Reflexions antropolítiques sobre la setmana santa i una que no és de romans

M´encanta veure per la tele els penitents que no han pogut sortir a desfilar, plorant descarnadament. Com quan em cau un tassó o un plat a terra, d´ençà que era petit, no puc aturar de riure. Que Déu em perdoni.

Avui se m´ha ocorregut un experiment quasi-científic: comparar una saeta (cant passional de setmana santa a Andalusia) amb la crida a l´oració musulmana d´un almosí (almuédano o muecín en la traducció castellana). Aquest és el resultat, comparau vosaltres mateixos:

Almosí, des del minaret

Saeta, des del balcó

El substrat cultural, com podeu veure (i escoltar), hi roman a pesar de les religions. Les aliances de civilitzacions s´haurien de sustentar en l´intercanvi i el coneixement mutu entre els pobles, i això és molt més que recepcions d´embaixadors gaudint de bombons i cava. Fins i tot a l´Estat Espanyol, segueix essent una gran assignatura pendent. Què fàcil podria ser tot, què difícil que ho feïm…

Abans de posar-me seriós, vos convit també aquesta setmana a fer una altra comparança cinematogràfica: La passió de Crist (Mel Gibson) vs. L´evangeli segons Sant Mateu (Passolini). Es tracta de dues pel·lícules sobre la naturalesa del compromís polític de Jesucrist. De la primera, Leonardo Boff va dir que no tracta sobre la passió de Crist, sinó de “la pasión de Mel Gibson por la sangre, el látigo, la tortura y la cruz, a propósito de la crucifixión de Jesús”. A pesar de la personalitat sadomasso del Crist de Mel Gibson, a Rouco Varela la peli li va encantar… La segona és un clàssic de lectura marxista, on Passolini defensa que a l´anomenat fill-de-Déu el perseguiren i mataren pel seu compromís cívic. La primera va ser distribuïda per Disney.

En tot cas, si us voleu alliberar de la penitència de fer zàpping i només trobar romans i romanes, re-re-re-remakes sobre la vida de Jesús o desfilades de gent amb molt bona fe pero amb pintes de ku-klux-klan, desconnecteu la tele, i disfrutau de Binta i la gran idea, un documental excel·lent de Guillermo Fresser, que l´any passat va aspirar a un òscar. Un crit a la vida, el sentit comú i el sentit comunitari. Mitja horeta per retornar el sentit a les coses.