Ara que el PP sembla entestat en què els grups de l’oposició li donem suport en la seva declaració institucional de condemna de la violència, estaria bé tenir present el noruec Galtung, un dels referents mundials en la defensa de la no-violència i la resolució pacífica dels conflictes.
Galtung considera que la violència té tres formes o manifestacions: la violència directa (potser la més evident i visible, que pot ser verbal, física, etc., i que pot anar des d’una baralla a una guerra); la violència estructural (aquella que nega les necessitats del conjunt d’una població i en dificulta les condicions de vida); i la violència cultural (que crea un marc justificador de la violència, mitjançant actituds i valors).
Per mi, com per a la immensa majoria de la gent, qualsevol forma de violència s’ha de menysprear. Però si com el triangle de Galtung, la violència a la qual s’apel•la darrerament a les nostres Illes fos un iceberg, és obvi que el problema no seria la violència directa que poden representar les manifestacions de gent indignada amb el Govern i les seves polítiques. Allò vertaderament preocupant és la violència estructural que les polítiques de retallades antisocials consoliden a una Comunitat més que castigada per l’atur i les creixents desigualtats; i la violència cultural edificada per aquells que s’entesten en dividir i enfrontar la gent, que consideren que la gent indignada són “el enemigo” i que cal segregar els infants a les escoles en funció de la llengua que parlin o fins i tot del seu sexe.
Potser el que haurien de fer Bauzà i els seus és demanar-se perquè un govern que fa just un any que s’ha estrenat al poder té aquesta especial habilitat per indignar la gent, cansada de tanta violència de fons, motivada per les seves polítiques. Denunciar unes formes de violència i obviar les altres seria inútil, però sobretot seria un gran exercici d'hipocresia.
Galtung considera que la violència té tres formes o manifestacions: la violència directa (potser la més evident i visible, que pot ser verbal, física, etc., i que pot anar des d’una baralla a una guerra); la violència estructural (aquella que nega les necessitats del conjunt d’una població i en dificulta les condicions de vida); i la violència cultural (que crea un marc justificador de la violència, mitjançant actituds i valors).
Per mi, com per a la immensa majoria de la gent, qualsevol forma de violència s’ha de menysprear. Però si com el triangle de Galtung, la violència a la qual s’apel•la darrerament a les nostres Illes fos un iceberg, és obvi que el problema no seria la violència directa que poden representar les manifestacions de gent indignada amb el Govern i les seves polítiques. Allò vertaderament preocupant és la violència estructural que les polítiques de retallades antisocials consoliden a una Comunitat més que castigada per l’atur i les creixents desigualtats; i la violència cultural edificada per aquells que s’entesten en dividir i enfrontar la gent, que consideren que la gent indignada són “el enemigo” i que cal segregar els infants a les escoles en funció de la llengua que parlin o fins i tot del seu sexe.
Potser el que haurien de fer Bauzà i els seus és demanar-se perquè un govern que fa just un any que s’ha estrenat al poder té aquesta especial habilitat per indignar la gent, cansada de tanta violència de fons, motivada per les seves polítiques. Denunciar unes formes de violència i obviar les altres seria inútil, però sobretot seria un gran exercici d'hipocresia.
