no he escolat Nadal opinar sobre els 47,5 milions d’euros de benefici NET (i declarat) que Sol-Melià ha obtingut en els primers 9 mesos d’explotació d’enguany, apart dels 27 hotels que obriran l’any vinent a diferents països... Tant que es queixa el sector, realment necessita que se li pagui “més” promoció amb aquestes xifres? Val de bell nou l’excusa que la temporada no ha anat bé, per enviar els treballadors i treballadores de l’hoteleria a l’atur abans d’hora? Per quan un “condconseller”?

El secretari de la Conferència episcopal espanyola, Martínez Camino, va advertir ahir
que qualsevol polític que voti o estigui a favor de la Llei d’interrupció voluntària de l’embaràs és no només una “condició objectiva de pecat”, sinó fins i tot una gran heretgia, i que “el que diguin els respectius partits no compta”.
És una nova mostra del dogmatisme de l’actual cúpula de l’església catòlica, alineada de bell nou amb les posicions de la dreta. Resulta estrany no haver sentit mai en boca ni de Martínez Camino ni de Rouco Varela paraules condemnatòries ni de la corrupció, ni de les pràctiques abusives de molts empresaris damunt els seus treballadors i treballadores, sobre els acomiadaments, sobre el maltractament de les dones o les discriminacions que pateixen molts immigrants, sobre l’especulació financera... Totes elles, segons la pròpia doctrina catòlica i el seu “codi ètic”, els “10 manaments”, haurien de ser reprovables, no?

Una mala notícia és que Obama ha caigut novament en les mans dels neocons i de Hillary Clinton, i finalment els Estats Units donaran suport oficialment a les eleccions convocades pel govern colpista d’Hondures. Aquesta posició és contrària a la resolució de Nacions Unides i la posició de la comunitat internacional majoritària, que reclamava el retorn de Zelaya com a condició necessària per al restabliment de l’ordre constitucional i democràtic.

TROBALLES MAFIOSES

Només faltava la banda sonora d’”El Padrino”, amb els escorcolls policials de l’altre dia al “palacete” de Matas. Matas sent que la seva intimitat ha estat violada, quan la policia sembla que es va trobar, entre altres coses, amb dossiers sobre gent del seu propi partit i d’altres partits. Contradictori, no? ...Si això no és una pràctica mafiosa (més), que algú per favor m’ho raoni.

El PP està fent el ridícul en la seva defensa a ultrança de l’expresident, a pesar que les evidències sobre el seu enriquiment personal són cada vegada més grans (la darrera, que només ha pogut justificar el 5% de la milionària reforma del “palacete” amb fatures), independentment de com avanci la investigació judicial. Dissabte des d’EU vàrem convidar el PP a suspendre de militància Matas (ja que no se’l pot dimitir de res), és a dir, a tractar-lo en igualtat de condicions que altres afiliats implicats en pressumptes casos de corrupció, com ara amb l'escàndol del CDEIB.

I mentre alguns s’han enriquit, el dia d’ahir ens deixava amb una notícia dura, duríssima, l'intent d’autolesió d’un treballador a la seu de CCOO a Palma, que es va intentar cremar “a lo bonzo”. Es tracta d'una mostra clara de la desesperació que viuen molts treballadors i treballadores davant l'empitjorament de les seves condicions de vida arran de la pèrdua de la feina, la manca d'ingressos i, sobretot, la manca de perspectives de futur. Si a l'anterior crisi econòmica es va obrir pas a una nova etapa històrica on s'ha acabat allò de la "feina per a tota la vida" que havien viscut els nostres pares, amb aquesta s'obri la porta a una incertesa absoluta sobre el seu projecte vital. Aquest intent d'autolesió és un toc d'atenció a aquells que s'entesten en minimitzar els efectes de la crisi, i una crida a posar les persones en el primer terme de les prioritats polítiques.