30-S... I ARA, QUÈ?

El primer que vull fer és donar l'enhorabona als sindicats i a la gent que ahir va fer vaga i es va manifestar, per haver defensat amb l'exemple l'Estat del benestar i els drets que les generacions que ens precedeixen, han aconseguit amb moltes lluites i esforços.

La vaga va anar bé (sempre pot anar millor, és clar!), sobretot si tenim en compte la tremenda campanya política, econòmica i mediàtica contra la vaga i contra els sindicats, als quals s'ha desprestigiat com mai... Una campanya que encara continua avui, el dia després, amb titulars i recomanacions editorials de l'estil de què es necessiten “canvis de metodologia”, qüestionant per enèssima vegada el dret a la vaga en nom d'un pressumpte “dret al treball” del qual estan privades més de 120.000 persones a Balears, més de 5 milions a Espanya, i més de 40 milions arreu d'Europa...

I els sindicats, i l'esquerra social i política, què farem, avui 30-S, i demà...? I ara, què? Sembla que ZP i el seu govern ni tan sols es plantegen rectificar, ens reiteren que han oblidat la seva base social i a l'agenda del govern central no hi cap altra cosa que els dictats dels poders finaners pel que fa a política econòmica. Doncs ara toca continuar amb la mobilització, canviar radicalment l'estratègia sindical de la negociació permanent (que ha resultat finalment una estafa per als sindicats, però sobretot per als treballadors i treballadores), i pel que fa a la feina socio-política que s'ha de fer, treballar per canviar consciències i resistir activament l'embit neodretà que vé d'Europa i que no representa cap alternativa.

AMB PIEDAD, PER LA PAU

Vull manifestar tota la meva solidaritat i la d'Iniciativa amb la Senadora colombiana Piedad Córdoba, que ahir va ser destituïda pel Procurador general de la Nació, que l'acusa d'haver col·laborat amb la guerrilla de les FARC, en un intent més de silenciar aquelles persones que treballen de manera constant i compromesa per la pau i el diàleg al país i de les quals la senadora n'és un dels exemples més clars.

A Piedad , que dirigeix el col·lectiu Colombianos y Colombianas Por la Paz, la vaig conèixer l'any passat quan va venir convidada per ongs i institucions de les Illes, i ens va transmetre a totes i tots l'energia i la fe d'una dona que ha estat amenaçada de mort, ella i la seva família, desenes de vegades, que ha estat segrestada i exiliada del país que ella estima per damunt de tot, en diverses ocasions.

Qui no hauria de ser on és és el Procurador general de Colòmbia, qüestionat per les seves actuacions contra els drets de les dones, els col·lectius LGTB, les operacions il·legas del DAS (serveis d'intel·ligència colombians), i que a més a més està investigat per la Cort Suprema de Justícia per desestimar proves vàlides al cas de la "Yidis Política" (el suborn demostrat a membres de la cambra per votar a favor de la perpetuació d'Uribe al poder).

Des d'aquí tot el reconeixement i tot el suport, Piedad!!

BONIFICACIONS SÍ, INSPECCIÓ DE TREBALL TAMBÉ

Arran del pacte amb el PNV pels pressuposts generals de l'Estat, molt s'ha parlat de la ditxosa transferència de les “bonificacions empresarials”. Això suposaria, en la pràctica, si fos el nostre cas, que la Comunitat tendria marge per utilitzar aquestes bonificacions (per exemple, per afavorir determinats tipus de contractes) d'acord amb la realitat del nostre mercat de treball. Per tant, aquesta competència ja feim tard a reclamar-la.

No obstant, els mateixos motius que aconsellen reclamar aquesta competència, són els que invaliden la Reforma laboral de ZP de cara a Balears, ja que aquesta reforma no respon en absolut a la realitat laboral de les Illes (marcada per l'estacionalitat i la temporalitat), i que l'únic que pot fer és precaritzar encara més el món laboral local.

En aquest sentit, i davant un mercat laboral molt precari i amb més abusos que mai, el que hauríem de tenir a la CAIB és la competència de la Inspecció de Treball, que per una qüestió de sentit comú hauria de ser autonòmica, a pesar que els partits majoritaris varen impedir que aquesta es contemplàs al nostre Estatut d'Autonomia, a diferència dels catalans, per exemple. Que perquè no ens la trespassen?? Idò senzillament perquè si al Ministeri de Treball li lleves la Inspecció i l'IMSERSO, e faria molt difíil justificar la seva existència.

LES PENSIONS A BALEARS, UNA ALTRA VEGADA ENTRE LES MÉS BAIXES

Al mes de setembre, la Seguretat Social ha pagat un total de 166.487 pensions (incapacitat, jubilació, viduïtat, orfandat y a favor de les famílies) a la nostra Comunitat. La quantia mitjana ha estat de 710,93 euros.

Com sempre, el nombre més important de perceptors de pensions és el col·lectiu de jubilats que en aquest mes ha set d’un total 99.286 persones i, a més, aquesta prestació és la més important ja que és la substitutiva del salari. Idò bé, la prestació econòmica de les persones jubilades de les Illes és de les més baixes del conjunt del Estat (només son inferior les de Extremadura, Galicia i Murcia) i es situa a més de nou punts per sota de la mitjana espanyola.

La estacionalitat, els salaris baixos i les carreres professionals curtes son les causes d’aquestes pensiones de jubilació baixes. No és la reforma laborals ni els retalls en pensions la solució a aquest problema, que només empobriran encara més els pensionistes i la gent gran que viu en aquesta Comunitat Autònoma. El que cal és un canvi profund en el nostre model de desenvolupament (...quantes vegades ho hem dit??!?!!), que s'ha de fer pensant en les persone i en el medi, i no a costa d'ells.

LA BOTELLA MOSTRA EL LLAUTÓ

La dreta més rància torna a treure el llautó: ahir Ana Botella, regidora de Medi Ambient de l'Ajuntament de Madrid (i a l'anterior legislatura, de Serveis Socials), va afirmar que els 60 punts on passen la nit al carrer més de 200 indigents és "un problema per a la neteja de la ciutat".

Nul·la consideració i sensibilitat d'una màxima responsable de la política municipal a la capital, que el que hauria de fer si té identificats aquests 60 punts és impulsar polítiques socials per lluitar contra la pobresa a la seva ciutat, que es veu que quan ella ha estat regidora de serveis socials no han funcionat gaire si hi ha tanta gent dormint al carrer.

El pitjor és que la Botella s'ha escudat en una pressumpta enquesta ciutadana, que assenyala que aquest (juntament amb el botellot) són dos dels temes més “molests” per a la gent de Madrid... Amb intervencions com aquesta s'explica que Espanya sigui dels pocs països on la ultradreta no té representació electoral... perquè ja està sobradament representada pels defensors de la moral i les costums.

SERVEIS MÍNIMS, NO MÀXIMS

La proposta dels sindicats de serveis mínims de cara a la vaga general del 29-S ha escandalitzat el sector turístic (millor dit, el servei empresarial turístic), ja que UGT i CCOO han propostat que no s'operi cap vol internacional, i que les connexions entre la península i les Illes també siguin mínimes. A mí em sembla bé, perquè els serveis mínims cada vegada semblen més serveis màxims, com va passar amb la vaga de Metro a Madrid, fa uns mesos...

Una de les coses que més m'indignen de tot això és la profunda demagògia i la campanya mediàtica contra el dret a la vaga, al qual es contraposa el "dret a decidir" si es fa vaga o no, o els "drets dels ciutadans" a que la vaga "no els afecti"... Jo crec que no s'ha entès que la vaga està per a això, per afectar. per incidir, per fer que reunions contràries als interessos de la majoria es facin enrera.. Perquè ningú no parla de les empreses que comenten ara, amb l'excusa de la crisi, més abusos que mai, i les que fa mesos que no paguen els seus empleats, o les que amenacen amb l'acomiadament (ara, subvencionat gràcies a la reforma) si la gent fa vaga el 29...?

La nostra, a pesar de tot, serà la Comunitat Autònoma on els serveis mínims seran més mínims. I sinó, mirau el que fan per exemple Madrid o la Comunitat Valenciana. És una diferència més ,amb totes les seves contradiccions, entre que governi la dreta o l'esquerra.

CARBÓ, FEINA, MEDI AMBIENT...

Aquests dies són notícia les mobilitzacions dels treballadors de la mineria del carbó a diferents llocs del país, per l'impagament dels salaris per part dels patrons. Un impagament que en la nostra opinió, és un autèntic xantatge per part dels empresaris del carbó, que hauria de ser clarament denunciat i sancionat, i que no cerca altra cosa que allargar el límit establert a la UE (2014) per rebre subvencions, en aquest cas del govern espanyol, per mantenir l'activitat.

Hem de recordar que el carbó és el més contaminant dels combustibles fòssils (per això la planta tèrmica d'Es Murterar produeix ella tota sola gairebé tantes emissions com la resta d'activitats antròpiques a Balears), i que per tant no té altre interès que l'econòmic mantenir una activitat extractiva com aquesta en ple segle XXI. Ni molt menys, com denuncia per exemple Greenpeace, subvencionar al més gran emissor de CO2.

Per això, si feim comptes, la gent que treballa ara per ara a la mineria del carbó a Espanya no bastaria si es dedicassin els mateixos esforços públics (entre 400 i 600 milions d'euros/any que ens repercuteixen a la factura elèctrica) i privats a la reconversió del sector en clau verda, és a dir, de cara a la producció d'energies renovables.

El debat, doncs, no ha de ser carbó “nacional”/carbó importat (de fet, el d'Es Murterar, com ja vaig explicar anteriorment, vé de Sudàfrica, on vés a sebre quines són les condicions laborals dels miners, encara que els patrons també són espanyols!), sinó com reconvertir un dels sectors més contaminants en un sector estratègic, per garantir la feina de 7.000 persones que ara viuen del carbó subvencionat i crear encara més llocs de feina si cal, però també perquè totes i tots podem gaudir d'un medi ambient en condicions.

PLATJA DE PALMA

Avui Els Verds+Iniciativa d'Esquerres hem presentat les nostres propostes sobre el projecte de remodelació de la Platja de Palma, després de la polèmica aixecada les darreres setmanes per la protesta dels veinats de Can Pastilla d'una illeta de vivendes que podrien ser tomades per fer un passeig.

Tothom s'ha apuntat al “no” fàcil d'ençà que el PP va fer la primera passa, per cert amb molta hipocresia, perquè quan Joan Flaquer presidia el consorci proposaven tomar més de 500 habitatges i construir gratacels... Potser no els falti part de raó als veinats, però tampoc no se'ls pot donar tota la raó, de la mateixa manera que el Consorci ha fallat en les formes pel que fa al procés d'informació i de participació. Però allò que no és de rebut és que s'aprofiti aquest “jaleo” perquè ara surtin els hotelers també a qüestionar la remodelació... Si ens ho pensam a l'hora de tomar una casa particular (i consti que a ningú no li agrada això), què passarà quan es vulgui tomar un hotel? Recorrerem a l'argument fàcil de la importància dels llocs de feina, de la crisi econòmica, etc.?

Si hi va haver consens (almenys per part nostra) per apostar per la remodelació de la Platja de Palma, va ser perquè pensam que aquesta ha de servir d'exemple del que ha de suposar una autèntica reconversió verda i humana d'una zona turística degradada. I no pot ser que a la primera de canvi, aquest consens quedi en no res. Per això, avui hem fet les nostres propostes, tant per a Can Pastilla com per a la Platja en general, que estan ben recollides en aquest vídeo, que com sempre val més que mil paraules!



Ah! I ha estat pura coincidència la presentació d'això amb la reunió de retrobada del consens convocada al Consolat. Que consti que nosaltres també volem consens... i remodelació.

OBAMA MUSULMÀ

La polèmica de la mesquita propera a la "zona zero" de l'11-S li ha sortit cara a Obama, i demostra el nivell de manipulació que hi ha als Estats Units, on la campanya ultraconservadora i la manipulació dels mitjans de comunicación han aconseguit que un 20% de la població nord-americana cregui que el president dels EUA és musulmà. Una dada per a la reflexió, perquè allò que passa als Estats Units, ens acaba esquitxant també a nosaltres, sobretot enmig de l'expusió de famílies gitanes a França ordenada per Sarkozy a pesar de les "advertències" de la Unió Europea, que estigmatitzen més encara aquest col·lectiu.

Ja només ens quedava la darrera entrada a escena d'Aznar, avui mateix, que s'ha apuntat a la campanya contra Obama acusant-lo d'"acostar-se massa" al món islàmic. Ah, se m'oblidava: la intervenció del nostre honorable expresident la va fer al Congrés mundial jueu celebrat a Jerusalem, una ciutat palestina ocupada per Israel.