CONFIAR, CONSUMIR...

18 grans empreses (entre elles, el BBVA, el Banc de Santander, Telefònica o Repsol), juntament amb el Consell estatal de les Cambres de Comerç, impulsen des d'ahir una campanya "per recuperar la confiança" dels consumidors com a mecanisme de superació de la crisi econòmica.

Per fer-ho, s'han servit de la creació d'una Fundació (la Fundació "Confianza"), d'un portal d'internet (www.estosololoarreglamosentretodos.org) i de la invitació de personatges coneguts del món de la televisió, l'esport i la cultura. Amb aquestes eines, les multinacionals i les cambres ens conviden a conèixer experiències d'èxit enmig de la desesperació de milions de famílies, mentre ens conviden a consumir (més).

El consum responsable és una eina necessària per afrontar la crisi, ja que un dels motius del col·lapse econòmic, apart de la crisi financera i la manca de crèdit (principal obstacle per incentivar el consum, apart de la manca de confiança), és un estil de vida com el que hem tingut aquests anys, basat en un consum exagerat de béns i serveis, en moltes ocasions innecessaris.

Per això, si bé els objectius d'aquesta campanya poden ser d'entrada compartits per qualsevol persona o col·lectiu, no crec en absolut que sigui el mateix l'interès dels directius de les multinacionals que han promogut la inciativa que els de les cambres de comerç, ni molt menys el d'aquells i aquelles que volem un consum responable en el marc d'un mercat i una societat equitatives.

Si ho volguessin arreglar entre tots, el BBVA, Santander i companyia, promotors entre altres de la iniciativa, que junts han tingut el 2009 beneficis nets superiors al pressupost públic de la meitat de les Comunitats Autònomes, ho tendrien ben bo de fer: es tractaria de repartir tanta riquesa entre tanta gent que no arriba a finals de mes ni feina té... Però no crec que hi estiguin disposats!

SENYORS DE LA GUERRA, DEIXAU-NOS EN PAU!!

Avui comença a Palma la Cimera dels Ministres de la Guerra. Avui, a les 8:20 del matí, un grup de la Policia Nacional ben armats m'han fet aturar el cotxe a un costat de les Avingudes, i m'han registrat a mi i al cotxe, ja que com altres ciutadans afectats, devíem encaixar en el perfil escollit pels "maderos" com a potencials subversius: joves, sexe masculí, al voltant de la trentena, sols o sospitosament acompanyats, un parell de dies sense afaitar...).

Com li he dit a un dels policies, aquest desplegament ens dóna la raó a aquells i aquelles que ens hi hem oposat rotundament a la Cimera, i que participarem avui horabaixa a la manifestació convocada a les 19 h. a la Plaça d'Espanya. Aquí us deix la crida d'EU:

PER UNA MEDITERRÀNIA EN PAU: NO A LA GUERRA

Aquests dies es celebra a Palma la Cimera dels Ministres de Defensa de la UE, una Cimera innecessària, com innecessaris són els exèrcits, les armes i les guerres a un món on el que cal globalitzar de manera urgent és la Pau i els Drets humans.

La Unió Europea no sols no té política exterior, sinó que delega la seva política militar en una OTAN creada durant la Guerra freda, i que a hores d'ara serveix clarament els interessos dels Estats Units al món. El govern de ZP, que tant profit va treure de les mobilitzacions contra la guerra d'Iraq, ara no dutba en enviar més tropes a l'Afganistan, com acaba de ratificar el Congrés dels diputats aquesta setmana, amb l'enviament de més de 500 soldats i prop d'un centenar de Guàrdies civils, amb l'únic vot en contra d'Esquerra Unida.

Milers de civils morts i desenes de soldats "espanyols", la majoria d'ells immigrants i fills de famílies humils, són les conseqüències directes d'una política de guerra al servei dels interessos econòmics d'uns pocs, i amb l'excusa de la lluita contra un terrorisme internacional que aquesta dinàmica de guerra reforça.

A Mallorca, molts equipaments militars en abandó podrien tenir un ús civil i públic (com per exemple el polvorí del Puig de Santa Magdalena, o el quarter d'Illetes), i encara ara, el ràdar del Puig Major serveix per orientar les operacions militars que travessen la Mediterrània cap a l'Orient Mitjà. Per no deixar d'esmentar l'ús de l'aeroport de Palma per al transport il·legal de presoners per part de la CIA a Guantànamo.

8.000 milions d'euros es dediquen a la UE, a pesar de la crisi, a despeses militars. Milers de milions d'euros que haurien de servir, en aquests moments de crisi, a pal·liar els seus efectes entre les persones més desafavorides, i afavorir una reconversió productiva que beneficiàs el conjunt de les persones i el medi ambient.

Per tot això i més, des d'EU participam dels actes de la cimera alternativa a la cimera dels Ministres de Defensa, i treballam i treballarem per gaudir d'una Mediterrània desmilitaritzada i desnuclearitzada, en un Món en Pau.

DE BLOC, PSM I COALICIONS...

Ahir, el PSM va celebrar a la seva Assemblea de militants. El resultat, 45% a favor de fer coalició electoral amb Els Verds, 55% a favor d'obrir la negociació de futures coalicions amb ERC, Entesa i EU. D'entrada, valoració positiva, un resultat ajustat, però una oportunitat més perquè el Bloc es reediti.

Per contra, la militància va votar també, per separat i a proposta de l'executiva, les condicions que imposava a cada un d'aquests tres partits, que si més no s'ajusta a la informació publicada per Diari de Balears: a Entesa, que es tornin a integrar al partit; a ERC, que es disolguin, i a EU, que renunciem al nostre referent federal (...). En síntesi, el PSM s'ha situat al centre de la política, i obliga tots els altres a acceptar les seves condicions, unes condicions que es basen sobretot en el "benestar" de la seva organització, que no s'hauria de confondre amb els interessos del país. Unes condicions, a més, que per venir d'un partit sobiranista, no respecten en absolut la sobirania dels altres partits, i parl ara pel que respecta a EU.

Les coalicions electorals es fan per treure el millor resultat electoral possible per als coaligats i, en funció del context, incidir al màxim i si es pot, governar. Per tant, allò més important per fer una coalició és la coincidència política, el programa, i sobre aquest punt, va ser (i és) relativament fàcil posar-nos d'acord PSM, ERC, EV i EU, tant per fer Progressistes el 2004, com per fer el Bloc el 2007. Això, al cap i a la fi, és el que interessa als electors, i no si a la coalició, ara som més amic d'aquest o d'aquell, o si ara m'agrada més anar amb aquests, o si a tu et tocaria més tros del pastís que a mi...

L'altra qüestió important, tant o més que el programa, és el context polític. Potser si el context fos un altre, cap partit no es plantejaria fer cap coalició, i ens podríem permetre el luxe d'haver de barallar-nos i donar comptes només "als nostres", però no crec que sigui el cas. Els partits poden fer assemblees i congressos obviant aquest context, i crec personalment que el context que vivim avui dia a Balears és un context ben excepcional. I que com deia fa uns dies a un altre article, s'ha iniciat un canvi de cicle polític important i de recomposició d'espais en aquesta Comunitat.

Ara per ara, les úniques majories possibles el 2011 són o la del PP (amb UM, si sobreviu al seu cataclisme i a la desconnexió del poder), o la del PSIB amb la resta de forces de l'esquerra, el Bloc i Eivissa pel Canvi. Per això, insinuar la liquidació d'una coalició com el Bloc, que d'entrada va permetre el 2007 frenar l'entrada del PP als governs, i poder treure tota la "merda" que hi havia a l'anterior legislatura, és si més no una irresponsabilitat, per la qual ens passarien factura tots els votants d'esquerres, adscrits o no a qualsevol dels partits del Bloc. Podem dir que no és cosa nostra, però fins i tot el PP al seu congrés establirà la seva estratègia electoral a partir d'això: que hi hagi Bloc, o que no n'hi hagi.

Potser ens estem equivocant amb el debat sobre les coalicions, i potser la resposta més òptima a una situació com la que vivim a Balears -i sobretot, depenent de l'actitud del PP i UM a l'oposició-, sigui plantejar des de ja una aliança preelectoral del conjunt de l'esquerra a Balears, una coalició "a l'eivissenca", que converteixi la indignació col·lectiva de la gent d'esquerres en una aposta clara i necessària pel canvi i la regeneració democràtica. Potser hauríem de tornar a parlar de política i deixar-nos de misèries.

PITTSBURG

Ahir vaig ser a la conferència que el secretari general de CCOO, Ignacio Fernández Toxo, va pronunciar a Palma, a la qual va analitzar la situació econòmica i les propostes i respostes del govern i les instàncies internacionals a la crisi econòmica.

He de dir que em va sorprendre gratament que Toxo posàs com a exemple la ciutat de Pittsburg (on fa uns mesos es celebrava la cimera del G-20) per defensar la idea d'una economia verda, d'una nova sostenibilitat econòmica, social i laboral, que pensi en la creació de nous llocs de feina compatibles amb el medi ambient, de qualitat i de llarga durada. Cal tenir en compte que Pittsburg era una ciutat sobretot siderúrgica (com tantes ciutats europees i espanyoles industrials) que després de la crisi del petroli entraren en una crisi econòmica i social profunda. Allà i a altres ciutats s'estan plantejant alternatives econòmiques pensant en l'explotació de les energies renovables i nous sectors econòmics i s'estan creant nous llocs de feina en el marc d'una població fortament castigada per l'atur. Això sí, gràcies al "Green New Deal", és a dir, amb una forta injecció de lideratge i diners públics per impulsar l'operació.

GOVERN EN MINORIA (ara, sí)

El 24 d'octubre vaig escriure un post amb el mateix títol, i podria repetir exactament els mateixos arguments que donàrem al seu dia, per justificar la posició política d'EU davant el que ha passat a les darreres hores, amb la detenció de tres alts càrrecs d'UM de l'actual govern.

No pot ser, com dèiem llavors, que l'actuació d'un partit hipotequi la gestió i l'honestedat de les forces que no tenim ni tendrem imputats en casos de corrupció. Ni que surti Josep Melià a dir que UM ha decidit fer-nos el favor d'”anar més enllà del codi ètic” i demanar el “cessament temporal” dels detinguts... I si no els cessàssim, on quedaria, l'ètica...? Aquest Pacte ha fet molt en temes de corrupció (sempre, fins ara, heretada de l'anterior legislatura): el codi ètic potser no és cap meravella, però si la Fiscalia està destapant tot el que ha destapat (no és així, per exemple, ni a València ni a Madrid, a pesar que tothom sap que hi ha corrupció) és perquè s'ha facilitat l'accés a la informació, i fins i tot ens hem personat a causes com la del “Palma Arena” i “Can Domenge”.

Ha arribat l'hora de governar en minoria, i aquella proposta que férem ara fa poc més de tres mesos, ara sembla ser compartida per molts, i potser anunciada oficialment d'aquí a una estona. Però sobretot és el que es mereix la ciutadania, esgotada per tanta corrupció, i unes institucions que necessiten per la via d'urgència recuperar la credibilitat perduda.

EL BLOC I EL 2011

A continuació, un article publicat dies enrera a IBdigital, sobre el Bloc i el 2011...
Salut!

EL BLOC I EL 2011...
Fa uns dies, el company Toni Alorda acabava el seu article sobre el “perepunyetisme” de l’esquerra amb una sentència que resava que el paper de l’esquerra més combativa no ha de ser encapçalar la deserció. Pocs dies després, la direcció del PSM anunciava l’elaboració d’una proposta per al seu Consell polític, en base a una enquesta als militants que, en resum, gairebé descarta la reedició del Bloc, prescindint d'ERC i d'EU o, en el millor dels casos, incorporant Els Verds de Mallorca. Una mala notícia per a l’esquerra, i per als votants d’esquerra en general, sense cap mena de dubte.

El Bloc ha tengut i té moltes coses bones: agrupa el vot de les esquerres a l’esquerra del PSIB, del nacionalisme d’esquerres i l’ecologisme. Això, de fet, va ser un factor clau a l’hora de llevar la majoria al PP el 2007. El Bloc té iniciativa i s’ha fet notar, en aquesta legislatura, i de fet tres de les Lleis més rellevants (Serveis Socials, Mesures Territorials, Comerç) són iniciativa del Bloc. Per un altre costat, tot és millorable en l’actual Bloc: la projecció de la seva pluralitat sense fer patir la matriu, sebre vendre bé el que es fa bé, reconèixer els errors i les contradiccions, millorar el seu nivell d’incidència social i política...

I una de les condicions necessàries perquè el Bloc sigui més efectiu és ser més, i tenir més vots. Però desertar del Bloc o esperar que els altres en desertin, sense haver-nos donat col·lectivament l’oportunitat de veure en què es pot millorar, ni enforteix el Bloc, ni molt menys els resultats que el Bloc o cadascun dels seus partits per separat poguem obtenir el 2011. Vet aquí la paradoxa: el Bloc és més criticat pels militants que pels votants, que confiaren en el Bloc i hi tornarien a confiar. Enlloc de pensar en com desfer-nos del Bloc, el que hauríem de fer els dirigents progressistes és desitjar per al mateix els resultats que va obtenir Progressistes el 2004, que varen ser excel·lents a pesar de la forta pressió pel vot “útil” contra Aznar.

Un altre error estratègic és, més enllà, insistesc, dels errors o els encerts, obviar que el bipartidisme és més fort que mai, també aquí a les Illes, i que vivim una profunda crisi de la política, que es tracta de motivar els potencials votants, i la divisió no és precisament motivadora.

Finalment, pel que respecta a EU, el que no es pot fer és construir o reeditar una coalició en base a la identitat de cadascú, és a dir, no ens hem d’entendre per allò que som (allò que està clar és que tots som d’esquerres i estimam el país, i ja és un bon punt de partida), o per quins són els nostres referents fora de la Comunitat, perquè del que es tracta és de fer política aquí. Un partit germà no li pot dir a un altre partit del Bloc: “aquest és el camí, t’has de posar aquest vestit i això és el que has d’escriure als teus Estatuts”. Del procés constituent de l’esquerra alternativa i verda a Balears, un procés obert i participatiu, l’únic segur és que en resultarà un nou subjecte de l’esquerra transformadora més fort i amb més incidència, i disposat a fer Bloc. Per tant, i a poc més d’un any de les eleccions, perquè posar més terminis i despistar els votants del Bloc?

El factor clau per fer una coalició o un pacte és quina és la teva proposta política, quina és la teva proposta de canvi. Això, al cap i a la fi, és el que interessa a la ciutadania, més enllà de les sigles i els partits: quines són les propostes per millorar les seves condicions de vida i les de la terra on viuen. Reeditar el Bloc, millor i més fort, és aprofundir en aquesta coincidència, per responsabilitat de país, per una altra Mallorca possible.