AMB EL JOVENT, PER LA DIGNITAT I EL FUTUR

Publicat a Vilaweb/LaVeudeMallorca, 13/03/2013: http://www.vilaweb.cat/noticia/4094636/20130313/david-abril-rafel-borras-jovent-dignitat-futur.html

Sembla com si l'acumulació de les agressions a l'estat social i de dret fessin invisibles les noves envestides als drets laborals i socials. L'operació de desmantellament de la nostra condició ciutadana va a un ritme tan vertiginós que gairebé no hi ha temps per reflexionar sobre els continguts de la gran involució democràtica imposada a cop de BOE a BOE. El Reial decret-llei 4/2013, de 22 de febrer, batiat amb l'eufemisme de 'mesures de suport a l'emprenedor i d'estímul del creixement i de la creació d'ocupació', n'és un bon exemple.

I tanmateix, a la coalició MÉS no ens ha passat desapercebut aquest nou paquet de polítiques d'austeritat neoliberal exigida per la Troika i que el PP ha comprat amb exultant entusiasme. Estam en presència d'una nova volta de rosca de la nefasta Reforma Laboral. No és una estratègia d’emprenedoria, ni hi ha estímuls a la contractació. Ans al contrari, és un nou impuls a la precarietat laboral i social de la gent jove amb l'abaratiment dels salaris i la reducció de seva protecció social.

Les reduccions i bonificacions a la Seguretat Social als joves (homes de menys de 30 anys i dones de menys de 35) i la possibilitat de compatibilitzar la prestació d'atur amb el treball per compte propi i els incentius fiscals són d'una eficàcia relativa i molt discutible sense que hi hagi una revifada de l'activitat econòmica i amb un sistema de crèdit que possibiliti l'economia productiva. Tindrà, això no obstant, una repercussió immediata en la potenciació dels TRADE (els treballadors autònoms econòmicament dependents). Però tothom sap que l'autònom dependent no és un emprenedor, ja que un 75% dels seus ingressos provenen d'un mateix client (generalment d'una gran empresa), per tant, ni obre mercat ni crea ocupació. És a dir, que en lloc d'oferir llocs de treball mínimament estables i retribuïts o projectes realment emprenedors (qualsevol impuls a l'emprenedoria ha de contemplar els fracassos dels projectes primerencs), del que realment es tracta és d'oferir als joves que es converteixin en 'falsos autònoms' amb unes carreres laborals absolutament incertes, sense prestació d'atur i, en la pràctica, esdevenir mà d'obra més barata que si fos per compte aliè.

Per una altra banda, aquest nou 'decretasso' incorpora la legislació més precaritzadora que mai s'ha fet per als joves menors de 32 anys. És la implantació de 'l'apartheid per als joves en el mercat laboral', una mena de MiniJobs empitjorats. En primer lloc, aquesta norma possibilita a les ETT fer contractes de formació, la qual cosa farà que pugin ser freqüents trajectòries formativo-laborals de 16 anys de durada, 'low cost', òbviament. En els sectors relacionats com l'hostaleria i la restauració pot ser molt important el nombre de persones de fins a 32 anys que, sota el parany de formació en ETT, acabin per ser els qui garanteixin els serveis a hotels i restaurants. Segon, el RDL crea una nova modalitat contractual, l'anomenat 'primera ocupació jove', que és un contracte temporal 'per la cara', fonamentat únicament en l'absència d'experiència laboral per a menors de trenta anys. És a dir, a les persones de menys de 30 anys se'ls podran fer contractes temporals tot i que el lloc de treball sigui permanent i la solidesa de l’empresa inqüestionable (tipus El Corte Inglés, per exemple). Tercera qüestió: es modifiquen els requisits exigits per a la contractació en pràctiques, eliminant la barrera temporal que lligava l'ocupació amb la formació. Fins ara hi havia un límit de cinc anys entre la finalització dels estudis i la contractació, però ara i sota aquesta modalitat per 'posar en pràctica l'estudiant', aquests contractes en pràctiques poden ser utilitzats indiscriminadament amb tota persona menor de trenta anys, sense importar que els estudis a posar en pràctica s'hagin finalitzat molts anys abans. És a dir: mà d'obra qualificada i excepcionalment barata ja que, cal recordar-ho, el salari pot oscil·lar entre el 60 i el 75 per cent d'allò fixat en el conveni durant els primers anys d'aquest contracte. A més és un contracte amb bonificacions a la Seguretat Social i que poden fer les ETT directament. I finalment, es reinstaura la bonificació a la contractació temporal (a jornada completa i a temps parcial). Hi ha abundants estudis que demostren que les bonificacions a la contractació és la política activa d'ocupació menys eficaç. Però el que ja és el súmmum és que se subvencionin les situacions més precàries: la temporalitat i el temps parcial. I per acabar d'arrodonir-ho, l'únic incentiu a la contractació indefinida de joves exclou els fixos discontinus!

Per això va sortir la gent al carrer diumenge passat, com tants diumenges en els darrers temps, convocada pels sindicats, la Cimera Social i el Consell de la Societat Civil, manifestar-nos contra l'atur i per una democràcia social i participativa. La gent de la coalició MÉS hi érem, hi som i hi serem, perquè una altra política laboral i social per als joves és possible i necessària. Ja està bé de dir que 'els joves són el futur' i de promoure polítiques que converteixen el present i el futur en explotació. Més que mai amb el jovent, per la dignitat i el futur de tots nosaltres.

Rafael Borràs i David Abril

JUGAR AMB EL PA DE QUI?

(Publicat al Diario de Mallorca, 13/03/2013: http://www.diariodemallorca.es/opinion/2013/03/13/jugar-amb-pa-qui/832298.html)

Aquests dies ha estat polèmica la campanya del GOB amb la col·laboració de l´artista Miquel Barceló en defensa de Mallorca, presentada a Alemanya en coincidència amb la fira internacional de turisme de Berlín. Les reaccions no s´han fet esperar, i les més enlairades han estat les del Govern de Bauzá, inhabilitat per encaixar les crítiques, o la de les organitacions empresarials hoteleres, que han fet pinya també a l´hora d´exaltar el "negatiu" impacte de l´acció dels ecologistes de cara al turisme. Uns i altres han fet servir el recurs de què "és perillós jugar amb el que ens dóna de menjar", i sobre això volia posar sobre la taula un parell de reflexions.


La primera, és que si a qualsevol event internacional de turisme, a qualsevol tríptic o promoció a qualsevol agència de viatges del món€ es pot "vendre" una imatge atractiva, més o menys idíl·lica de les nostres Illes, és gràcies a l´ecologisme, i no a aquells que ens governen ara, ni a qui amb l´excusa de "generar llocs de feina" ha especulat i especula amb el nostre fràgil territori, com si fos la gallina dels ous d´or, conte que totes i tots sabem que va acabar dramàticament no sols per a l´au de corral, sinó per als seus posseïdors.

En segon lloc, crida l´atenció que els mateixos que acusen el GOB de "jugar amb el pa" hagin callat amb la recent destrucció de milers de llocs de feina pel desmantetllament del grup Orizonia, o d´altres anteriorment amb seu a Mallorca, amb l´excusa que no es pot intervenir en les coses del "mercat". Vivim a un país en crisi on es parla molt de la "bimbolla immobiliària" i poc de la "bimbolla turística" i les connexions entre operacions especulatives beneïdes quan no afavorides pel poder polític quan han governat els conservadors: el palau de Congressos, un altre botó de mostra. De fet, els grans macroprojetes de reconversió a Magaluf, o a Platja d´en Bossa, afavorits per la Llei Delgado o les declaracions d´interès autonòmic, semblen un dejavú d´aquella balearització dels anys 60 amb barra lliure per a hotelers i promotors que ens va dur turistes, i diners. I també tota una mitologia al voltant d´una saviesa empresarial que jo, personalment, i ho dic amb tristor, trobo a faltar quan veig que els mateixos que inverteixen centenars de milions d´euros a altres indrets del planeta, deixen morir el sector aquí, o el reconverteixen amb pocs miraments cap a qui hi treballa, recepcionista o cambrera de pisos que, agradi o no, també han fet possible el "miracle".

Però resulta que turistes i diners apart, Mallorca és habitada per desenes de persones treballant en precàries condicions i un territori permanentment amenaçat. I que els mestres de la política i l´economia encimentada i sense fonaments, els mateixos que volen urbanitzar ses Fontanelles, sa Ràpita o es Guix i donen entrada a grans superfícies comercials que per cada lloc de feina que generen en destrueixen tres, venguin a parlar de jugar "amb el pa", si més no és tot un insult a la intel·ligència.

Per tot això, crec que MallorcaBlackout és una de les millors notícies dels darrers temps, un gran encert que no cerca altra cosa que la solidaritat dels qui més enllà de les nostres fronteres ens estimen i ens visiten. Aquells que vénen a Mallorca perquè han vist la nostra illa a un catàleg amb platges verges com es Trenc, amb una Serra de Tramuntana protegida, amb un illot de sa Dragonera salvat de la voràgine urbanitzadora andritxola... De tot allò que el Govern de Bauzá menysprea i que, novament, hem d´agrair al GOB que sigui possible. Gràcies GOB.

Som MÉS: podem canviar les coses!!

#AraSomMÉS  

A la profunda crisi econòmica, social i política que patim s’hi ha afegit en els darrers dies un dels majors escàndols de la història democràtica de l’Estat espanyol, arran del pressumpte finançament il·legal del PP del cobrament de sous extraordinaris per part dels seus principals dirigents, començant per Mariano Rajoy. Un escàndol que no sols no ha merescut (com hagués succeït a qualsevol país vertaderament democràtic) la dimissió del govern espanyol i la convocatòria immediata d’eleccions, sinó que tampoc no s’ha saldat amb una compareixença pública del president de l’executiu per donar comptes: el mínim que es podria esperar.

La desafecció política creix a marxes forçades, perquè aquesta situació és simultània a les dades de gairebé sis milions de persones sense feina arreu de l’Estat, més de 140.000 a les nostres Illes. Massa gent amb dificultats i el que és pitjor, sense horitzó de millora, perquè les receptes de la troika aplicades per la dreta política només condueixen a més empobriment de la població, més desigualtats ,més destrucció i menys democràcia.

I una de les dificultats per poder somiar un horitzó d’emancipació, si més no d’alliberament urgent de l’opressió exercida per aquesta dreta decadent i els poders que la sustenten, és l’absència d’alternatives polítiques, socials i culturals clares, diferenciades tant del PP, com d’un PSOE que ni tan sols no és capaç de demanar la convocatòria d’eleccions anticipades davant tot el que està passant.

Per això, i per la part que ens toca, el naixement el passat 2 de febrer de MÉS, la nova coalició conformada inicialment per IniciativaVerds i PSM-Entesa i ara oberta a més gent i col·lectius, és una excel·lent notícia perquè si més no, permet donar forma a aquest tercer espai polític a Mallorca i esperem que arreu de les Illes que ha de ser capaç d’aglutinar a tota aquella gent que faci seus els valors de les esquerres, l’ecologisme i el sobiranisme, amb una gran aposta per la regeneració democràtica.

El nom de la nova coalició que convidam a construir, Més per Mallorca (MÉS) evoca justament al sentit de majoria social de canvi que hem d’aspirar a representar. De què som MÉS aquells i aquelles que compartim indignació i malestar; que volem que aquest malestar es canalitzi social i políticament cap a propostes polítiques que contribueixin a fer possible el somni de transformació d’una societat en què tota dona i tot home han de poder viure dignament.

Idò això, que ara som MÉS: podem canviar les coses.