Màquina traductora

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris propostes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris propostes. Mostrar tots els missatges

dimecres, 15 d’octubre del 2008

DOS BILIONS A CANVI DE… NO RES?


…Si Keynes aixecàs el cap, què diria, de tot el que està passant? Probablement reclamaria valentia als governs, als responsables públics, però… és realment valent l´acord de les autoritats europees per insuflar dos bilions d´euros (100.000 milions en el cas d´Espanya) als bancs? A canvi de no res?

A la ciutadania ens ha passat allò del poema de Bertold Brecht… Primer especularen a costa dels que cercaven sostre, però com que jo ja tenia casa, no em va importar… Després pujaren l´euríbor… i tampoc no va passar res… I ara, els nostres doblers, doblers públics, en temps de crisi, la mateixa crisi que serveix per justificar acomiadaments massius injustificables, van a parar a les butxaques privades dels bancs… Socialisme per a rics, que ha dit algú.

I això és així, a canvi de no res… Gran acord amb episodis de rabieta de torn entre PP i PSOE, silenci sepulcral dels grans sindicats, repicar campanes dels mitjans de comunicació…

Keynes proposava, després de la gran depressió de finals dels anys 20, una intervenció efectiva de l´Estat per equilibrar els desequilibris que el mercat generava… Ara no es tracta ni tan sols d´això, només volem que els (nostres) doblers que s´entreguen als bancs (que no són sinó dels banquers!) siguin a canvi d´alguna cosa, com ara que baixin els tipus d´interès dels prèstecs, especialment els hipotecaris; o que reinverteixin part dels seus beneficis (que són importants a pesar de la crisi) en polítiques públiques i projectes socials i mediambientals.

És realment tant, el que demanem? No es demana, com Keynes, responsabilitat als nostres governants: només demanam sentit comú.

dissabte, 29 de març del 2008

El futur d'esquerra unida


Avui hi ha hagut CPM*. A la reunió s´ha fet anàlisi col·lectiva del resultat de les eleccions. Jo ja em vaig referir a això anteriorment, al post sobre el detergent ecològic. Però també hem parlat de futur, i de la pregunta que després de l´hòstia electoral, es fa tothom: …i ara, què? Pens que s´equivocaria aquell o aquella que digui tenir claríssim el que s´ha de fer, o que això és la demostració que… La resposta cal construir-la col·lectivament, en un sentit ample.

A nivell d´Estat la situació és complicada als ulls de qui sigui, i des de les Illes hem de tenir vocació d´incidir positivament al procés que s´obri, i no simplement romandre a l´espera de si ens agrada o no el resultat. De fet, l´assemblea federal d´IU del juny hauria de ser un inici-de.

L´espai de l´esquerra alternativa existeix, perquè hi ha gent, malgrat tot, que no creiem en el sistema (capitalista), tot i que les visions sobre les maneres de combatre'l sovint ens divideixen. Jo pens que això ens passa perquè sovint confonem els instruments i els rols, però d´això ja en parlarem un altre dia.

Cal recuperar, ja ho deia fa uns dies, la política amb majúscules, i això es fa articulant aquest espai polític sobre quatre potes:

- la primera, l´organitzativa, però no en un sentit clàssic: si intentam funcionar com un partit clàssic, això no sols serà un error, sinó que farem el ridícul. Més que d´estructures clàssiques, parlem de militància orgànica, de dones i homes d´eu interactuant amb el seu entorn, el seu territori, la feina, la xarxa, …

- la segona, una relació particular i preferencial amb els moviments socials, amb l´esquerra social, una relació de retroalimentació i construcció de mirades i propostes compartides;

- la tercera, una política d´aliances intel·ligent, capaç de rompre amb la tendència al bipartidisme realment existent, però sense confondre l´espai polític amb el de les aliances;

- i la quarta, des de la necessitat de reforçar el front cultural, i el convenciment que les revolucions avui dia, si no es retransmeten, és com si no es duen a terme, posar en funcionament un mitjà de comunicació autogestionat que faci d´altaveu de tot l´anterior.

Per cert també que avui, a més de fer els anys, he presentat la meva candidatura a la coordinació de Mallorca davant la CPM, de moment sembla que l´única, i a partir de dilluns em posaré a fer campanya. La qüestió és no estar aturats…

* Comissió Política de Mallorca

Altres articles de companys/es sobre el futur d´iu, d´eu: Eberhard / Pepe Garcia / Emylse /