30-S... I ARA, QUÈ?

El primer que vull fer és donar l'enhorabona als sindicats i a la gent que ahir va fer vaga i es va manifestar, per haver defensat amb l'exemple l'Estat del benestar i els drets que les generacions que ens precedeixen, han aconseguit amb moltes lluites i esforços.

La vaga va anar bé (sempre pot anar millor, és clar!), sobretot si tenim en compte la tremenda campanya política, econòmica i mediàtica contra la vaga i contra els sindicats, als quals s'ha desprestigiat com mai... Una campanya que encara continua avui, el dia després, amb titulars i recomanacions editorials de l'estil de què es necessiten “canvis de metodologia”, qüestionant per enèssima vegada el dret a la vaga en nom d'un pressumpte “dret al treball” del qual estan privades més de 120.000 persones a Balears, més de 5 milions a Espanya, i més de 40 milions arreu d'Europa...

I els sindicats, i l'esquerra social i política, què farem, avui 30-S, i demà...? I ara, què? Sembla que ZP i el seu govern ni tan sols es plantegen rectificar, ens reiteren que han oblidat la seva base social i a l'agenda del govern central no hi cap altra cosa que els dictats dels poders finaners pel que fa a política econòmica. Doncs ara toca continuar amb la mobilització, canviar radicalment l'estratègia sindical de la negociació permanent (que ha resultat finalment una estafa per als sindicats, però sobretot per als treballadors i treballadores), i pel que fa a la feina socio-política que s'ha de fer, treballar per canviar consciències i resistir activament l'embit neodretà que vé d'Europa i que no representa cap alternativa.

AMB PIEDAD, PER LA PAU

Vull manifestar tota la meva solidaritat i la d'Iniciativa amb la Senadora colombiana Piedad Córdoba, que ahir va ser destituïda pel Procurador general de la Nació, que l'acusa d'haver col·laborat amb la guerrilla de les FARC, en un intent més de silenciar aquelles persones que treballen de manera constant i compromesa per la pau i el diàleg al país i de les quals la senadora n'és un dels exemples més clars.

A Piedad , que dirigeix el col·lectiu Colombianos y Colombianas Por la Paz, la vaig conèixer l'any passat quan va venir convidada per ongs i institucions de les Illes, i ens va transmetre a totes i tots l'energia i la fe d'una dona que ha estat amenaçada de mort, ella i la seva família, desenes de vegades, que ha estat segrestada i exiliada del país que ella estima per damunt de tot, en diverses ocasions.

Qui no hauria de ser on és és el Procurador general de Colòmbia, qüestionat per les seves actuacions contra els drets de les dones, els col·lectius LGTB, les operacions il·legas del DAS (serveis d'intel·ligència colombians), i que a més a més està investigat per la Cort Suprema de Justícia per desestimar proves vàlides al cas de la "Yidis Política" (el suborn demostrat a membres de la cambra per votar a favor de la perpetuació d'Uribe al poder).

Des d'aquí tot el reconeixement i tot el suport, Piedad!!

BONIFICACIONS SÍ, INSPECCIÓ DE TREBALL TAMBÉ

Arran del pacte amb el PNV pels pressuposts generals de l'Estat, molt s'ha parlat de la ditxosa transferència de les “bonificacions empresarials”. Això suposaria, en la pràctica, si fos el nostre cas, que la Comunitat tendria marge per utilitzar aquestes bonificacions (per exemple, per afavorir determinats tipus de contractes) d'acord amb la realitat del nostre mercat de treball. Per tant, aquesta competència ja feim tard a reclamar-la.

No obstant, els mateixos motius que aconsellen reclamar aquesta competència, són els que invaliden la Reforma laboral de ZP de cara a Balears, ja que aquesta reforma no respon en absolut a la realitat laboral de les Illes (marcada per l'estacionalitat i la temporalitat), i que l'únic que pot fer és precaritzar encara més el món laboral local.

En aquest sentit, i davant un mercat laboral molt precari i amb més abusos que mai, el que hauríem de tenir a la CAIB és la competència de la Inspecció de Treball, que per una qüestió de sentit comú hauria de ser autonòmica, a pesar que els partits majoritaris varen impedir que aquesta es contemplàs al nostre Estatut d'Autonomia, a diferència dels catalans, per exemple. Que perquè no ens la trespassen?? Idò senzillament perquè si al Ministeri de Treball li lleves la Inspecció i l'IMSERSO, e faria molt difíil justificar la seva existència.

LES PENSIONS A BALEARS, UNA ALTRA VEGADA ENTRE LES MÉS BAIXES

Al mes de setembre, la Seguretat Social ha pagat un total de 166.487 pensions (incapacitat, jubilació, viduïtat, orfandat y a favor de les famílies) a la nostra Comunitat. La quantia mitjana ha estat de 710,93 euros.

Com sempre, el nombre més important de perceptors de pensions és el col·lectiu de jubilats que en aquest mes ha set d’un total 99.286 persones i, a més, aquesta prestació és la més important ja que és la substitutiva del salari. Idò bé, la prestació econòmica de les persones jubilades de les Illes és de les més baixes del conjunt del Estat (només son inferior les de Extremadura, Galicia i Murcia) i es situa a més de nou punts per sota de la mitjana espanyola.

La estacionalitat, els salaris baixos i les carreres professionals curtes son les causes d’aquestes pensiones de jubilació baixes. No és la reforma laborals ni els retalls en pensions la solució a aquest problema, que només empobriran encara més els pensionistes i la gent gran que viu en aquesta Comunitat Autònoma. El que cal és un canvi profund en el nostre model de desenvolupament (...quantes vegades ho hem dit??!?!!), que s'ha de fer pensant en les persone i en el medi, i no a costa d'ells.

LA BOTELLA MOSTRA EL LLAUTÓ

La dreta més rància torna a treure el llautó: ahir Ana Botella, regidora de Medi Ambient de l'Ajuntament de Madrid (i a l'anterior legislatura, de Serveis Socials), va afirmar que els 60 punts on passen la nit al carrer més de 200 indigents és "un problema per a la neteja de la ciutat".

Nul·la consideració i sensibilitat d'una màxima responsable de la política municipal a la capital, que el que hauria de fer si té identificats aquests 60 punts és impulsar polítiques socials per lluitar contra la pobresa a la seva ciutat, que es veu que quan ella ha estat regidora de serveis socials no han funcionat gaire si hi ha tanta gent dormint al carrer.

El pitjor és que la Botella s'ha escudat en una pressumpta enquesta ciutadana, que assenyala que aquest (juntament amb el botellot) són dos dels temes més “molests” per a la gent de Madrid... Amb intervencions com aquesta s'explica que Espanya sigui dels pocs països on la ultradreta no té representació electoral... perquè ja està sobradament representada pels defensors de la moral i les costums.