DISCURS CADUCAT

La ITB de Berlín ha fet canviar a dos mesos de les eleccions les cares dels responsables del PP balear, si més no dels que vaig poder veure 'in situ'. Que per al 2011 s'esperin com a mínim un milió més de turistes de l'any passat és una notícia que d'entrada, fa que el PP no pugui seguir utilitzant gratuïtament ni a la campanya ni a la precampanya allò de què “no hi ha feina”, culpabilitzi del tema a les forces d'esquerres, i esperi sense moure un dit (i com era de preveure fins fa uns dies) un vot de càstic que li permeti presentar candidats sense discurs (com Isern a Palma), amb antidiscurs (com na Maria Salom al Consell) o que tenguin l'atreviment de lloar la “gestió” de Matas (José Ramon Bauzà, fa uns dies!).

A la primavera de 2003, la dreta va fer servir d'arma, amb la complicitat d'algun sector hoteler amb ganes de venjança per la frustrada ecotaxa, de què no hi hauria feina si tornava a govenrar l'esquerra. Molts hotels varen obrir les portes aquell any quan ja era ben entrada la temporada, o si més no bastant més tard d'allò habitual. I la jugada va facilitar l'accés al poder polític de la dreta del PP i UM.

Els ecologistes i la gent d'esquerres hauríem de ser conscients d'aquest canvi de cicle, i aprofitar l'avinentesa per dir que no ens ha de tornar a passar com a altres èpoques de vaques grosses, és a dir: que no es reinverteixi ni un euro en reconvertir un sector que necessita un canvi per sobreviure en un marc global molt competitiu, però sobretot per garantir les condicions laborals i de vida de milers i milers de persones que a les Illes fan feina a l'hoteleria o a negocis que depenen directament del turisme, i l'equilibri amb un entorn que és alhora on vivim i el nostre principal reclam. Si ara tenim més turistes i per tant, més diners, no valen excuses per no fer els “deures”.

Quins deures? ...No ho va dir un ecologista radical, sinó el màxim representant de medi ambient del touroperador TUI, a la mateixa fira de turisme: “ara els nostres turistes (sobretot els alemanys) miren molt els hotels que fan els “deures” en matèria de medi ambient. D'aquí a poc temps començarem a mirar qui és que no els fan”. Tota una invitació a posar en pràctica un 'canvi de model' cap a un turisme “low carbon” (i no “low cost”) que ha d'implicar equilibri, sostenibilitat i benestar social per a la majoria.

BAUZÀ I EL PP, "CANVIADORS" DE QUÈ?!

Amb una estètica molt pròpia de a pel·lícula de Jim Carrey i Morgan Freeman, “Como Dios”, un José Ramon Bauzà il·luminat per la gràcia de Déu (o de l'esperit sant), i lluint el seu joc de pulsera hippy de pell + pulsera estafadora miraculosa retirada del mercat + pulsera amb la bandera d'Espanya, et convida a canviar les coses.

Bauzà vol ser com Déu, però és incapaç de porgar els seus pecats. Entre d'altres, ser el líder d'un partit que ha buidat les arques de la Comunitat Autònoma a cop d'obra faraònica i de casos de corrupció. Encara s'espera una disculpa pública a la ciutadania, que som els que hem de pagar aquells desbarats.

No sé si canviadors.org (el nom triat per vendre el “nou” PP, que no és pitjor que la “nova” UM) serà com vol José Ramon la xarxa social més forta de les Illes, però sí serà el lloc on es posarà en evidència, com des del primer dia, el que ens espera si arriben a governar... Basta pegar una ullada al mercadet de “trueque” que apareix en portada i veure els anuncis que es pengen: feina “per a gent d'aquí”, raquetes de pàdel o pals de golf...

En el fons a un no li queda clar què es que vol canviar, ni què proposa, aquest Bauzà disposat a presentar-se a les eleccions com el màgic d'Aladin, a fer realitat els desitjos de la gent. Pura demagògia i molt de màrketing per fer veure que hi ha un projecte polític quan darrera de tanta façana no hi ha res. “Con lo cual”, jo me deman anar a l'infern si al cel m'hi he de trobar en Joserra.

UM, MASSA TARD PER REACCIONAR

Josep Melià va intentar salvar els mobles ahir vespre, condicionant el presentar-se com a candidat al Parlament a les eleccions de maig a dissoldre el partit i canviar de nom. Una mica tard, emperò. El seu partit ja va pair amb dificultats l'expulsió de les institucions de govern, i encara ara, a les darreres setmanes, negava que la imputació de la seva portaveu, Catalina Julve, pel cas “cloaca” tingués cap conseqüència.

El problema és que la “nova” UM, ni encara que s'hagués canviat de nom l'estiu passat, no hauria arreglat res, ja que el problema de fons ha estat la manera d'actuar d'un partit i d'una gent molts dels quals també han fet costat a Melià qui, no ho hem d'oblidar, ha estat aquesta i l'anterior legislatura el màxim portaveu d'UM al Parlament, de la “vella” i de la “nova”.

És evident que no hi ha res a fer amb el que ha quedat d'UM, que ara es dirà Convergència. No és que ho tenguin difícil per convergir amb l'esquerra, el més probable és que ningú no vulgui anar amb ells, si és que arriben a obtenir representació. S'ho hauran guanyat a pols.

Del que hem de prendre nota és de què definitivament entram a un nou cicle polític, on la dreta i el centre dreta es resituen en un nou mapa polític on cal sumar esforços des dels partits d'esquerres i els moviments socials transformadors que de veres creiem en un projecte de societat equitable i sostenible, sense hipoteques de partits de dretes ni les seves servituds a poders privats ni a xarxes clientelars. Anem per feines!