INTERÈS DE QUI?! NO EN EL NOSTRE NOM!

Primer, quan en Matas reinava, el PP i UM deslligaren els terrenys de Son Bosc del Parc Natural de S'Albufera.

Poc després, "la iniciativa privada" va veure un bon negoci en fer un camp de golf regat amb aigua d'albufera, i el govern depredador i el govern dels cacics de torn municipal va donar el vist-i-plau al projecte de camp de golf.

Més tard, el govern d'esquerres va tornar protegir l'espai i, amb ell, espècies de flora i fauna endèmiques, algunes a punt de desaparèixer, enmig de tant de golfisme.
I avui, els d'UM i el PP, han proclamat (coincidint amb l'any mundial de la Biodiversitat) el camp de golf "d'interès autonòmic".

I han fet Llei d'aquesta creença, que és una creença contra la mateixa raó de ser de l'interès general, de l'interès de la comunitat i, si m'apurau, de la Llei. Afavorir els interessos d'uns pocs, els interessos dels poderosos, els de sempre, en nom de tothom...
Això es diu tenir una dreta sense complexos.

Recuperar la UTOPIA

Aquí teniu un article, publicat avui a http://blogs.ibdigital.net/la-utopia-comenca-aqui-i-ara/recuperar_la_utopia.html:

RECUPERAR LA UTOPIA*

La setmana passada, les dones i homes d'Iniciativa d'Esquerres organtizàrem un debat al pati d'ARCA per mostrar la nostra adhesio al Manifest Utopia, impulsat a França pel moviment del mateix nom que d'ençà dels anys 90, treballa per recuperar la utopia que els partits d'esquerres i ecologistes i els moviments socials han aparcat, o han perdut de vista. Aquella que, com diu el gran Eduardo Galearno, ens serveix per caminar. I ho fan, d'entrada, des del qüestionament de tres dels grans dogmes del capitalisme modern: el creixement il·limitat com a solució recurrent als problemes econòmics, greus o lleus; el consumisme com a mode de vida; i el treball com a valor absolut per assolir la dignitat i la felicitat humanes.

I a Mallorca, què vol dir, això de recuperar la Utopia? Doncs justament, repensar integrament el nostre model economic, social icultural, i oferir a les persones que vivim aquí i a les generacions
que vindran una alternativa diferent, que fugi del més creixement amb mes turistes, més consum de territori i energia i més generació de residus, i vagi, amb la reconversio de la indústria turística, cap a una economia més diversificada, la protecció del territori, la promoció de les energies renovables i els nous sectors d'ocupació com ara l'atenció a les persones depenents o la cura dels espais naturals... Amb menys precarietat i temporalitat laboral, i amb millor qualitat ambiental i de vida, amb mes cohesió social.

No es tracta d'una feina purament teòrica o de laboratori de consultora, sinó que es tracta de
connectar petites i grans pràctiques de canvi per construir l'alternativa necessaria, que vagi des del terreny local, al global. Per això, a la taula rodona hi participaren representants del moviment
agroecològic i els nous grusp de consum, del comerç just, i de l'economia social i solidaria, presents des de ja fa uns anys a la realitat de Mallorca, que treballen dia rera dia a contracorrent, i cada cop amb més incidencia i resultats.

Perque com diu Alejandro Cussianovich, intel·lectual i pedagog, protector del moviment dels nins i adolescents treballadors del Perú (una altra d'aquestes contradiccions dels temps complexos que ens ha tocat viure), amb qui vaig compartir una altra taula de debat a Palma fa pocs mesos, la utopia nomes tenen dret a defensar-la aquelles persones que amb la seva pràctica quotidiana, contribueixen cada dia a l'objectiu de canviar les coses. D'altra manera, es sol caure en un ideologisme buid de projecte transformador, i poc o gens esperançador.

L'esquerra té l'obligacio moral de recuperar la utopia, les utopies. Perquè sense ella no hi ha ni camí, ni esperances. La dreta gestiona de manera ben eficaç la por i la immediatesa, i l'esquerra hauria d'assumir les seves contradiccions sense convertir-les en drames vitals que ens impedeixin caminar, i fer arribar el missatge que una altra Mallorca i un altre món no només són possibles, sino necessaris.

La portada del Manifest Utopia destaca una sentencia d'Alícia en el País de les Meravelles, de Lewis Carroll, innocent pero contundent: si aquest món no té sentit, perquè no inventam un altre? La gent d'Iniciativa ja ens hi hem posat. Avui i sempre, somiar és transgredir.

Si voleu sebre més sobre el Moviment Utopia: www.mouvementutopia.org.

DIA SENSE BOSSES

Avui, Amics de la Terra ens va demanar, a mi i a més gent, fer un gest simbòlic per denunciar l'ús abusiu de bosses que feim, en el marc de la campanya “Treu-te la bossa del cap”, que trobareu a l'enllaç www.residusiconsum.org.

I és que treure's la bossa de plàstic del cap és tan senzill com agafar la senalla en sortir de casa, o dur a la butxaca una borsa reutilitzable, i evitar que als comerços o al mercat acabem carregats amb vint bosses de plàstic, que acabaran algun dia a un abocador, una incineradora i rarament, reciclades. S'hi ha avançat molt, però com es sol dir, queda molt a fer. I després de les borses, hem de parlar de la resta d'envassos. No fos cosa que acabem amb la senalla plena de productes embolicats!

És cert que hi ha lobbies i molts, molts interessos econòmics darrera aquest i altres temes, també darrera els residus, i un pot pensar: i què hi faig, jo, enfront de tant de poder? Doncs justament, fent innecessari l'ús de les bosses en la nostra vida quotidiana. La foto és, doncs, una petició d'Amics de la Terra en aquest sentit, una foto d'allò que faig habitualment els caps de setmana, que és anar a fer mercat... Sense la bossa al cap, i amb la senalla davall el braç.

ROQUES SÍ, ARENA TAMBÉ...

L'altre dia hi va haver una manifestació multitudinària a Cala Ratjada, baix el lema "Arena sí, roques no", per exigir la regeneració de Cala Agulla. La regeneració artificial, és clar, perquè la natural ha de menester primer de temps, i segon (o simultàniament) de gaudi amb equilibri d' una de les platges més belles de Mallorca, però cada cop més massificada. I amb això no vull dir que no estigui d'acord amb la regeneració i amb la protesta, perquè probablement s'ha arribat a un nivell de regressió de la platja irreversible si no hi ha una intervenció com la que probablement es farà..

Entenc, i més encara en temps de crisi, la por del sector hoteler, i de la gent treballadora i veïns i veïnes que secundaren la protesta convocada per l'associació hotelera. Però el que ha passat a Cala Agulla en aquests anys, la pèrdua d'arena, en part per l'acció natural de la mar, en part també per l'acció antròpica i l'explotació de la platja, no es pot solventar de manera seriosa si no s'hi va a l'arrel del problema, repetesc: temps, per un costat, i explotació (o no) de la platja, per l'altre.

L'ecosistema dunar ha de menester temps per regenerar-se, i si és cert que la manca d'arena (en el cas de Cala Agulla) i l'aparició d'algues (en altres casos) “amenaça el desenvolupament”, perquè no aprofitar això com un revulsiu perquè la gent entengui que la platja és viva, que es mou, que uns anys té més o menys arena, que un dia té algues i a l'altre dia no, que una platja a un espai natural protegit és el que té, ja que no es tracta d'un parc temàtic?

Per quan una mani contra els xalets a primera línia de platja, damunt roques o damunt arena, a Cala Ratjada i arreu? Per quan una protesta simbòlica per l'arena que tothom s'enduu de la platja, o per la invasió orquestrada de parasols i tumbones? Per quan una manifestació convocada pel poble i secundada pels hotelers?

Si s'explicàs als guiris tot això, la importància del sistema dunar, el cicle de vida de la platja, la gènesi i la realitat de Cala Agulla, potser els turistes (i la gent que hi viu als nuclis dels voltants) estimarien més Cala Agulla, i es convocarien manis per dir ROQUES SÍ, i ARENA TAMBÉ, o per ventura no faria falta mobilitzar-se. A aquesta sí m'hi apuntaria, sense pensar-m'ho ni dues vegades.