BONIFICACIONS SÍ, INSPECCIÓ DE TREBALL TAMBÉ

Arran del pacte amb el PNV pels pressuposts generals de l'Estat, molt s'ha parlat de la ditxosa transferència de les “bonificacions empresarials”. Això suposaria, en la pràctica, si fos el nostre cas, que la Comunitat tendria marge per utilitzar aquestes bonificacions (per exemple, per afavorir determinats tipus de contractes) d'acord amb la realitat del nostre mercat de treball. Per tant, aquesta competència ja feim tard a reclamar-la.

No obstant, els mateixos motius que aconsellen reclamar aquesta competència, són els que invaliden la Reforma laboral de ZP de cara a Balears, ja que aquesta reforma no respon en absolut a la realitat laboral de les Illes (marcada per l'estacionalitat i la temporalitat), i que l'únic que pot fer és precaritzar encara més el món laboral local.

En aquest sentit, i davant un mercat laboral molt precari i amb més abusos que mai, el que hauríem de tenir a la CAIB és la competència de la Inspecció de Treball, que per una qüestió de sentit comú hauria de ser autonòmica, a pesar que els partits majoritaris varen impedir que aquesta es contemplàs al nostre Estatut d'Autonomia, a diferència dels catalans, per exemple. Que perquè no ens la trespassen?? Idò senzillament perquè si al Ministeri de Treball li lleves la Inspecció i l'IMSERSO, e faria molt difíil justificar la seva existència.

LES PENSIONS A BALEARS, UNA ALTRA VEGADA ENTRE LES MÉS BAIXES

Al mes de setembre, la Seguretat Social ha pagat un total de 166.487 pensions (incapacitat, jubilació, viduïtat, orfandat y a favor de les famílies) a la nostra Comunitat. La quantia mitjana ha estat de 710,93 euros.

Com sempre, el nombre més important de perceptors de pensions és el col·lectiu de jubilats que en aquest mes ha set d’un total 99.286 persones i, a més, aquesta prestació és la més important ja que és la substitutiva del salari. Idò bé, la prestació econòmica de les persones jubilades de les Illes és de les més baixes del conjunt del Estat (només son inferior les de Extremadura, Galicia i Murcia) i es situa a més de nou punts per sota de la mitjana espanyola.

La estacionalitat, els salaris baixos i les carreres professionals curtes son les causes d’aquestes pensiones de jubilació baixes. No és la reforma laborals ni els retalls en pensions la solució a aquest problema, que només empobriran encara més els pensionistes i la gent gran que viu en aquesta Comunitat Autònoma. El que cal és un canvi profund en el nostre model de desenvolupament (...quantes vegades ho hem dit??!?!!), que s'ha de fer pensant en les persone i en el medi, i no a costa d'ells.

LA BOTELLA MOSTRA EL LLAUTÓ

La dreta més rància torna a treure el llautó: ahir Ana Botella, regidora de Medi Ambient de l'Ajuntament de Madrid (i a l'anterior legislatura, de Serveis Socials), va afirmar que els 60 punts on passen la nit al carrer més de 200 indigents és "un problema per a la neteja de la ciutat".

Nul·la consideració i sensibilitat d'una màxima responsable de la política municipal a la capital, que el que hauria de fer si té identificats aquests 60 punts és impulsar polítiques socials per lluitar contra la pobresa a la seva ciutat, que es veu que quan ella ha estat regidora de serveis socials no han funcionat gaire si hi ha tanta gent dormint al carrer.

El pitjor és que la Botella s'ha escudat en una pressumpta enquesta ciutadana, que assenyala que aquest (juntament amb el botellot) són dos dels temes més “molests” per a la gent de Madrid... Amb intervencions com aquesta s'explica que Espanya sigui dels pocs països on la ultradreta no té representació electoral... perquè ja està sobradament representada pels defensors de la moral i les costums.

SERVEIS MÍNIMS, NO MÀXIMS

La proposta dels sindicats de serveis mínims de cara a la vaga general del 29-S ha escandalitzat el sector turístic (millor dit, el servei empresarial turístic), ja que UGT i CCOO han propostat que no s'operi cap vol internacional, i que les connexions entre la península i les Illes també siguin mínimes. A mí em sembla bé, perquè els serveis mínims cada vegada semblen més serveis màxims, com va passar amb la vaga de Metro a Madrid, fa uns mesos...

Una de les coses que més m'indignen de tot això és la profunda demagògia i la campanya mediàtica contra el dret a la vaga, al qual es contraposa el "dret a decidir" si es fa vaga o no, o els "drets dels ciutadans" a que la vaga "no els afecti"... Jo crec que no s'ha entès que la vaga està per a això, per afectar. per incidir, per fer que reunions contràries als interessos de la majoria es facin enrera.. Perquè ningú no parla de les empreses que comenten ara, amb l'excusa de la crisi, més abusos que mai, i les que fa mesos que no paguen els seus empleats, o les que amenacen amb l'acomiadament (ara, subvencionat gràcies a la reforma) si la gent fa vaga el 29...?

La nostra, a pesar de tot, serà la Comunitat Autònoma on els serveis mínims seran més mínims. I sinó, mirau el que fan per exemple Madrid o la Comunitat Valenciana. És una diferència més ,amb totes les seves contradiccions, entre que governi la dreta o l'esquerra.

CARBÓ, FEINA, MEDI AMBIENT...

Aquests dies són notícia les mobilitzacions dels treballadors de la mineria del carbó a diferents llocs del país, per l'impagament dels salaris per part dels patrons. Un impagament que en la nostra opinió, és un autèntic xantatge per part dels empresaris del carbó, que hauria de ser clarament denunciat i sancionat, i que no cerca altra cosa que allargar el límit establert a la UE (2014) per rebre subvencions, en aquest cas del govern espanyol, per mantenir l'activitat.

Hem de recordar que el carbó és el més contaminant dels combustibles fòssils (per això la planta tèrmica d'Es Murterar produeix ella tota sola gairebé tantes emissions com la resta d'activitats antròpiques a Balears), i que per tant no té altre interès que l'econòmic mantenir una activitat extractiva com aquesta en ple segle XXI. Ni molt menys, com denuncia per exemple Greenpeace, subvencionar al més gran emissor de CO2.

Per això, si feim comptes, la gent que treballa ara per ara a la mineria del carbó a Espanya no bastaria si es dedicassin els mateixos esforços públics (entre 400 i 600 milions d'euros/any que ens repercuteixen a la factura elèctrica) i privats a la reconversió del sector en clau verda, és a dir, de cara a la producció d'energies renovables.

El debat, doncs, no ha de ser carbó “nacional”/carbó importat (de fet, el d'Es Murterar, com ja vaig explicar anteriorment, vé de Sudàfrica, on vés a sebre quines són les condicions laborals dels miners, encara que els patrons també són espanyols!), sinó com reconvertir un dels sectors més contaminants en un sector estratègic, per garantir la feina de 7.000 persones que ara viuen del carbó subvencionat i crear encara més llocs de feina si cal, però també perquè totes i tots podem gaudir d'un medi ambient en condicions.