La decisió d'ahir al Congrés dels diputats d'allargar fins a 40 anys la vida de les centrals nuclears és no sols una traïció del PSOE als seus votants, sinó també una decisió totalment contrària al principi de “sostenibilitat”, que no és altra cosa que procurar un desenvolupament humà en equilibri amb el medi. Just el contrari del que implica aquesta decisi´d'ahir, que copmortam molts riscos, tal i com denunciava ahir amb la seva acció a Cofrentes l'organització ecologista Greenpeace, i que els va costar la detenció de 15 activistes i un fotògraf.
Les centrals nuclears, tot i que no n'hi hagi cap “físicament” al territori de les nostres Illes, també són cosa nostra, ja que per començar, aproximadament un 20% de l'energia elèctrica que arribarà d'aquí poc amb el cable submarí que s'està instal·lant en aquests moments i que connecta les Illes amb la península serà d'origen nuclear. Una proporció, per altra banda, que no baixarà en tant que s'allargui la vida d'aquestes centrals.
I aquests dies també es parla d'una altra font d'energia més visible, el petroli, per les prospeccions que el Ministeri de Foment ha autoritzat a fer a la multinacional britànica MedOil a les costes de València i Eivissa. Tothom, inclosa la patronal (i el mateix Matutes), han aixecat la veu pel risc que representaria per a la nostra economia turístico-depenent una fuita de petroli (recordem el cas del vaixell Don Pedro, enfonsat a Eivissa el 2007, amb només 150 tones de gasoil). Però el petroli també és rebutjable, a l'any 2011, perquè és part de les raons de la crisi global que patim en aquests moments, que és també una crisi energètica. Perquè el petroli és l'energia del passat i autoritzar noves extraccions és anar contra els objectius de reducció d'emissions tant de l'Estat espanyol com de la mateixa Unió Europea, i una incoherència política monumental.
