A pocs mesos de la declaració d’interès autonòmic del projecte de remodelació dels hotels de Gabriel Escarrer a la zona, i de l’aprovació de la Llei de Turisme, Bauzà, Delgado i fins i tot el batle de Palma Mateo Isern (aquest darrer abandonant el plenari de Cort per motius personals) se n’anaren a una “festa blanca” al Nikki Beach, un nou establiment a primera línia de la platja de Magaluf amb hamaques a 150 euros. Sense llicència d’activitats, com tampoc no la tenen camions i excavadores que operen en ple mes d’agost enmig dels banyistes, ni la sembra de gespa i plataneres damunt l’arena, o els milers de wats dels altaveus de la disco a l’aire lliure del Sol Wave House. Tot emparat per la normativa a mida esmentada, que ara el Govern publicarà en diferents idiomes, a veure si algú més s’anima a invertir i replicam l’experiència arreu de la costa balear.
Tenc seriosos dubtes que això sigui turisme de qualitat. L’única diferència entre el turisme barroer retratat al Geordie Shore de la MTV a Punta Ballena (amb el silenci còmplice de l’equip de Bauzà, a diferència del que ha passat a Lloret de Mar) i el que us acab de comentar són els diners. Uns s’engaten amb cervesa i altres es dutxen amb Moet Chandon, però ni un ni altre representen un model de turisme respectuós amb els habitants i l’entorn; i sobretot no representen un model de futur. La convivència entre aquests models de negoci divergents tot i les coincidències a la badia de Magaluf només s’explica per l’ocultació del que realment és la clau del vertader negoci: la reconversió de bona part de les places hoteleres en habitatges de luxe, en aquest cas especulant amb el capital aportat per la màfia russa. Que s’embutxacaran els mateixos que urbanitzaren el litoral els anys 60 i ara pareix que ens salven la vida, quan tracten el personal de l’hoteleria com si fossin kleenex, que acabaran a la paperera, o més ben dit a la incineradora, si la Llei Delgado es desplega en la seva plenitud. Perquè amb hotels reconvertits en segones residències, és obvi que sobra personal, i que els milers de llocs de feina anunciats per Bauzà en intentar vendre’ns la idea de la declaració d’interès autonòmics és certa, però en negatiu: són milers de llocs de feina destruïts.
Em nego a mirar cap a un altre costat mentre alguns insisteixen a fer a Mallorca allò que han fet en els darrers anys al Carib, que és el mateix que havien fet aquí fa mig segle: fer-se els amos de la costa i fer el que vulguin. I ho faran si no hi posam remei, perquè malhauradament, vivim a una província bananera.
