Màquina traductora

divendres, 28 de gener del 2011

PENSIONS, DISSENS

Ja feia temps que no escrivia, no em basten les hores del dia, ni de la nit. I torno a escriure sobre el mateix tema que al darrer post, però a misses dites.

Els sindicats han fet el que han pogut, en uns moments on no quedava altra cosa que resistir. Primer, perquè un govern, el de ZP, que es diu d'”esquerres”, aplica a l'Estat espanyol les mateixes polítiques econòmiques que qualsevol mandatari de la dreta, quan en teoria hauria de ser un “aliat” dels represenants dels treballadors. I per això els sindicats han intentar salvar els mobles esmorteint els efectes d'una reforma que podria haver estat pitjor.

Segon, perquè la gent està desmobilitzada. Una cosa és que el govern es mereixi una atra vaga general, i l'altra que hi hagi condicions per a aquesta vaga. I la gent està desmobilitzada, en la meva opinió, per dues qüestions: una, per a la immensa majoria de treballadors i treballadores, “sortir de la crisi” significa tornar als excessos dels temps de la bimbolla immobiliària; dues: hi ha uns alts índexs d'economia submergida (òbviament, perquè la gent no pot viure de l'aire ni de 420, ni de 365), perquè de ser reals les xifres de l'atur, hi hauria una autèntica revolució en aquest país semblant a les que aquests dies es viuen a Tunísia o Egipte.

Crec, en tot cas, que si no feim un gran esforç col·lectiu, les esquerres polítiques i els moviments socials, el desmantetllament de l'Estat del benestar i dels drets socials no hi haurà qui ho freni. Aquest esforç ha de ser capaç de plantar cara a tot això, però també de plantejar alternatives. Els altres diuen que somiam, quan plantejam propostes com la de la renda bàsica que en Daniel Raventós defensà l'altre dia a l'acte convocat per l'Ateneu Pere Mascaró. Em vaig apuntar una cosa, i és la reacció de la patronal catalana davant la proposta d'un subsidi universal incondicional: és clar, que seria viable, però els treballadors i treballadores serien lliures i sobretot tindrien un poder que faria inviables els abusos que avui es cometen.

Les esquerres hem abandonat una paraula clau per a qualsevol projecte humanitzant: emancipació. I avui necessitem emancipar-nos no sols dels amos del capital, sinó de l'opressió de les coses materials que ara descobrim que no ens fan persones ni lliures, ni felices.

Convé que ens hi posem, perquè ben segur que als mercats la "reacció positiva" no els durarà molts de dies, i tornaran a demanar sang.

dilluns, 10 de gener del 2011

ELS LÍMITS DEL DIÀLEG SOCIAL


Les negociacions dels sindicats amb el govern central arriben avui dilluns a un carreró sense fons, ja que sense la retirada de la reforma laboral i la reforma de les pensions, no hi ha diàleg social que valgui.

Cal recordar que la reforma laboral aprovada per decret fa uns mesos és una reforma feta a mida dels interessos dels grans empresaris, que gairebé fa gratuïts els acomiadaments, i els subvenciona en part amb diners del fons de garantia social (FOGASA). I pel que fa a la reforma de les pensions, allò més destacable és el retard de l'edat de jubilació, i l'exigència de més anys de cotització per accedir a una pensió, justament quan es precaritza el mercat laboral.

Tant una reforma com l'altra tenen greus conseqüències a les Illes Balears: pel que fa a la reforma laboral, amb la precarització de les condicions laborals amb la crisi econòmica està provocant una substitució de contractes fixos per contractes més precaris, gràcies a les facilitats que dóna als acomiadaments.

Quant a la reforma de les pensions, cal recordar que les Illes Balears som justament una de les CCAA amb les pensions més baixes, justament per la precarietat i la temporalitat laboral lligades a l'economia turística. Un retard en l'edat de jubilació l'únic que provocarà és un empobriment de les persones majors, i una dificultat objectiva per a milers de persones d'accedir a una pensió de jubilació.

El diàleg social entre govern i sindicats només té sentit mentre ajuda a millorar les condicions de vida dels treballadors i treballadores, o si més no contribueix a mantenir-les. Però tant una reforma com l'altra són profundament lesives per als interessos de la majoria de la població, i a més a més es carreguen el paper de representació laboral que exerceixen els sindicats, deixant a treballadors i treballadores en la més absoluta indefensió davant un capital cada cop amb més poder i més força... Hi ha, doncs, res a negociar?

diumenge, 9 de gener del 2011

BALEARS-TUNIS CONNECTION


Les pujades de preus i l'atur han tret al carrer milers de persones a Tunísia, que s'han saldat ahir amb la mort de dos joves a Thala, a la frontera amb Algèria. Les protestes es varen endurir a finals de 2010, després que un jove sense feina s'immolàs com a protesta i mors el passat 17 de desembre. Només a la ciutat de Bou Salem, amb només 20.000 habitants, l'any passat es suïcidaren 11 joves en atur.

Es tracta de les protestes socials més dures al país d'ençà del 1984, ja que amb la crisi econòmica l'atur ha augmentat, sobretot entre els sectors de joves amb estudis, i amb l'atur l'empobriment de la població i l'emigració, cap a Europa però molt especialment cap al país veí d'Algèria, on les protestes també s'hi han fet extensives.

El dictador Ben Alí governa el país des de fa 23 anys amb el suport incondicional d'occident. De fet, els interessos del capital hoteler balear són evidents a tota la costa tunisina, que pateix un desenvolupisme molt semblant al de la “balearització” que no contribueix al benestar de la població perquè el control econòmic està en molt poques mans.

Són molts els pobles i ciutats tunisins i algerians que surten al carrer de manera espontània des de fa tres setmanes en protesta per la repressió policial, la tortura i les agressions, molt especialment a periodistes i missers que han intentat denunciar aquesta situació. L'únic resposta pública del règim de Ben Alí ha estat que les protestes han d'aturar perquè es pot donar una mala imatge als turistes, i els interessos turístics corren perill. Us sona?

Aquests dies s'han fet públiques les dades de competitivitat del turisme balear, que sembla que són molt bones. I això que no comptava amb les “inversions” a Tunis, on el turisme, vista la resposta social i l'absència de drets per a la seva gent, deu ser ben competitiu. I tanmateix, tot va a parar a la mateixa caixa.

divendres, 7 de gener del 2011

MENYS MURS, MÉS PONTS.


206 quilòmetres de mur és una de les respostes de Grècia perquè el poble grec, castigat per la crisi però sobretot per les mesures estructurals de desmantetllament dels serveis públics i retalls profunds en els drets socials, miri cap a un altre costat.

Si no era prou amb els murs que separen la frontera de Ceuta i Melilla amb el Marroc, Mèxic i els Estats Units, o Israel i Palestina, el govern grec construeix ara un gran mur a la frontera amb Turquia, donant a ententre que l'"enemic" o el "culpable" de la crisi no són els bancs, ni els poders financers, ni uns polítics que no fan altra cosa que sometre's als seus interessos: són els turcs sense papers.

A milers de quilòmetres d'aquí, als Estats Units, el "tea party" mitjançant els representants del partit republicà de cinc Estats, impulsa una Llei perquè els fills d'immigrants no puguin accedir a la nacionalitat americana... Tenir un president negre per primera vegada en la història per això... El més trist és que aquí, el mur que separarà Grècia i Turquia és un mur consentit per una Europa que que cada dia fa mèrits per demostrar que ha perdut el nord... i el sud.

dimecres, 5 de gener del 2011

GREEN JOBS, REGAL DE REIS


Avui la gent d'IniciativaVerds hem fet entrega del regal de Reis als caps de GESA-ENDESA a Balears. Com els hem dit, es mereixerien carbó, però carbó ja en tenim de sobra, amb la central tèrmica d'Es Murterar. Els hi hem duït un molí de fabricació casolana, com a símbol de la necessitat d'invertir de manera urgent en energies renovables.

Una urgència que té una forta base ambiental, i d'alguna manera jurídica, ja que si no es fa una forta aposta per les renovables, serem incapaços de complir amb la Directiva europea del 20/20/20, això és, amb el compromís d'arribar al 2020 a un 30% de reducció de les emissions (cosa impensable avui dia quan una central de carbó genera ella tota sola un terç de les emissions de gasos d'efecte hivernacle), de reduir el consum energètic un 20%, i sobretot, d'arribar a un 20% de fonts d'energia renovables, quan estam només en l'1,5%.

La nostra demanda també té un fort fonament social i econòmic, ja que apostar per l'energia verda és apostar per una nova indústria local, que deixi enrera una dependència dels combustibles fòssils que fa que generar energia a les Illes sigui tres vegades més car que fer-ho a la península. Un sector fort de les renovables significaria l'aposta, en aquesta dècada que començam, per una indústria pròpia de renovables, de fotovoltaica i de petits aerogeneradors, de reforma dels edificis per fer-los més eficients i no consumir tanta energia... En definitiva, una aposta que permetria generar milers de llocs de treball amb perspectives de futur i que permetria reciclar, entre altres coses, un sector, el de la construcció, que compta amb 30.000 persones a l'atur que sense un miracle, en aquests moments són gairebé impossibles de recol·locar.

D'això se'n diu green-jobs, llocs de feina verds, i n'hi ha molts més que es podrien generar, si som capaços de lligar la protecció del territori i la preservació de la biodiversitat això amb què tothom sembla estar d'acord: un turisme de qualitat. Però que aquesta vegada, pensi en les persones i en el medi ambient.


dimarts, 4 de gener del 2011

CALATRAVA, MORENO I RAMIS IMPUTATI: OPUS Nº ... (ja he perdut el compte!)

Un projecte de palau de l'òpera frustrat i inflat de pressupost, un pressumpte suborn, i la “contractació sense contracte” i sense anar a fer feina i per una quantia important de la dona de Matas per part d'un dels principals empresais hotelers de les Illes són només unes pinzellades de les darreres imputacions del jutge Castro, que investiga el Palma Arena.

Com pot pretendre el PP presentar-se a les eleccions sense demanar disculpes ni donar explicacions de tota aquesta trama de corrupció que extrapassa el poder polític i es mescla amb forts interessos econòmics privats? Unes imputacions que són del tot preocupants, ja que totes es deriven d'un sol cas de corrupció, el “Palma Arena”, cosa que denota en la meva opinió que la corrupció no era un fet aïllat durant el govern del PP i UM, sinó una vertadera trama que gràcies a la feina de jutges i fiscals anticorrupció s'està coneixent.

Una trama digna, si més no, d'una opereta. O d'una sarsuela.