dimarts, 20 de juliol del 2010
INTERÈS DE QUI?! NO EN EL NOSTRE NOM!
Poc després, "la iniciativa privada" va veure un bon negoci en fer un camp de golf regat amb aigua d'albufera, i el govern depredador i el govern dels cacics de torn municipal va donar el vist-i-plau al projecte de camp de golf.
Més tard, el govern d'esquerres va tornar protegir l'espai i, amb ell, espècies de flora i fauna endèmiques, algunes a punt de desaparèixer, enmig de tant de golfisme.
I avui, els d'UM i el PP, han proclamat (coincidint amb l'any mundial de la Biodiversitat) el camp de golf "d'interès autonòmic".
I han fet Llei d'aquesta creença, que és una creença contra la mateixa raó de ser de l'interès general, de l'interès de la comunitat i, si m'apurau, de la Llei. Afavorir els interessos d'uns pocs, els interessos dels poderosos, els de sempre, en nom de tothom...
Això es diu tenir una dreta sense complexos.
dimecres, 14 de juliol del 2010
Recuperar la UTOPIA
RECUPERAR LA UTOPIA*
La setmana passada, les dones i homes d'Iniciativa d'Esquerres organtizàrem un debat al pati d'ARCA per mostrar la nostra adhesio al Manifest Utopia, impulsat a França pel moviment del mateix nom que d'ençà dels anys 90, treballa per recuperar la utopia que els partits d'esquerres i ecologistes i els moviments socials han aparcat, o han perdut de vista. Aquella que, com diu el gran Eduardo Galearno, ens serveix per caminar. I ho fan, d'entrada, des del qüestionament de tres dels grans dogmes del capitalisme modern: el creixement il·limitat com a solució recurrent als problemes econòmics, greus o lleus; el consumisme com a mode de vida; i el treball com a valor absolut per assolir la dignitat i la felicitat humanes.
I a Mallorca, què vol dir, això de recuperar la Utopia? Doncs justament, repensar integrament el nostre model economic, social icultural, i oferir a les persones que vivim aquí i a les generacions
que vindran una alternativa diferent, que fugi del més creixement amb mes turistes, més consum de territori i energia i més generació de residus, i vagi, amb la reconversio de la indústria turística, cap a una economia més diversificada, la protecció del territori, la promoció de les energies renovables i els nous sectors d'ocupació com ara l'atenció a les persones depenents o la cura dels espais naturals... Amb menys precarietat i temporalitat laboral, i amb millor qualitat ambiental i de vida, amb mes cohesió social.
No es tracta d'una feina purament teòrica o de laboratori de consultora, sinó que es tracta de
connectar petites i grans pràctiques de canvi per construir l'alternativa necessaria, que vagi des del terreny local, al global. Per això, a la taula rodona hi participaren representants del moviment
agroecològic i els nous grusp de consum, del comerç just, i de l'economia social i solidaria, presents des de ja fa uns anys a la realitat de Mallorca, que treballen dia rera dia a contracorrent, i cada cop amb més incidencia i resultats.
Perque com diu Alejandro Cussianovich, intel·lectual i pedagog, protector del moviment dels nins i adolescents treballadors del Perú (una altra d'aquestes contradiccions dels temps complexos que ens ha tocat viure), amb qui vaig compartir una altra taula de debat a Palma fa pocs mesos, la utopia nomes tenen dret a defensar-la aquelles persones que amb la seva pràctica quotidiana, contribueixen cada dia a l'objectiu de canviar les coses. D'altra manera, es sol caure en un ideologisme buid de projecte transformador, i poc o gens esperançador.
L'esquerra té l'obligacio moral de recuperar la utopia, les utopies. Perquè sense ella no hi ha ni camí, ni esperances. La dreta gestiona de manera ben eficaç la por i la immediatesa, i l'esquerra hauria d'assumir les seves contradiccions sense convertir-les en drames vitals que ens impedeixin caminar, i fer arribar el missatge que una altra Mallorca i un altre món no només són possibles, sino necessaris.
La portada del Manifest Utopia destaca una sentencia d'Alícia en el País de les Meravelles, de Lewis Carroll, innocent pero contundent: si aquest món no té sentit, perquè no inventam un altre? La gent d'Iniciativa ja ens hi hem posat. Avui i sempre, somiar és transgredir.
Si voleu sebre més sobre el Moviment Utopia: www.mouvementutopia.org.
dissabte, 10 de juliol del 2010
SUDÀFRICA
Com tothom sap, bona part de l'energia que consumim a Mallorca la produeix la central d'Es Murterar, gestionada per la multinacional Endesa. Es tracta d'una central tèrmica, és a dir, que produeix energia elèctrica mitjançant la combustió (valgui la redundància) de combustibles fòssils.
El que potser no sabeu és que Es Murterar funciona amb carbó mineral, que en els darrers anys prové de Sudàfrica, que produeix un 5% del carbó a nivell mundial, però comercialitza gairebé la meitat del carbó que circula en el mercat de les tèrmiques. És un carbó de molt bona qualitat, i si vos hi posau a la carretera, al perímetre del parc natural de S'Albufera, cada pocs minuts podreu observar com van arribant a la central grans camions carregats amb tones i tones del dit mineral, que s'acumula en sitges de milers de tones suficients com per fer funcionar la central a ple rendiment durant sis mesos.
Tot i les mesures introduïdes en els darrers anys, que han permès reduir en quantitats importants el diòxid de sofre (SO2) produït, Es Murterar es troba al top-20 europeu en generació de gasos d'efecte hivernacle, i molt especialment de CO2, justament per l'ús del carbó com a combustible.
A més a més, encara que es redueixin les emissions aquí (teòricament), les estadístiques no contemplen l'impacte de les explotacions de carbó a cel obert com les que hi ha a Sudàfrica, ni tampoc les emissions que produeix el transport d'aquest combustible fòssil des del país on es celebra el mundial, fins al Port d'Alcúdia.
Això, sense entrar en detall en les condicions laborals i mediambientals en què es produeix l'extracció de carbó a Sudàfrica, tot i que d'això Unión Fenosa en sap més que Endesa, ja que en els darrers anys ha adquirit un bon grapat de mines de carbó al continent negre, a pesar del Green-washing a què ens sotmeten als consumidors amb la publicitat de les elèctriques.
Així que ja ho sabeu. Quan mireu la tele, poseu l'aire acondicionat o simplement, pitgeu l'interruptor per encendre el llum, pensau en Sudàfrica.
dilluns, 5 de juliol del 2010
ES MUY DURO
Bauzà va respondre que “lo que es duro es levantarse cada día y ver que la gente no tiene trabajo”, que el Govern d'Antich no ho fa bé, etc., etc. Tota una lliçó de demagògia barata. Allò que sí que és molt dur és aquesta sensació fantasmagòrica que recorre molts opinadors i gent d'esquerres que pensen que, tanmateix, el 2011 el PP tornarà a governar perquè la gent té memòria de formiga.
280 milions d'euros tudats durant l'anterior legislatura, perduts per la corrupció i la mala gestió, son motius més que suficients per no tornar a votar el PP en molt de temps, fins i tot per als seus propis votants, si és que tenen una mica de consciència i responsabilitat. Però aquí la responsabilitat que importa és la de l'esquerra, i aquesta comença per reconstruir esperança, i lluitar contra el missatge que no hi ha res a fer.
dissabte, 3 de juliol del 2010
DIA SENSE BOSSES
I és que treure's la bossa de plàstic del cap és tan senzill com agafar la senalla en sortir de casa, o dur a la butxaca una borsa reutilitzable, i evitar que als comerços o al mercat acabem carregats amb vint bosses de plàstic, que acabaran algun dia a un abocador, una incineradora i rarament, reciclades. S'hi ha avançat molt, però com es sol dir, queda molt a fer. I després de les borses, hem de parlar de la resta d'envassos. No fos cosa que acabem amb la senalla plena de productes embolicats!
És cert que hi ha lobbies i molts, molts interessos econòmics darrera aquest i altres temes, també darrera els residus, i un pot pensar: i què hi faig, jo, enfront de tant de poder? Doncs justament, fent innecessari l'ús de les bosses en la nostra vida quotidiana. La foto és, doncs, una petició d'Amics de la Terra en aquest sentit, una foto d'allò que faig habitualment els caps de setmana, que és anar a fer mercat... Sense la bossa al cap, i amb la senalla davall el braç.