(article publicat al Diari de Balears i La Veu de Mallorca)
Diuen que les retallades anunciades ahir per Rajoy no són una retallada més, sinó que són la mare de totes les retallades. Jo no ho crec, perquè darrera aquestes en vindran més, ja que el sacrifici necessari que argumenten els promotors d’aquest desastre mai no saciarà uns mercats que, com fa alguns anys va advertir George Soros abans d’evolucionar, poden prescindir de la democràcia. Les receptes aplicades, totes elles generadores de misèria i empobridores de les classes mitjanes, tenen el seu mirall a Grècia. Allà fa ja gairebé cinc anys que s’hi apliquen, retallades d’aquest estil, i tanmateix, la llum al final del túnel mai no s’arriba a veure, i el malestar creix.
És immoral que s’acusi els aturats de no voler cercar feina; els funcionaris de ganduls que es mereixen que els llevin la paga de Nadal; les famílies amb persones depenenents a càrrec de ser uns vividors, a partir d’ara subjectes a inspeccions… I on són els inspectors de treball, o els d’hisenda, en aquest país? És coherent decretar una amnistia fiscal per als xoriços d’èl•lit, i alhora pujar tres punts l’IVA a càrrec de les butxaques de tots els ciutadans i ciutadanes? Per als que ho defensen, potser sí. Per a la ciutadania és tot un bany de pedagogia.
Deia ahir el president Bauzà que la pujada de l’IVA ens fa “menys competitius”. Mentida: ens fa més pobres. I efectivament, com ja han advertit una part dels hotelers, facilita que els turistes es desvïin cap a altres destinacions. Les retallades de Rajoy són el complement perfecte a les polítiques de Bauzà, que beneeix paradoxes com la d’aquesta mateixa setmana, on el mateix dia que s’anunciava la reconversió d’hotels en apartaments de luxe (amb la conseqüent destrucció de llocs de feina, gràcies a la Llei Delgado), una cadena hotelera d’aquí anunciava l’apertura d’un hotel, també de luxe, al centre de Manhattan. Molts diners per llavors regatejar el pa a la gent treballadora de l’hoteleria en les negociacions del conveni del sector. Les úniques (re)inversions que es faciliten aquí gràcies al PP són les que posen l’estora vermella a la màfia russa. Tot quadra.
Però una de les dimensions més preocupants de les mesures anunciades és, en la meva opinió, la destrucció democràtica que plantegen. El missatge és clar: la Constitució parla de drets i deures, però els primers són prescindibles. La democràcia es sustenta també en el paper protagònic dels agents socials, en la negociació i el diàleg social, però aquests i sobretot una part d’ells, els sindicats, també són prescindibles per a Rajoy. I la pluralitat política, que es vol restringir al duo dinàmic PP-PSOE amb la reducció del 30% en el nombre de regidors, sembla que també és prescindible. Quasi res.
El govern del PP està demostrant que la sigla “popular” no suposa per a aquest partit cap impediment per prescindir del poble. El que no podem fer nosaltres és prescindir de la nostra dignitat. A lluitar.
Diuen que les retallades anunciades ahir per Rajoy no són una retallada més, sinó que són la mare de totes les retallades. Jo no ho crec, perquè darrera aquestes en vindran més, ja que el sacrifici necessari que argumenten els promotors d’aquest desastre mai no saciarà uns mercats que, com fa alguns anys va advertir George Soros abans d’evolucionar, poden prescindir de la democràcia. Les receptes aplicades, totes elles generadores de misèria i empobridores de les classes mitjanes, tenen el seu mirall a Grècia. Allà fa ja gairebé cinc anys que s’hi apliquen, retallades d’aquest estil, i tanmateix, la llum al final del túnel mai no s’arriba a veure, i el malestar creix.
És immoral que s’acusi els aturats de no voler cercar feina; els funcionaris de ganduls que es mereixen que els llevin la paga de Nadal; les famílies amb persones depenenents a càrrec de ser uns vividors, a partir d’ara subjectes a inspeccions… I on són els inspectors de treball, o els d’hisenda, en aquest país? És coherent decretar una amnistia fiscal per als xoriços d’èl•lit, i alhora pujar tres punts l’IVA a càrrec de les butxaques de tots els ciutadans i ciutadanes? Per als que ho defensen, potser sí. Per a la ciutadania és tot un bany de pedagogia.
Deia ahir el president Bauzà que la pujada de l’IVA ens fa “menys competitius”. Mentida: ens fa més pobres. I efectivament, com ja han advertit una part dels hotelers, facilita que els turistes es desvïin cap a altres destinacions. Les retallades de Rajoy són el complement perfecte a les polítiques de Bauzà, que beneeix paradoxes com la d’aquesta mateixa setmana, on el mateix dia que s’anunciava la reconversió d’hotels en apartaments de luxe (amb la conseqüent destrucció de llocs de feina, gràcies a la Llei Delgado), una cadena hotelera d’aquí anunciava l’apertura d’un hotel, també de luxe, al centre de Manhattan. Molts diners per llavors regatejar el pa a la gent treballadora de l’hoteleria en les negociacions del conveni del sector. Les úniques (re)inversions que es faciliten aquí gràcies al PP són les que posen l’estora vermella a la màfia russa. Tot quadra.
Però una de les dimensions més preocupants de les mesures anunciades és, en la meva opinió, la destrucció democràtica que plantegen. El missatge és clar: la Constitució parla de drets i deures, però els primers són prescindibles. La democràcia es sustenta també en el paper protagònic dels agents socials, en la negociació i el diàleg social, però aquests i sobretot una part d’ells, els sindicats, també són prescindibles per a Rajoy. I la pluralitat política, que es vol restringir al duo dinàmic PP-PSOE amb la reducció del 30% en el nombre de regidors, sembla que també és prescindible. Quasi res.
El govern del PP està demostrant que la sigla “popular” no suposa per a aquest partit cap impediment per prescindir del poble. El que no podem fer nosaltres és prescindir de la nostra dignitat. A lluitar.
