DE BLOC, PSM I COALICIONS...

Ahir, el PSM va celebrar a la seva Assemblea de militants. El resultat, 45% a favor de fer coalició electoral amb Els Verds, 55% a favor d'obrir la negociació de futures coalicions amb ERC, Entesa i EU. D'entrada, valoració positiva, un resultat ajustat, però una oportunitat més perquè el Bloc es reediti.

Per contra, la militància va votar també, per separat i a proposta de l'executiva, les condicions que imposava a cada un d'aquests tres partits, que si més no s'ajusta a la informació publicada per Diari de Balears: a Entesa, que es tornin a integrar al partit; a ERC, que es disolguin, i a EU, que renunciem al nostre referent federal (...). En síntesi, el PSM s'ha situat al centre de la política, i obliga tots els altres a acceptar les seves condicions, unes condicions que es basen sobretot en el "benestar" de la seva organització, que no s'hauria de confondre amb els interessos del país. Unes condicions, a més, que per venir d'un partit sobiranista, no respecten en absolut la sobirania dels altres partits, i parl ara pel que respecta a EU.

Les coalicions electorals es fan per treure el millor resultat electoral possible per als coaligats i, en funció del context, incidir al màxim i si es pot, governar. Per tant, allò més important per fer una coalició és la coincidència política, el programa, i sobre aquest punt, va ser (i és) relativament fàcil posar-nos d'acord PSM, ERC, EV i EU, tant per fer Progressistes el 2004, com per fer el Bloc el 2007. Això, al cap i a la fi, és el que interessa als electors, i no si a la coalició, ara som més amic d'aquest o d'aquell, o si ara m'agrada més anar amb aquests, o si a tu et tocaria més tros del pastís que a mi...

L'altra qüestió important, tant o més que el programa, és el context polític. Potser si el context fos un altre, cap partit no es plantejaria fer cap coalició, i ens podríem permetre el luxe d'haver de barallar-nos i donar comptes només "als nostres", però no crec que sigui el cas. Els partits poden fer assemblees i congressos obviant aquest context, i crec personalment que el context que vivim avui dia a Balears és un context ben excepcional. I que com deia fa uns dies a un altre article, s'ha iniciat un canvi de cicle polític important i de recomposició d'espais en aquesta Comunitat.

Ara per ara, les úniques majories possibles el 2011 són o la del PP (amb UM, si sobreviu al seu cataclisme i a la desconnexió del poder), o la del PSIB amb la resta de forces de l'esquerra, el Bloc i Eivissa pel Canvi. Per això, insinuar la liquidació d'una coalició com el Bloc, que d'entrada va permetre el 2007 frenar l'entrada del PP als governs, i poder treure tota la "merda" que hi havia a l'anterior legislatura, és si més no una irresponsabilitat, per la qual ens passarien factura tots els votants d'esquerres, adscrits o no a qualsevol dels partits del Bloc. Podem dir que no és cosa nostra, però fins i tot el PP al seu congrés establirà la seva estratègia electoral a partir d'això: que hi hagi Bloc, o que no n'hi hagi.

Potser ens estem equivocant amb el debat sobre les coalicions, i potser la resposta més òptima a una situació com la que vivim a Balears -i sobretot, depenent de l'actitud del PP i UM a l'oposició-, sigui plantejar des de ja una aliança preelectoral del conjunt de l'esquerra a Balears, una coalició "a l'eivissenca", que converteixi la indignació col·lectiva de la gent d'esquerres en una aposta clara i necessària pel canvi i la regeneració democràtica. Potser hauríem de tornar a parlar de política i deixar-nos de misèries.

Assemblea...

El dissabte passat, despús-ahir, Assemblea d´Esquerra Unida. Entre els resultats esperats, el que signa ha estat triat coordinador de la cosa. Som conscient que és molta responsabilitat, tant pel que representam com a força política, com pels temps difícils que corren per a l´esquerra alternativa. No obstant, l´important recolzament rebut a l´Assemblea del passat dissabte m´omple de coratge i ganes de fer feina, i esper que aquest suport ara es sostengui en forma de treball polític de tothom, en els temps que estan per venir.

L´Assemblea ha debatut i plantejat tota una sèrie de reptes que cal recordar, a partir de molt debat, algunes clarificacions i també avenços:

• La reorganització d´esquerra unida, valoritzant la militància i el seu paper polític i decisori.
• La projecció d´una política pertinent de l´esquerra alternativa, des del diàleg permanent i constructiu amb els moviments socials.
• L´apertura d´un procés constituient, pel qual ens adreçarem a Els Verds i a tota aquella gent d´esquerres per construir una força política de l´esquerra alternativa i verda.
• La clarificació de la política d´aliances, des del reconeixement de la utilitat del Bloc, però alhora de la necessitat de reforçar-hi la nostra autonomia i visibilitat.
• L´impuls d´una comunicació i cultura alternatives, amb la creació dels instruments adients.

Quasi res, no? Personalment, posar-me davant les càmeres no és allò que em fa més il·lusió, jo el que em propòs, a més d´intentar aplicar tot això que us conto, és demostrar que es pot estar en política i seguir essent una persona normal, i dir allò que pens en tot moment. Quasi res, sí… Supòs que per això alguns avui m´han donat l´enhorabona, i altres m´han acompanyat en el sentiment!

El futur d'esquerra unida

Avui hi ha hagut CPM*. A la reunió s´ha fet anàlisi col·lectiva del resultat de les eleccions. Jo ja em vaig referir a això anteriorment, al post sobre el detergent ecològic. Però també hem parlat de futur, i de la pregunta que després de l´hòstia electoral, es fa tothom: …i ara, què? Pens que s´equivocaria aquell o aquella que digui tenir claríssim el que s´ha de fer, o que això és la demostració que… La resposta cal construir-la col·lectivament, en un sentit ample.

A nivell d´Estat la situació és complicada als ulls de qui sigui, i des de les Illes hem de tenir vocació d´incidir positivament al procés que s´obri, i no simplement romandre a l´espera de si ens agrada o no el resultat. De fet, l´assemblea federal d´IU del juny hauria de ser un inici-de.

L´espai de l´esquerra alternativa existeix, perquè hi ha gent, malgrat tot, que no creiem en el sistema (capitalista), tot i que les visions sobre les maneres de combatre'l sovint ens divideixen. Jo pens que això ens passa perquè sovint confonem els instruments i els rols, però d´això ja en parlarem un altre dia.

Cal recuperar, ja ho deia fa uns dies, la política amb majúscules, i això es fa articulant aquest espai polític sobre quatre potes:

- la primera, l´organitzativa, però no en un sentit clàssic: si intentam funcionar com un partit clàssic, això no sols serà un error, sinó que farem el ridícul. Més que d´estructures clàssiques, parlem de militància orgànica, de dones i homes d´eu interactuant amb el seu entorn, el seu territori, la feina, la xarxa, …

- la segona, una relació particular i preferencial amb els moviments socials, amb l´esquerra social, una relació de retroalimentació i construcció de mirades i propostes compartides;

- la tercera, una política d´aliances intel·ligent, capaç de rompre amb la tendència al bipartidisme realment existent, però sense confondre l´espai polític amb el de les aliances;

- i la quarta, des de la necessitat de reforçar el front cultural, i el convenciment que les revolucions avui dia, si no es retransmeten, és com si no es duen a terme, posar en funcionament un mitjà de comunicació autogestionat que faci d´altaveu de tot l´anterior.

Per cert també que avui, a més de fer els anys, he presentat la meva candidatura a la coordinació de Mallorca davant la CPM, de moment sembla que l´única, i a partir de dilluns em posaré a fer campanya. La qüestió és no estar aturats…

* Comissió Política de Mallorca

Altres articles de companys/es sobre el futur d´iu, d´eu: Eberhard / Pepe Garcia / Emylse /

De l'esquerra de l'instint bàsic a l'esquerra pertinent

Avui de matí he participat a Inca un debat (no apte per a penitents) sobre MOVIMENTS SOCIALS I POLÍTICA, organitzat per la gent de l’Assemblea per a la renovació de l´esquerra. Interessant i participat, però sobretot necessari: l´hòstia que s´ha pegat a les eleccions l´esquerra transformadora ha de menester espais de reflexió oberts, i això d´avui ha estat un sà exercici al respecte. Us en faig cinc cèntims, de la meva intervenció:

1. Una qüestió de llenguatge i d´enfocament: els moviments socials són de naturalesa política. Si jo hagués posat el títol a la jornada, li hagués posat “La POLÍTICA, els partits i els moviments”. Em preocupa l´intent permanent i persistent per despolititzar-ho tot, per això he posat política amb ma-jús-cu-les… Perquè la política (i no el politiqueig) és la possibilitat d´incidir a la vida i els problemes de la comunitat (polis), és a dir, que si s´insisteix a des-polititzar-ho tot, alhora ens privam de l´esperança per canviar les coses.
2. A Mallorca, la feblesa de l´esquerra política i l´esquerra social és un mal comú (amb alt-i-baixos, això sí). El model econòmic (i social), la precarietat laboral, la temporalitat, la meitat de la població jove que ni tan sols finalitza l´educació obligatòria, un corral d´universitat a quilòmetres de la civilització… són factors que ens obliguen a construir una anàlisi compartida.
3. Per moure´ns, es fa necessari distingir la crítica (necessària) de la culpabilització, i convertir la indignació en exigència. Necessitam espais de trobada per analitzar i per proposar… Des de la independència i la complementarietat de cada partit i cada moviment hem de començar a substituir les intuïcions sobre allò que no ens agrada (el ciment, la precarietat, la corrupció, tantes coses…) per un full de ruta on entre tots i totes definim cap a on volem anar i com.

Una pel·lícula inspiradora: La estrategia del caracol (Sergio Cabrera, 1993).

9M, del tsunami al detergent ecològic

A la comissió d´enllaç amb Els Verds, de l´altre dia, vaig fer una petita aportació per intentar comprendre (jo també) què va passar amb l´esquerra alternativa diumenge passat. Vaig comparar el que ha passat amb eu-ev amb un “detergent ecològic”, i així va ser recollit a la resolució que s´hi va aprovar.

No obstant, aprofitaré aquest espai per ampliar l´exemple. Pens que un dels nostres problemes ha estat menysprear el bipartidisme, no sols com a realitat política, sinó com a fenomen cultural, conformador d´imaginaris a la walt disney, amb “bons” i “dolents”, o “guanyadors” i “perdedors”… La maquinària electoral és cada cop més una maquinària de mercat o més ben dit, de supermercat. En aquesta ocasió, la gent ha estat cridada a comprar la marca de detergent que “renta més blanc”, i a les prestatgeries del supermercat només hi havia les dures grans marques: PP i PSOE. El nostre detergent, ecològic i alternatiu, s´ha trobat doncs amb diversos problemes que no sols tenen a veure amb les regles del mercat, també amb la pròpia naturalesa i les pròpies incapacitats:

Primer, tenim un problema d´oportunitat: com a detergent ecològic, no som a les prestatgeries dels grans supermercats, on la majoria de la gent va a fer la compra. Ens manquen patrocinadors, perquè som independents, l´altruïsme i l´autogestió no donen per més.

Segon, tenim un problema de missatge: el nostre detergent no és el que renta més blanc!!!! Horror!!!! … Però fa net, no contamina, és fet de components naturals i, a més, l´ha fabricat una cooperativa de dones en risc d´exclusió social… Un missatge que és necessari, però que s´esvaeix quan el que vol la gent és fer net… Perquè a més, el format dels missatges polítics avui és un format publicitari, i els missatges complexos (i a vegades incòmodes) no poden ser reduïts a spots simples i consignataris.

Tercer, la nostra xarxa de consumidors i consumidores, actius i potencials, és feble i volàtil, molt susceptible de ser convençuda per altres opcions més fàcils d´aconseguir. Les nostres aliances comercials, a més, són dubitatives, cosa que tampoc no ajuda. Ens manca, doncs, organització i estratègies tant per fidelitzar els clients, com per fer arribar el nostre detergent als barris, als pobles, més enllà dels 13.000 i pico de resistents que ens han votat a les Illes.

Podríem afegir, si m´apurau, un darrer argument: el del preu: els nostres diputats (2) són els més cars de la història de la democràcia (mig milió de vots per cap). Sense comentaris.

Ara és prioritari obrir una etapa de reflexió i debat el més ample possible, perquè entre totes i tots trobem maneres de ser presents a les prestatgeries dels supermercats. Però sobretot, perquè la nostra POLÍTICA serveixi per transformar consciències, i que la gent consumeixi de manera responsable.