Bobbio, ZP, Zaplana, Taguas…

Que Zaplana “deixi la política” per anar-se’n a fer d´alt directiu de la multinacional telefònica no ens hauria d´estranyar, precedents com ell, que fan el bot del poder polític a l´econòmic, o de l´econòmic al polític, n´hi ha per regalar i vendre.

No obstant, fets com que David Taguas, cap de l´oficina econòmica de Zapatero, se´n vagi a fer de cappo de la patronal de les grans constructores, ens interpel·len de manera directa sobre allò que diferencia la dreta de l´esquerra socialdemòcrata o, com diu Marcos Roitman, del social-liberalisme.

L´”aventura” de Taguas no és nova. Encara guard el retall d´una entrevista que la revista Tiempo feia fa pocs anys a Pedro Solbes, ara vicepresident econòmic del govern més “progre” de la vella Europa, coincidint amb el nomenament de Rodrigo Rato, del PP, com a cap del Fons Monetari Internacional (FMI): “jo som molt més liberal en matèria econòmica que Rato”, afirmava orgullós l´exministre felipista. Dos mesos després de la campanya electoral, ja ningú no recorda que el seu rival popular, Mr. Pizarro, es va declarar fervent admirador de Solbes enmig del debat (?).

Altres exministres de l´anterior govern socialista, avui dia dirigeixen l´expansió (salvatge i sense escrúpols) de les multinacionals espanyoles per Amèrica Llatina, anteriorment empreses públiques que ells mateixos varen privatitzar: Repsol, Endesa, BBVA (Argentaria)…

Norberto Bobbio, una mica més tard que Giddens, ja va teoritzar als 90 sobre el que es va anomenar “tercera via” com a projecte polític de la socialdemocràcia europea, que és el mateix que defensar un capitalisme “de rostre amable”, ja que segons el politòleg italià, avui hi ha dia hi ha poques coses que diferencïin la dreta i l´esquerra. La mateixa afirmació, amb paraules diferents, que feia Francis Fukuyama, intel·lectual nord-americà a sou dels Neocon, en defensar que després de la caiguda del mur, ja havia arribat el final de la història de la humanitat (…), i amb ell el de les ideologies.

Cada dia, un motiu més per defensar un projecte polític de l´esquerra alternativa, per un altre món possible i necessari...

[versió en castellà a REBELIÓN: http://www.rebelion.org/noticia.php?id=67066]

1er de Maig: TREBALL DIGNE, PER VIURE AMB DIGNITAT

Aquesta setmana ha estat i és setmana de reivindicacions laborals, demà és 1er de Maig, Festa del Treball. És el moment, com resa el Manifest que hem aprovat, de reivindicar una feina digna, per poder gaudir d´una vida digna.

És així de simple: una feina precària equival a una vida precària, i és cert que no són bons temps per a la lírica. El 1er de Maig es celebra perquè el 1885, la Internacional obrera decidí homenatjar els treballadors assassinats (quins radicals!!!) quan reivindicaven als Estats Units la jornada laboral de 8 hores. I 120 anys després, ens entestam en retrocedir en tot allò que ha costat tant aconseguir... Ja fa estona que la jornada laboral mitjana a Espanya està per damunt d´aquella vella reivindicació, les hores extres per compensar la precarietat en tenen bona part de culpa, però també ho té l´estructura mateixa del mercat de treball, sí, mercat de treball en el qual totes i tots (dones, homes, joves, migrants) som, com deia Marx, mercaderies. Això sí, mercaderies amb el dret inalienable a adquirir altres mercaderies (per si a algú se li havia ocorregut pensar que el capitalisme no permet espais de llibertat). Dies de lluita, però també de corrupció, ja hem perdut la capacitat de sorpresa, no? Corrupció i especulació van unides, hi ha pocs especuladors incorruptes, i pocs corruptes que no hagin facilitat l´especulació. L´especulació, a Mallorca, s´ha fet en aquests anys no sols amb el territori, també amb les persones, amb la gent treballadora, a costa dels seus drets, les seves condicions i massa sovint, les seves vides.

La dreta política i econòmica comença a patir la vergonya, l´esquerra política i social ha de sebre aprofitar el moment.