Màquina traductora

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris bancs. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris bancs. Mostrar tots els missatges

diumenge, 5 d’abril del 2009

LA VELLA EUROPA

Tot i que la frase la va patentar n´Aznar, això sí, amb un significat prou diferent, crec que per una vegada em faré servir de les seves paraules: certament, Europa comença a fer olor de ranci, de tan vella.

Ahir, mentre anava cap a Madrid, em varen cridar l´atenció dues notes, que haurien passat desapercebudes per a qualsevulga. Una, un breu de l´Agència EFE, que deia “Un pueblo italiano pone en marcha autobuses sólo para inmigrantes”. El poble en qüestió és Foggia, a Itàlia, i el fet en si es diu segregació. Aquesta segregació (als autobusos) que a Estats Units es va abolir fa més de cinquanta anys, torna a Europa amb força.

L´altra cosa era un anunci, de mitja pàgina, als classificats del mateix diari. Un anunci d´una immobiliària, amb un gran títol “Descubra la felicidad” i un reclam: “Feim ca teva amb gent d´aquí” (el subratllat és original). El que no sé és com pensen garantir aquest tema, ja ho explicaran.

Potser per això la visita d´Obama desperta tantes expectatives a Europa, malgrat els magres resultats del G-20 i la insultant resistència a disoldre´s de l´anacrònica OTAN.

En moments de crisi econòmica, o hi ha una gran aliança de l´esquerra política i social per dir ben fort que els responsables de la crisi són els bancs, les multinacionals i els poders financers, i no els treballadors i treballadores immigrants, o anem abocats al feixisme.

dilluns, 2 de març del 2009

DISCURS DE LA DIADA: NO S ´HAN DE CERCAR CULPABLES, PERÒ SÍ RESPONSABLES


Mª Antònia Munar, la presidenta del Parlament, va dir ahir al seu discurs de la Diada de les Illes Balears que no s´han de cercar culpables de la crisi, sinó solucions… Que la cosa està molt malament, i, com Zapatero, ens demana confiança…

A mi no m´agrada parlar de culpables (és un concepte catòlic carregat de moralina), sinó de RESPONSABLES, i hi ha més d´un en aquest país que ha de pagar per la seva responsabilitat en l´ofegament de moltes famílies, i per entronitzar la usura i l´especulació, que només ha estat possible per la “rienda suelta” que els banquers varen amollar en forma de crèdits, els mateixos que ara neguen, a pesar de la injecció mil-milionària de doblers públics econòmica, a les famílies i les petites i mitjanes empreses i els treballadors i treballadores autònoms. Lo dit: s´han d´assumir i exigir responsabilitats.


I també hi ha d´haver responsabilitat en la construcció de les solucions per sortir de la crisi. He llegit el discurs de Munar, però no he trobat cap referència a al necessari canvi de model, que justament s´ha de fer en termes de responsabilitat: responsabilitat per la gent que s´ha quedat sense feina, perquè som una societat vulnerable, perquè ja és hora de superar els indicadors socials de vergonya que tenim; perquè no es pot permetre que es tanqui ni una sola empresa més que presenti benefici; perquè no ens carreguem encara més el territori. Responsabilitat perquè si ningú no n´assumeix la seva part corresponent, en qui cony hem de confiar?

dilluns, 3 de novembre del 2008

MEDIDAS GUBERNAMENTALES SOBRE LA CRISIS, EL PARO Y LAS HIPOTECAS


Subvencionar la usura, prolongar la esclavitud y “seguir confiando” en el mercado


Desde hace más de un siglo, nuestr@s compañer@s socialistas, o socialdemócratas si lo preferís (por supuesto, me estoy refiriendo a los del psoe), confiaban en reformar el capitalismo. Ahora han ido algo más lejos, y pretenden refundarlo. Es decir, revisarlo manteniendo sus principios, su lógica.

Sin embargo, tremenda meta parece obviar los nefastos resultados en términos no sólo macroeconómicos, sino sobre todo humanos, sociales, de la crisis: la crisis financiera es importante, porque repercute en nuestras economías cotidianas, en los precios y en el empleo… Pero ¿qué hay del incremento de 400 a 1000 millones de hambrientos en el planeta sólo en el primer semestre de este año? ¿Quién les va a representar en el G20 o 21? ¿Zapatero?

Entre ires y venires de alta diplomacia para que al mandatario español lo dejen entrar en el club, ZP ha tenido tiempo de sacarse de la chistera un paquete de medidas “contra el paro” que podrían resumirse básicamente en dos: incentivar económicamente la contratación de desemplead@s y aplazar el pago de parte de sus hipotecas. Por supuesto, cada una de las medidas, sobre todo esta última, tiene sus respectivas limitaciones y condiciones para su aplicación. De hecho, la mayor parte de las medidas sociales de este y de cualquier gobierno, sujetas a los principios de información y transparencia, suelen quedar ahogadas por la burocracia. Justo lo contrario de las condiciones impuestas a las entidades bancarias, que por cierto son inexistentes.

El gobierno, de la misma manera que subvenciona la usura e interviene en la falta de liquidez de las entidades financieras, ¿no debería intervenir también en los procesos de despido, ya sean estos masivos o gota a gota, que se están produciendo con la excusa de la crisis? Parece que no: debemos seguir confiando en el mercado, que todo lo cura.

Si hubiera que medir la cantidad de socialismo que hay en las medidas aprobadas hasta la fecha por el gobierno (con el apoyo, por supuesto, del PP y de la mayoría del Parlamento) en función del objeto final de las mismas, esto es:

- Subvención directa a los bancos: 150.000 millones de euros por el momento
- Medidas para el empleo: 170 millones de euros en dos años

¿Cuál sería su conclusión? …Supongo que la misma que sacaría yo: poquito, pero muy poquito socialismo…

Tal vez lo que deberían hacer nuestros compañeros, si les queda algo de izquierda en el corazón, si tienen memoria histórica, o si lo prefieren, sentido común, es ponerse a refundar el socialismo, y no a perder el culo por afianzar un sistema que se basa en la explotación para conseguir el máximo beneficio, a cualquier precio. Y esta reflexión vale para toda la izquierda, política y social, empezando por los sindicatos.

Si no lo hacemos pronto, Europa a golpe de Directiva comunitaria y España con su seguidismo nos recordarán en cuestión de sólo unos meses a los siglos oscuros del viejo continente.

dimecres, 15 d’octubre del 2008

DOS BILIONS A CANVI DE… NO RES?


…Si Keynes aixecàs el cap, què diria, de tot el que està passant? Probablement reclamaria valentia als governs, als responsables públics, però… és realment valent l´acord de les autoritats europees per insuflar dos bilions d´euros (100.000 milions en el cas d´Espanya) als bancs? A canvi de no res?

A la ciutadania ens ha passat allò del poema de Bertold Brecht… Primer especularen a costa dels que cercaven sostre, però com que jo ja tenia casa, no em va importar… Després pujaren l´euríbor… i tampoc no va passar res… I ara, els nostres doblers, doblers públics, en temps de crisi, la mateixa crisi que serveix per justificar acomiadaments massius injustificables, van a parar a les butxaques privades dels bancs… Socialisme per a rics, que ha dit algú.

I això és així, a canvi de no res… Gran acord amb episodis de rabieta de torn entre PP i PSOE, silenci sepulcral dels grans sindicats, repicar campanes dels mitjans de comunicació…

Keynes proposava, després de la gran depressió de finals dels anys 20, una intervenció efectiva de l´Estat per equilibrar els desequilibris que el mercat generava… Ara no es tracta ni tan sols d´això, només volem que els (nostres) doblers que s´entreguen als bancs (que no són sinó dels banquers!) siguin a canvi d´alguna cosa, com ara que baixin els tipus d´interès dels prèstecs, especialment els hipotecaris; o que reinverteixin part dels seus beneficis (que són importants a pesar de la crisi) en polítiques públiques i projectes socials i mediambientals.

És realment tant, el que demanem? No es demana, com Keynes, responsabilitat als nostres governants: només demanam sentit comú.