L'ECOTAXA DEL TEIDE, PERQUÈ NO AQUÍ?

El Centre d'Iniciatives i Turisme de Canàries ha proposat aquesta setmana al govern insular el cobrament als turistes d'una taxa de 5 euros per l'ús de determinats camins al Parc Natural del Teide, de la mateixa manera que ho fan altres països del món per accedir a paratges naturals. D'aquesta manera, els diners recaptats servirien per restaurar i millorar aquest paratge únic.

Es tracta d'una iniciativa ben interessant, i que s'hauria d'estudiar per a les nostres Illes per part de les diferents adinistracions, davant la manca d'ingressos a les arques públiques. De la mateixa manera que es cobra per entrar a un museu o a una galeria privada d'art, els espais naturals i la seva preservació tenen un cost que d'aquesta manera si més no podria ser sufragat pels turistes que ens visiten, donat que el nostre paisatge i el patrimoni natural són els principals atractius que tenim.

Es tractaria, doncs, d'una ecotaxa finalista, que possibilitaria entre altres coses l'autogestió dels espais naturals, que al cap i a la fi són el patrimoni de tots i totes. Es tractaria que els turistes es corresponsabilitzassin amb el manteniment del paisatge, de la mateixa manera que ja ho feim nosaltres per la via dels nostres imposts ordinaris.

FRANÇA COM A EXEMPLE DE RESISTÈNCIA SOCIAL I CIUTADANA

Mentre que a l'Estat espanyol el govern de ZP es pot permetre el luxe de dir que a pesar de la vaga general del 29-S no pensa modificar ni una coma de la reforma laboral, i és més que probable que el govern central dugui a terme més retalls en els drets socials i laborals, a França la situació és ben distinta.

La resposta social i ciutadana a la crisi, amb els sindicats i les organitzacions d'estudiants al capdavant, ha resultat del tot contundent i constant, i van ja per la vuitena jornada de vaga, amb més de dos milions de persones participant aquest cap de setmana a les protestes a París, i uns tres milions arreu de la República.

El lema més reiterat al carrer davant el projecte de retalls en les pensions programat per Sarkozy ha estat aquestes setmanes "Els vells a la misèria, els joves malvisquent: aquesta societat no la volem". Tot un exemple per a nosaltre de com els veïns francesos defensen la seva dignitat amb compromís, solidaritat intergeneracional i alegria. A prendre nota, tots i totes.

"TEA PARTY"...TRADUÏM: FESTA FATXA

La deriva ultraconservadora del PP s'estén arreu de l'Estat, com demostren les declaracions d'Esperanza Aguirre, que ahir es va confessar admiradora del "Tea Party", el moviment neoconservador sorgit als Estats Units a finals de l'any passat en resposta a les polítitiques progressistes promogudes per Obama. Es tracta d'un moviment ultrapatriota, que ha fet molt de renou i ha tingut molta presència en els darrers mesos a les protestes contra la reforma sanitària impulsada pels demòcrates per estendre la salut pública a les persones sense possibilitats d'accedir a una assegurança privada. En contra, perquè defensen entre altres coses que millor assegurar la llibertat absoluta del mercat per damunt de tot, encara que sigui a costa d'excloure de la condició de dignitat a milions dels seus compatriotes...

Això del “Tea Party”, traduït a l'Estat espanyol, vol dir: espanyolisme ranci, defensa del no-intervencionisme de l'Estat, rebuig dels drets civils, privatització dels serveis públics i desmantetllament de drets socials. Una mena d'Intereconomia aplicada a la quotidianietat... Quina por!!

Perquè ens facem una idea, els principals dirigents del Partit Republicà als Estats Units tenen por que la radicalitat del "Tea Party" els impedeixi accedir al poder... Potser seria l'únic bo d'aquest moviment: que no accedeixin al poder.

IN-SOSTENIBLE!

Ahir WWF-Adena va presentar l'informe "Planeta Vivo", que fa un estudi de la petjada ecològica (l'impacte de cada un dels éssers humans en funció del seu consum de recursos i impacte ambiental) a nivell planetari, i conclou que de mitjana, la població mundial va utilitzar el 2007 l'equivalent a 1,5 planetes per proveïr-se de recursos.

No obstant, la petjada ecològica és tan desigual com el planeta és d'inequitatiu, de manera que per exemple els ciutadans i ciutadanes espanyols hauríem de menester 3,5 planetes per mantenir el nostre "nivell de vida". En el cas de Balears, Ivan Murray i Macià Blàzquez ja varen assenyalar fa uns anys que la nostra petjada ecològica local es situava gairebé en cinc vegades més de la biocapacitat de regeneració, és a dir, que necessitaríem cinc arxipèlags com el que tenim per mantenir el nivell de consum actual.

L'informe de WWF fa èmfasi en altres qüestions no menys alarmants, com ara la l'estrés hídric, la desforestació i la ràpida pèrdua de biodiversitat en els darrers anys. Tot plegat un informe que ens hauria de fer pensar però sobretot, actuar tenint clar que l'únic horitzó possible és el d'un desenvolupament sostenible.

CAIB, PRESSUPOSTS, DRETA, ESQUERRA...

A pesar del risc evident de perdre les votacions al Parlament, el Govern elaborarà finalment una proposta de Pressuposts de la CAIB per a 2011 que contemplin, per lluitar contra la manca d'ingressos que fan minvar el pressupost, la incorporació de nous ingressos mitjançant la creació d'imposts ecològics i de gravar les rendes més altes en el tram d'IRPF que recapta la Comunitat autònoma.

Es tracta, doncs, d'assumir la proposta del Bloc, que hem defensat des del principi que no es podia acceptar gratuïtament un retall generalitzat sense cercar alternatives a la crisi de les arques públiques, i de fet es tracta de l'única manera de poder mantenir i prioritzar davant altres qüestions l'educació, la salut, els serveis socials i els serveis públics en general.

La negociació amb PP i UM es fa impossible, ja que rebutgen de ple la creació d'aquests imposts, la qual cosa vol dir que les seves esmenes al Parlament bé són irreals, bé hauran de suposar retallades en allò que per al govern d'esquerres en minoria és prioritari. A l'hora de fer els comptes, dreta i esquerra queden retratats, si més no en aquesta ocasió: ni PP ni UM volen que els rics paguin imposts. Ha quedat clar.

HONGRIA, MÉS RAONS PER AL GLOBAL WORK PARTY

A més de les pèrdues de vides humanes i els danys materials, el desastre ambiental que ha provocat el vertit d'una balsa amb materials càustics encara no es pot quantificar. I com sempre, es tracta d'una catàstrofe que es podria haver evitat, si a les qüestions ambientals i al control sobre els residus perillosos se'ls donàs si més no la mateixa importància que a la producció i als beneficis econòmics en aquest cas d'alumini.

Greenpeace ja ha recordat que a Espanya existeixen centenars de basses com la d'Hongria, majoritàriament lligades a la indústria minera, i que moltes d'elles han estat denunciades justament per qüestions tant d'insalubritat com de seguretat de les instal·lacions.

A veure quan prendrem nota, perquè enguany a la crisi global i ecològica se li han sumat ja diverses catàstrofes ecològiques per causes humanes, la més destacable el vertit de la BP al Golf de Mèxic. Per això i molt més, un grup de persones recolzats per col·lectius ecologistes i altres celebren (i celebram) aquest diumenge, el 10-10-10, una jornada per les solucions climàtiques. Es tracta que tots (i això no lleva que uns tenen més responsabilitats que altres) ens comprometem a fer una acció contra el canvli climàtic, i animem a altres a fer-ho. A Mallorca, per exemple, el GOB prepara una acció reivindicativa a les avingudes, i la DG de Canvi climàtic també ha promogut la Fira de la Serra de Tramuntana amb tot un seguit d'activitats ambientals. Si vols inscriure el teu compromís, entra a http://350.org i difon!

EL GOBERNADOR DEL BANCO DE ESPAÑA ATACA DE NUEVO

La compareixença ahir del governador del Banc d'Espanya a la Comissió de Pressuposts del Congrés va ser "en su tónica habitual", carregant la responsabilitat de la crisi sobre els sectors més dèbils, i carregant també sobre les Comunitats Autònomes la responsabilitat de la solvència econòmica del país. Per a Miguel Ángel Fernández-Ordóñez, el que calen a Espanya són més reformes laborals i més retalls i reformes "profundes"... de tot menys del sistema financer.

Unes declaracions que no és la primera vegada que criticam, però que contrasten amb l'absència de crítica del governador al paper jugat pels bancs i les caixes durant els anys de la bimbolla immobiliària, quan justament ahir la Comissió europea denunciava que la bimbolla persisteix a Espanya, i que els preus estan sobrevalorats almenys un 17%, molt per damunt de la mitjana europea. Una sobrevaloració produïda gràcies als bancs, que han fet possible l'especulació amb un crèdit que ara no ofereixen ni al sistema productiu, ni als autònoms, ni a les famílies ni els particulars.

A més, el Comisari europeu d'economia, Joaquín Almunia (PSOE) anunciava ahir que la UE permetrà als Estats membres seguir ajudant als bancs i caixes fins a 2012, un any més del previst, ja que "no s'han resolt els problemes del crèdit". L'esforç que es demana a les Comunitats Autònomes, amb els límits d'endeutament imposats entre altres pel Banc d'Espanya, són una vergonya i una irresponsabilitat quan les necessitats socials i d'impuls públic a un canvi en el model econòmic són més grans que mai.

És el súmmum del que hem de suportar: que el representant públic d'un banc públic dicti les receptes econòmiques i socials del país i el pitjor: que la majoria dels polítics li facin cas.

COLONITZAR L'ÀRTIC

Les notícies aparegudes les darreres setmanes al voltant del desgel de l'Àrtic, que ens haurien d'alarmar a totes i a tots com a indicador inqüestionable de l'escalfament climàtic, no sols no han fet que la comunitat internacional es posi d'acord d'una vegada amb mesures de caràcter vinculant per reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle, sinó que ha despertat una nova onada del que podríem qualificar com a colonialisme dels recursos naturals.

Mentre enguany la superfície de gel àrtica és la menor d'ençà que hi ha mesures d'aquesta qüestió, amb una pèrdua anual de la capa de gel d'al voltant del 3%, països com Rússia, els Estats Units, França, Noruega o Xina s'han llançat a la carrera per apropiar-se les reserves de petroli que hi ha baix la manta àrtica, i que semblen ser tant o més importants que les de l'Orient mitjà.

Com en altres conflictes similars, ja que es tracta de "terra de ningú", les Nacions Unides han estat incapaces de resoldre sobre aquesta qüestió, i mentre no ho facin regnarà la llei del més fort i de la llibertat absoluta... Al capitalisme, que ens ha duït a aquesta crisi global i ecològica sense precedents, ja li va bé això de què les coses no estiguin regulades: ni acords vinculants per reduir el canvi climàtic, ni normes que limitin l'explotació salvatge d'un ecosistema en perill abans, i ara, per l'ànsia de diners i recursos de les multinacionals i els Estats que les emparen.

BAUZÀ+DELGADO: LA RUÏNA DEL PAÍS

En Bauzà li ha promès a Delgado, el batle de Calvià, que si renuncia a la seva dèria d'anar de candidat a Palma, serà el conseller-en-cap (a l'estil Carod-Rovira) d'un hipotètic govern del PP. Un tàndem com aquest, amb Bauzà com a president i Delgado com a primer ministre seria la ruïna del país. Basta veure com s'intercanvien els càrrecs com si fossin cromos per entendre quin és el seu respecte cap a les institucions.

A banda, és escandalós que Bauzà intenti trobar la pau interna prometent càrrecs als seus rivals interns: Font, Rotger, i ara, Delgado, però sobretot és la demostració que el PP no representa cap alternativa coherent de govern al Pacte, que de moment en minoria fins i tot se'n desfà millor que no els populars després del seu congrés.

HASTA LA VICTORIA SIEMPRE

Des d'aquesta bitàcora, la meva solidaritat i el suport més sincera Rafel Correa, el president democràtic de l'Equador, que ahir va ser segrestat en un intent de cop d'Estat que sortosament, ha resultat frustrat fa només unes hores.

L'excusa d'aquest intent de cop d'Estat sembla haver estat l'aprovació d'una Llei que equipara tots els funcionaris i elimina determinats privilegis a tots per igual, qüestió que no era acceptada per part de la policia i l'exèrcit. No obstant, s'ha confirmat que els revoltats eren fidels a l'expresident Lucio Gutiérrez, i que el transfons del segrest eren polítics. I ben segur, que darrera els revoltats hi ha, com sempre, interessos econòmics de les multinacionals occidentals.

Correa és un personatge que ha fet perillar els interessos d'una minoria recolzada externament, perquè ha promogut profundes reformes, sempre per la via democràtica per acabar amb la pobresa històrica a l'Equador i protegir el medi ambient i els seus recursos. En ser alliberat, Correa es va adreçar al poble equatorià amb la mítica frase del Che: "Hasta la victoria siempre". Estam amb tu i amb el poble!...De moment, en aquesta pel·lícula guanyen els bons...