Avui és el Dia de la Terra. Un d´aquests dies que avui són a l´agenda (mundial) i demà cauen en l´oblit, fins al mateix dia del mateix mes de l´any següent…
No obstant, dies com aquest es poden aprofitar per reivindicar la nostra identitat terrestre, que és la que ens uneix a tots, embarcats al mateix planeta. Un planeta que, per cert, ens estam carregant. I si resulta que vivim en aquest planeta, doncs ens estam carregant casa nostra. Això és el que han volgut denunciar avui els joves d´esquerra unida, en una acció simbòlica, com podeu veure a la foto.
Algunes reflexions, al voltant de la petjada ecològica, una eina per calcular l´impacte de les nostres accions (individuals i col·lectives) sobre el medi. Això ens permet arribar a conclusions preocupants que, malhauradament, ja no ens sorprenen: a Mallorca, amb el nostre ritme de vida, necessitem 6 illes (sis!) com la que tenim (i record que només en tenim aquesta) per mantenir el nivell de consum de recursos i de producció de residus i emissions de CO2 actual (i que l´illa no s´enfonsi…). Per cert, em permetré una lectura preventiva en termes de classes: no és el mateix l´impacte d´una família immigrada que viu a un pis compartit amb altres, que el d´un potentat amb minicamp de golf a la part de darrera de casa i tres cotxes al garatge a joc amb la indumentària del dia… Ho dic per allò d´establir relacions fàcils entre variables que s´hi presten.
Fins quan es pot sostenir aquesta situació in-SOS-tenible? Ja ens hem passat un parell de pobles (6, concretament), així que uns i unes, els ciutadans/nes-consumidors/res, a aplicar-nos el test i actuar en conseqüència; i altres, des dels diferents espais de poder i decisió, institucions, empreses, etc., a mirar l´economia en termes de sostenibilitat, a manejar indicadors ecològics i socials diferents i complementaris als actuals per mesurar i abordar l´economia illenca (cosa que feia l´amic Carles Manera quan era el meu professor, però que sembla haver oblidat com a governant), i a introduir mecanismes correctors i polítiques públiques eficaces, que permetin compensar d´alguna manera els efectes perversos del nostre model de desenvolupament…
Una aposta: quant de temps pensau que conceptes com l´ecotaxa s´hauran de tornar a posar damunt la taula, senzillament com una necessitat imperiosa?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada