LA SENTÈNCIA DE LA POR

Reiterar “la indisoluble unidad de la nación española”... era aquest l'objectiu últim de tanta polèmica i de més d'un any d'incerteses sobre l'Estatut?

No haurà aconseguit el Constitucional just el contrari, és a dir, qüestionar a Catalunya i als altres pobles, o nacions, o nacionalitats, que coexistim baix el paraigües d'un Estat plurinacional, la validesa d'aquest Estat i d'aquesta forma d'organització?

És possible cap mena d' unitat si no hi ha respecte per l'autonomia i autodeterminació de cadascuna de les parts?

És legítim que la Constitució s'utilitzi com una arma inquisitòria per retallar 14 articles de l'Estatut i sotmetre a interpretació altres 23?

Guanya o perd la “democràcia” quan un poble i les seves institucions representatives decideixen A i un Tribunal diu B?

Quan dedicarà el Constitucional una sentència, una recomanació o el que sigui, a recordar que l'economia també està supeditada a la democràcia i les institucions? I amb tants retalls de drets socials, per a quan un sentència en favor dels treballadors i treballadores?

Quina interpretació de la Constitució és aqueixa que ignora els drets constitucionals dels pobles de l'Estat i dels seus habitants i converteix el seu Títol preliminar en les Lleis de Moisès?

La sentència del Constitucional és una sentència que no referma la Constitució, sinó que la qüestiona, més que mai. És la sentència de la por, de la por a escoltar i admetre el que diu el poble. Ara ha estat el cas de Catalunya. Demà ens pot tocar a nosaltres.

ROQUES SÍ, ARENA TAMBÉ...

L'altre dia hi va haver una manifestació multitudinària a Cala Ratjada, baix el lema "Arena sí, roques no", per exigir la regeneració de Cala Agulla. La regeneració artificial, és clar, perquè la natural ha de menester primer de temps, i segon (o simultàniament) de gaudi amb equilibri d' una de les platges més belles de Mallorca, però cada cop més massificada. I amb això no vull dir que no estigui d'acord amb la regeneració i amb la protesta, perquè probablement s'ha arribat a un nivell de regressió de la platja irreversible si no hi ha una intervenció com la que probablement es farà..

Entenc, i més encara en temps de crisi, la por del sector hoteler, i de la gent treballadora i veïns i veïnes que secundaren la protesta convocada per l'associació hotelera. Però el que ha passat a Cala Agulla en aquests anys, la pèrdua d'arena, en part per l'acció natural de la mar, en part també per l'acció antròpica i l'explotació de la platja, no es pot solventar de manera seriosa si no s'hi va a l'arrel del problema, repetesc: temps, per un costat, i explotació (o no) de la platja, per l'altre.

L'ecosistema dunar ha de menester temps per regenerar-se, i si és cert que la manca d'arena (en el cas de Cala Agulla) i l'aparició d'algues (en altres casos) “amenaça el desenvolupament”, perquè no aprofitar això com un revulsiu perquè la gent entengui que la platja és viva, que es mou, que uns anys té més o menys arena, que un dia té algues i a l'altre dia no, que una platja a un espai natural protegit és el que té, ja que no es tracta d'un parc temàtic?

Per quan una mani contra els xalets a primera línia de platja, damunt roques o damunt arena, a Cala Ratjada i arreu? Per quan una protesta simbòlica per l'arena que tothom s'enduu de la platja, o per la invasió orquestrada de parasols i tumbones? Per quan una manifestació convocada pel poble i secundada pels hotelers?

Si s'explicàs als guiris tot això, la importància del sistema dunar, el cicle de vida de la platja, la gènesi i la realitat de Cala Agulla, potser els turistes (i la gent que hi viu als nuclis dels voltants) estimarien més Cala Agulla, i es convocarien manis per dir ROQUES SÍ, i ARENA TAMBÉ, o per ventura no faria falta mobilitzar-se. A aquesta sí m'hi apuntaria, sense pensar-m'ho ni dues vegades.

PANEM ET CIRCENSES

A aquestes hores, milers ploren. Però no ho fan perquè hagin perdut els drets socials que els nostrse majors aconseguiren amb generacions de reivindicacions en demanda de justícia, sinó perquè la “Roja” ha perdut davant Suïssa 0 a 1, gràcies al gol d’un afrosuís. Avui, el decret de reforma laboral aprovat pel govern socialista ha quedat en un segon pla, a favor del Mundial.

No record en anys un desplegament com aquest, on avui horabaixa era gairebé impossible trobar, ni a la ràdio ni la televisió, un refugi per preservar-se de la voràgine futbolístico-patriòtica, un racó de silenci alliberador. Serà casualitat o no, però si més no el Mundial és (i a l’Estat espanyol no en tenim l’exclussiva) un més d’aquests elements que serveixen per distreure el personal mentre a Europa ens desmantetllen l’Estat del benestar i ens el substitueixen per una tele de plasma la qual o no tindrem temps de mirar perquè ens augmenta la jornada laboral, o en tindrem massa, perquè no tenim feina.

El panem et circenses, el pa i circ, és una vella estratègia del poder. Ja l’inventaren els romans, per allà el segle primer, i els va servir així mateix durant dos segles per mantenir un Imperi en decadència. Fins i tot deixaven entrar el poble “gratis” al Coliseu, mentre que nosaltres estam disposats a pagar per anar a enriquir les butxaques de magnats pocavergonyes com en Florentino Pérez o en Grande, sigui a l’estadi o mitjançant l’opció de pay-per-view.

Quan el pa i circ ja no els va servir, els romans varen fer oficialitzar la religió, però en l’època de la globalització ja tenim prou fe en el totpoderós “mercat” que segons diuen, evoluciona, reacciona i fins i tot té sentiments… Per cert, com més ens putegen, diuen que els mercats millor es senten, perquè deu ser?

Reaccionaran “bé” els mercats demà a la decisió antisocial del govern socialista? Jo dic que sí, i tu, què dius…? Qui juga demà?

ATURAR EUROPA... PER SALVAR-LA!

Potser arriba tard, però la convocatòria està feta: els sindicats han convocat vaga general per al proper mes de setembre. La crisi (ho ha estat des dels inicis) ha estat la gran excusa per atacar l'Estat del benestar, un dels pilars i dels elements de referència d'Europa respecte a la resta del món: desmantetllament de serveis públics, desregulació laboral, supressió de drets socials.

Allò que no es va poder imposar amb el projecte de Constitució europea i que més tard el tractat de Lisboa va intentar rescatar, la idea d'un Europa més mercantil que no pas social i política, ara s'ha aplicat per la via de l'emergència. Primer les persones immigrades i després els treballadors i treballadores públiques, han estat els caps de turc (mai més ben dit) per aplicar mesures econòmiques (i per tant, polítiques) neoliberals a instàncies dels organismes financers que han emparat el comportament especulatiu que ha generat aquesta crisi. Grècia, l'exemple que ha permès gestionar en qüestió de setmanes, la por que ara fa que tothom hagi assumit que efectivament, “s'ha de retallar l'Estat”.

Respondre a aquesta agressió és més que necessari, i fer-ho a escala europea, també: si no globalitzam les lluites, el capitalisme ens deixarà, com deia aquell article de fa uns dies de Boaventura de Sousa, perplexos i paralitzats. Si no anem a la vaga, la retallada als funcionaris s'estendrà a l'empresa privada amb total impunitat i... qui ho impedirà si el Mundial de futbol s'imposa al poema de Brecht, a la lliçó de què “i quan finalment varen venir a per mi, ja no hi havia ningú per protestar”?

És l'hora d'aturar Europa per salvar-la, per salvar allò que la fa diferent i que pot unir i cohesionar, ara sí, des de la resistència i la dignitat, els seus pobles i els ciutadans i ciutadanes del vell continent: l'Estat del benestar, les conquestes socials dels nostres majors.

ECOTAXA TEUTONA

A Mallorca no ha caigut massa bé la idea de la cancellera Merkel de crear una ecotaxa aèria, que gravarà tots els vols que parteixin o tenguin com a destinació el territori alemany. Em sembla una decisió lloable, un exercici de sobirania d'un Estat davant la tirania del BCE i les instàncies financeres internacionals, que en els darrers temps deixen poc o cap marge de decisió en economia als representants polítics democràtics. L'única crítica que se li pot fer és que no és una mesura massa coherent amb els paràmetres de la dreta política i econòmica que representa la cancellera, però ja ens va bé.

No m'importa si els diners que treguin (es calculen uns 1.000 milions per any, dels quals uns 50 provindrien dels vols amb connexió amb Mallorca) els destinen a polítiques ambientals o socials, a mantenir l'Estat del benestar a Alemanya. Tanta sort per als alemanys i alemanyes i tanta sort que aquí hi hagués la valentia de fer una cosa semblant. El Bloc ho ha intentat des del Govern, amb resistència del PSIB, i amb un més que probable rebuig de la dreta al Parlament, supeditada com sempre als interessos econòmics dels poderosos.

La qüestió és: faran els hotelers balears una protesta formal a la Merkel? Recorreran la decisió al Tribunal de justícia europeu? Faran una campanya de boicot als protuctes alemanys? La meva opinió és que no. De fet, hauríem de començar a pensar en com pensen repercutir hotelers i touroperadors els costos que pugui suposar el nou impost en termes de producte turístic, i tot indica que la manca d'imaginació i de visió responsable (de país, si voleu) de molts faran que s'aposti encara més pel tot inclòs i per mantenir els preus d'un producte barat, que precaritzi encara més els treballadors i treballadores del sector i no generi cap mena de sinèrgia amb altres sectors econòmics.

De aquellos polvos, estos lodos, que diria algú. Si el PP i UM no haguessin derogat l'ecotaxa instaurada pel Pacte d'esquerres a l'anterior legislatura, l'acumulat des de 2001 (uns 25-30 milions d'euros per any) seria superior als retalls que ara ens obliguen a fer als comptes públics. O fins i tot la Merkel hagués tingut dubtes a l'hora de plantejar el que ha plantejat de cara als vols cap a Mallorca... I ara, què?